1 Per què s’avaloten les nacions,

i els pobles es conjuren en va?

2 Els reis de la terra prenen les armes,

conspiren alhora els sobirans

contra el Senyor i contra el seu Ungit:

3 «Trenquem els seus lligams!

Llevem-nos el seu jou!»

4 Però se’n riu el qui té el tron al cel,

el Senyor els veu i se’n burla.

5 Aleshores els parla indignat,

amb el seu furor els desconcerta:

6 «Jo mateix he consagrat el meu rei

a Sió, la meua muntanya santa.»

7 Ara proclame el decret del Senyor.

Ell m’ha dit: «Tu eres el meu fill;

hui jo t’he engendrat.

8 Demana-m’ho, i et donaré els pobles per herència,

posseiràs el món d’un cap a l’altre.

9 Els destrossaràs amb una vara de ferro,

els trossejaràs com un gerro d’argila.»

10 Per tant, reis, tingueu coneixement;

apreneu, governants de la terra.

11 Serviu el Senyor, venereu-lo,

veniu tremolosos 12 a fer-li homenatge,

no fóra cas que s’irritara i acabàreu malament

si de sobte s’inflamava el seu furor.

Feliços els qui en ell es refugien!