Evangeli segons Lluc
Introducció
L’escriptor que la tradició presenta com l’evangelista Lluc és l’autor d’una obra en dos parts formada pel tercer evangeli i pel llibre dels Fets dels Apòstols (vegeu Col 4,14; 2Tm 4,11; Flm 24). En esta doble obra, redactada després de la destrucció de Jerusalem l’any 70 dC, Lluc oferix no solament la narració de la infància de Jesús i del seu ministeri fins a la seua mort, resurrecció i ascensió, sinó també un relat dels inicis de l’Església. Com indica clarament en el pròleg introductori, l’autor té la intenció d’escriure una narració ordenada i ben documentada, basada en testimonis oculars i en tradicions orals i escrites, dels fets que estan a la base de l’ensenyament cristià (1,1-4; vegeu també Ac 1,1-2).
Per a redactar la primera part de la seua obra, Lluc disposa d’una versió de l’Evangeli segons Marc; també disposa probablement d’un recull de paraules de Jesús, l’anomenada font Q (vegeu la introducció als evangelis sinòptics), que l’evangelista Mateu també hauria conegut. Com a tercera font d’informació, Lluc té, a més, materials propis que ocupen quasi la mitat del seu evangeli. L’obra seguix en l’essencial l’esquema geogràfic de l’Evangeli segons Marc: després d’uns capítols dedicats a la preparació del seu ministeri, Jesús comença la seua predicació a Galilea, puja a Jerusalem, passa els seus darrers dies a la ciutat santa, sofrix la passió i és glorificat en la seua resurrecció i ascensió. Tanmateix, les diferències amb els altres dos evangelis sinòptics (Mateu i Marc) són també notables.
Pla de l’evangeli
L’obra comença amb el pròleg (1,1-4). Immediatament Lluc relata les infàncies, posades en paral·lel, de Joan Baptista i de Jesús (cc. 1-2). Entre els episodis propis, sobresurten els de la visitació amb el càntic de Maria (1,39-56), el naixement del Baptista amb el càntic de Zacaries (1,57-80), l’anunci als pastors (2,8-20), la presentació de Jesús al temple amb el càntic de Simeó (2,22-38) i l’anada de Jesús al temple (2,41-52). Encara dins dels capítols dedicats a preparar el ministeri de Jesús, Lluc ressenya la predicació i l’empresonament de Joan Baptista, el Precursor (3,1-20), abans de donar pas als episodis que precedixen l’actuació pròpiament dita de Jesús, el Messies: el baptisme amb la genealogia i les temptacions (3,21-4,13).
El ministeri de Jesús, que es desenvolupa primerament a Galilea (4,14-9,50), s’obri, de manera programàtica, amb la predicació a la sinagoga de Natzaret: des d’este moment sabem que Jesús complix allò que l’Escriptura anunciava del Messies i que ell és, en efecte, el Messies esperat; però alhora és clar, des de bon començament, que haurà d’afrontar el refús d’una bona part del seu poble (4,16-30). L’etapa de la predicació a Galilea seguix de prop la narració de Marc, amb l’excepció de 6,20-8,3, fragment que Lluc ha introduït recollint materials diversos. El gran viatge de Jesús cap a Jerusalem domina la secció central de l’obra (9,51-19,44). Esta llarga secció també conté bon nombre d’escenes, paràboles i personatges que tan sols trobem en l’Evangeli segons Lluc; recordem només les paràboles del bon samarità (10,30-35), del fill pròdig (15,11-32), del ric i Llàtzer (16,19-31), del fariseu i el publicà (18,9-14). En estes paràboles, Jesús revela l’amor de Déu als pobres, als perduts, als pecadors, sense cap classe d’exclusió. Molt en avant, en 18,15, retrobem el fil narratiu de l’Evangeli segons Marc, que és seguit fins a 24,11.
Els episodis finals de l’evangeli tenen lloc a Jerusalem (19,45-24,53). Jesús ensenya de dia en el temple, mentre que a les nits es retira a la muntanya de les Oliveres (19,45-21,38). Finalment Jesús celebra el sopar pasqual amb els deixebles, és detingut i així comença la seua passió que el portarà a la mort i a la resurrecció (22,1-24,49). Les narracions pasquals contenen dos episodis propis de Lluc: el dels deixebles d’Emmaús (24,13-35) i l’aparició del ressuscitat als deixebles, a Jerusalem (24,36-49). L’evangeli s’acaba amb la breu escena de l’ascensió (24,50-54). Este és l’epíleg que farà de pont amb la segona part de l’obra, el llibre dels Fets dels Apòstols.
Orientació de l’obra de Lluc
Des del punt de vista de la llengua i de la manera d’escriure, Lluc és un escriptor hel·lenístic. Quan redacta la seua obra, les comunitats cristianes que viuen en ambient grec es troben en plena creixença. Per això insistix a presentar Jesús com el Salvador i els apòstols com a continuadors de la seua obra evangelitzadora, usant els mitjans que el seu medi cultural li oferix. Pel que fa a la mentalitat, descobrim en Lluc la influència de la historiografia de l’època, però constatem igualment que ha assimilat l’antiga versió grega de l’Antic Testament i que en pren certs textos com a model quan ha de redactar alguns passatges significatius (el cas més clar són els evangelis de la infància: cc. 1-2).
El fet de construir una obra en dos parts permet a Lluc distingir dos etapes d’una mateixa història: d’una banda, els esdeveniments que es referixen a Jesús (narrats en l’evangeli) i, de l’altra, el període de la missió apostòlica (el llibre dels Fets dels Apòstols). Esta divisió de l’obra li permet situar l’evangelització dels pagans en el període apostòlic i ometre, per tant, els itineraris de Jesús fora del territori jueu (vegeu, en canvi,
Mt 15,21-28;
Mc 7,24-30). De la futura missió als pagans, l’Evangeli segons Lluc en conserva anuncis (2,32;
13,29;
14,16-24) o bé elements que la suggerixen (8,39;
10,1), però la difusió de l’evangeli comença per a ell amb el do de l’Esperit Sant (24,49). Lluc relata les fases d’esta història amb coherència. Està convençut que «no és en un racó de món que estos fets han succeït» (Ac 26,26) i per això vincula el seu relat amb personatges i episodis concrets del moment històric en què viu (1,2;
2,1-2;
3,1-2). D’un cap a l’altre de l’evangeli, Jesús ocupa el lloc central i únic. Per això la figura de Joan Baptista queda inclosa en el període anterior al del Messies: el període d’Israel (16,16). Esta és la primera etapa de la història que Déu ha anat teixint entre els hòmens: l’Antic Testament és el temps de la promesa, mentre que amb l’evangeli comença el temps del compliment, que continua, encara ara, en la vida de l’Església. Lluc presenta una història penetrada tota ella per la presència del Déu que salva, i que té com a punt culminant Jesucrist, el Salvador anunciat pels profetes i predicat per l’Església apostòlica.
En este sentit, Jerusalem servix d’eix entre l’evangeli (camí cap a Jerusalem) i el llibre dels Fets dels Apòstols (missió des de Jerusalem). La importància de Jerusalem i del temple és ben remarcada tot al llarg de l’obra (el primer episodi, després del pròleg, té lloc al temple: 1,5-22; també hi tenen lloc altres escenes de l’evangeli de la infància). Més avant, en ple centre de l’evangeli, queda ben visible el sentit del camí que Jesús recorre: «no convé que un profeta muira fora de Jerusalem» (13,33). En esta ciutat té lloc el gran esdeveniment de la passió i mort de Jesús; allí el ressuscitat s’apareixerà als deixebles (24,13-49) i des d’allí serà endut cap al cel (24,51). Com a primer fogar de l’Església naixent, Jerusalem és encara el punt de partença de la predicació (24,47).
Característiques teològiques
La figura de Jesús constituïx per a Lluc el centre de la història, i d’una història en la qual es manifesta la salvació de Déu. Jesús és el Salvador, el Messies, el Senyor (2,11). A l’inici del seu ministeri, en el baptisme, Jesús es manifesta com el qui té en ell l’Esperit, i això és un indici clar que és el Messies anunciat (4,18.43). Paral·lelament, l’efusió de l’Esperit als deixebles (Ac 2) constituïx un signe de continuïtat entre la vida de Jesús i la vida de l’Església, lloc on ara es fa present la salvació de Déu. De moltes maneres, Lluc fa ressaltar el designi salvador de Déu (1,47; 3,6) i subratlla que en Jesús hi ha la salvació (1,69.71.77; 2,30; 19,9). Tots els pobles són cridats a participar-ne (2,30-32; 13,29-30). Això serà explicat amb detall en el llibre dels Fets dels Apòstols.
Un aspecte notable de la concepció teològica de Lluc és el fet que la missió de l’Església, guiada per l’Esperit, ocupa el llarg espai dels «darrers dies», és a dir, el període final de la història que ha començat amb el ministeri de Jesús, el Messies. Per això, per a Lluc el temps de l’Església és el temps de la salvació present ara i ací. Lluc insistix a donar tota la importància al moment present (6,20-26; 9,23; 12,52; 21,19), moment en què es desplega la vida cristiana. Seguint els temes predilectes de l’evangelista, l’existència cristiana es caracteritza per la misericòrdia (6,27-36), la renúncia a tot per seguir Jesús (5,11.28; 9,23.62; 12,33; 14,33), la pobresa (4,18; 6,20; 7,22; 12,13-21; 16,9.14.19-31; 18,22; 21,4), l’alegria (15,7.10.32; 19,6; 24,41.52) i, finalment, la pregària: en diversos passatges, Jesús és presentat pregant (3,21; 5,16; 6,12; 9,18.28-29; 11,1) i exhortant a pregar (18,1; 21,36; 22,46).
Convé remarcar encara l’atenció donada per Lluc als personatges que envolten la figura del Salvador. Entre ells destaca la figura de Maria, la mare de Jesús, la que ho guardava tot en el seu cor (2,19.51). De manera semblant, Lluc s’atura amb afecte en els personatges que ixen al pas de Jesús: Marta i Maria (10,38-42), la dona pecadora (7,36-50), Zaqueu (19,1-10). L’interés per estos personatges mostra fins a quin punt a Lluc li agrada presentar la vida cristiana amb exemples viscuts.
Obra d’una profunda humanitat, l’Evangeli segons Lluc aporta a l’Església naixent i creixent, sota el guiatge de l’Esperit Sant, una exposició plena de matisos sobre la figura de Jesús i la seua funció en el pla salvador de Déu. Ho fa amb els criteris d’un historiador de l’època i amb la sensibilitat d’un home de fe.
Evangeli segons Lluc
Preparació del ministeri de Jesús (1,1-4,13)
1
Pròleg
1 Són molts els qui han emprés la missió d’escriure un relat dels fets que s’han acomplit entre nosaltres,
2 valent-se d’allò que ens han transmés els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula.
a 3 També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit escriure-t’ho, il·lustre Teòfil,
b en una narració ordenada,
4 perquè constates la solidesa dels ensenyaments que has rebut.
Anunci del naixement de Joan Baptista
c 5 En temps d’Herodes, rei de Judea,
d hi havia un sacerdot del torn d’Abià
e que es deia Zacaries. La seua muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet.
6 Els dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor.
7 Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril
f i els dos eren ja d’edat avançada.
8 Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn,
9 segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens.
g 10 A l’hora de l’ofrena, tota l’assemblea del poble estava fora pregant.
11 Llavors se li va aparéixer un àngel del Senyor,
h a la dreta de l’altar de l’encens.
i 12 Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell.
j 13 Però l’àngel li digué:
—No tingues por, Zacaries: la teua súplica ha sigut escoltada. Elisabet, la teua muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan.
14 En tindràs un gran goig, i molts s’alegraran del seu naixement.
15 Serà gran als ulls del Senyor;
no beurà vi ni altres begudes alcohòliquesk i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare.
l 16 Farà que molts israelites tornen cap al Senyor, el seu Déu.
17 Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies:
m farà que els pares es reconcilien de cor amb els fillsn i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.
18 Zacaries preguntà a l’àngel:
—Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meua dona també és d’edat avançada.
19 L’àngel li va respondre:
—Jo sóc Gabriel
o i estic a la presència de Déu.
p És ell qui m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te estes bones noves.
20 I ara quedaràs mut, no podràs parlar fins al dia que passe tot això: tu no has cregut les meues paraules, però al seu temps es compliran.
q 21 Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que estiguera tant de temps dins del santuari. 22 Quan finalment va eixir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Es dirigia a ells només amb senyes, perquè continuava estant mut.
23 Quan es van acabar els dies del seu servici sacerdotal,
r Zacaries se’n tornà a sa casa.
24 Al cap de poc de temps, la seua muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella es mantingué apartada i es deia:
25 «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut llevar-me la vergonya que passava.»
s Anunci del naixement de Jesús
26 El sext mes, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de Galilea
t anomenat Natzaret,
27 a una xica verge, compromesa en matrimoni
u amb un home de la casa de David que es deia Josep.
v El nom de la xica era Maria.
28 L’àngel entrà a trobar-la i li digué:
—Alegra’t,
w plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
29 Ella es va torbar en sentir estes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L’àngel li digué:
—No tingues por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu.
31 Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús.
x 32 Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, son pare.
y 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
z 34 Maria preguntà a l’àngel:
—Com podrà ser això, si jo sóc verge?
a 35 L’àngel li respongué:
—L’Esperit Sant vindrà sobre tu
b i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seua ombra;
c per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu.
d 36 També Elisabet, la teua parenta, ha concebut un fill a la seua vellesa; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sext mes,
37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.
e 38 Maria va dir:
—Sóc la serventa del Senyor: que es complisca en mi la teua paraula.
I l’àngel es va retirar.
Maria visita Elisabet
39 Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, a un poble de Judà,
f 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet.
41 Només Elisabet va sentir la salutació de Maria, el xiquet va botar dins de les seues entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant.
42 Llavors va exclamar amb totes les forces:
—Eres beneïda entre totes les dones
g i és beneït el fruit de les teues entranyes!
43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vinga a visitar?
h 44 Només he sentit la teva salutació, el xiquet ha botat de goig dins de les meues entranyes.
45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
Càntic de Maria
—La meua ànima magnifica el Senyor,
j 47 el meu esperit celebra Déu que em salva,
k 48 perquè ha mirat la humilitat de la seua serventa;
l des d’ara totes les generacions em diran benaventurada,
m 49 perquè el Totpoderós obra en mi meravelles;
50 i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.
o
51 »Les obres del seu braç són potents:
p dispersa els hòmens de cor altiu,
52 derroca els poderosos del soli
53 ompli de béns els pobres,
r i els rics se’n tornen sense res.
54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promés als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seua descendència per sempre.
s
56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a sa casa.
Naixement i circumcisió de Joan Baptista
57 Quan se li va complir el temps, Elisabet tingué un fill. 58 Els veïns i els parents sentiren dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven.
59 Al cap de huit dies es reuniren per circumcidar el xiquet
t i volien que es diguera Zacaries, com son pare.
60 Però sa mare s’hi va oposar dient:
61 Ells li replicaren:
—Però si no hi ha ningú de la família que porte eixe nom!
62 Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es diguera. 63 Ell va demanar unes tauletes i va escriure: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. 64 A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu. 65 Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’estes coses per tota la muntanya de Judea, 66 i tot aquell que ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà este xiquet?»
Realment, la mà del Senyor era amb ell.
v 67 Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l’Esperit Sant i es posà a profetitzar dient:
68 —Beneït siga el Senyor, Déu d’Israel:
x ha visitat el seu poble
y i l’ha redimit;
z 69 fa que s’alce un salvador poderós
a a la casa de David, el seu servent,
70 com havia anunciat de temps antic
per boca dels seus sants profetes:
71 ell ens salva de tots els enemics,
de les mans dels qui ens volen mal.
b 72 Ha mostrat així el seu amor als nostres pares,
s’ha recordat de l’aliança santa
73 que jurà al nostre pare Abraham,
c prometent concedir-nos que, 74 sense por,
lliures dels enemics, li donem culte,
75 amb santedat i justícia, tota la vida.
76 »I a tu, xiquet, et diran profeta
d de l’Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins;
e 77 faràs saber al poble que li ve la salvació,
que li són perdonats els seus pecats.
f 78 Per l’amor entranyable del nostre Déu,
ens visitarà el sol naixent que ve del cel,
g 79 per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
h i guiar els nostres passos per camins de pau.
i Creixença de Joan Baptista
80 El xiquet creixia i s’enfortia en l’Esperit,
j i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.