Salm 7
Senyor, Déu meu, en tu em refugie
Complanta. Del recull de David: càntic que adreçà al Senyor quan sentí les paraules de Cuix, el benjaminita.
 
Senyor, Déu meu, en tu em refugie:
salva’m dels perseguidors, allibera’m.
Que no m’arrabassen la vida com lleons:
si em claven les urpes, ningú no em salvarà.
 
Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen,
si hi ha malícia a les meues mans,
si he pagat amb el mal un tracte d’amistat,
si he espoliat sense motiu els adversaris,
que l’enemic em perseguisca i m’agafe,
que em trepitge per terra la vida
i la colgue a la pols.
Pausa
 
Alça’t indignat, Senyor,
i planta cara al furor dels qui em detesten.
Desvetla’t i ix a defendre’m
en el juí que has convocat.
Que es congreguen les nacions al teu voltant,
asseu-te ben alt al damunt d’elles:
el Senyor és el jutge dels pobles.
 
Fes-me justícia, Senyor.
Jo no tinc culpa i m’he portat honradament.
10 Ja n’hi ha prou, de la malícia dels injustos!
Déu just, dóna la raó a l’innocent,
tu que penetres el cor i els pensaments.
 
11 Déu és l’escut que em protegix,
el salvador dels rectes de cor.
12 Déu és un jutge just,
és un Déu que judica cada dia.
 
13 Ben cert, l’injust ja esmola l’espasa,
tiba l’arc i l’apunta;
14 posa a punt les armes mortals,
prepara fletxes enceses.
 
15 Mireu-lo: duu el mal a l’entranya,
concep la malícia, infanta la mentida.
16 Havia obert una fossa profunda
i acaba caient-hi ell mateix;
17 la pròpia malícia li cau damunt,
la seua violència es desploma sobre ell.
 
18 Done gràcies al Senyor perquè és just,
cante al nom del Senyor, l’Altíssim.