2 El cel parla de la glòria de Déu,

l’estelada anuncia el que han fet les seues mans.

3 Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula,

l’una a l’altra se la revelen les nits.

4 Silenciosament, sense dir res,

sense que ningú els senta la veu,

5 el seu anunci s’escampa a tota la terra,

arriba el seu llenguatge fins als límits del món.

En el cel hi ha posat un pavelló per al sol,

6 i el sol n’ix com un espòs de la cambra;

radiant com un atleta que es llança a la carrera.

7 Ix d’un extrem del cel i volta fins a l’altre:

res no s’escapa de la seua escalfor.

8 És perfecta la llei del Senyor,

l’ànima hi descansa;

és ferm el que el Senyor disposa,

dóna saviesa als senzills.

9 Els preceptes del Senyor són dreturers,

omplen el cor de goig;

els manaments del Senyor són transparents,

il·luminen els ulls.

10 Venerar el Senyor és cosa santa,

dura per sempre;

els determinis del Senyor són ben presos,

tots són justíssims.

11 Són més desitjables que l’or fi,

més que l’or a mans plenes;

són més dolços que la mel

regalimant de la bresca.

12 El teu servent hi troba la claror,

és molt profitós d’observar-los.

13 Però qui s’adona d’una falta involuntària?

Purifica’m del que em passa inadvertit.

14 Preserva’m de l’orgull,

que no s’apodere del teu servent.

Així seré irreprensible,

i net d’una gran culpa.

15 Que et complaguen les paraules dels meus llavis

i es mantinguen davant de tu els pensaments del meu cor,

Senyor, penyal meu, redemptor meu!