Salm 22
Déu meu, per què m’has abandonat?
1
Per al mestre de cor: a la tonada de «Aièlet haixàhar». Salm del recull de David.
2 Déu meu, Déu meu,
per què m’has abandonat?
Estàs lluny de salvar-me,
no t’arriba el meu clam.
3 Deu mé, cride de dia i no em respons,
cride de nit i no trobe repòs.
4 I això que tu eres el Sant,
i tens per tron les lloances d’Israel!
5 En tu confiaven els nostres pares,
hi confiaven i els vas alliberar;
6 a tu clamaven i eren salvats,
en tu confiaven i no foren confosos.
7 Però jo sóc un cuc, no un home,
befa de la gent, menyspreat del poble.
8 Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan carasses, prenen aires de mofa:
9 «Que s’adrece al Senyor, que ell el salve,
que l’allibere, si tant se l’estima!»
10 Eres tu qui em tragueres del si de la mare,
i em confiares als seus pits;
11 acabat de nàixer, em van dur a la teua falda,
des del si de la mare eres el meu Déu.
12 No t’allunyes, que el perill és prop
i no tinc qui m’ajude.
13 M’envolta un ramat de bous,
m’acorralen vedells de Basan;
14 uns lleons que destrossen i rugixen
obrin la boca contra mi.
15 Tot jo m’escole com l’aigua,
se’m desconjunten tots els ossos;
el cor, com si fóra cera, se’m fon dins de les entranyes.
16 La meua gola està resseca com l’argila,
la llengua se m’enganxa al paladar.
M’ajaus a la pols de la mort.
17 M’envolta una multitud de gossos,
m’encercla un estol de malfactors;
m’han foradat les mans i els peus,
18 puc comptar tots els meus ossos.
Em miren, em contemplen satisfets;
19 es repartixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meua roba.
20 Però tu, Senyor, no t’allunyes;
força meua, afanya’t a defendre’m.
21 Allibera la meua vida de l’espasa,
que no muira entre les grapes del gos;
22 salva’m de la gola del lleó,
guarda’m de les banyes del bou.
Senyor, m’has escoltat!
23 Anunciaré el teu nom als meus germans,
enmig de l’assemblea et lloaré:
24 «Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel!
25 Perquè no ha rebutjat ni menyspreat
el qui és pobre i desvalgut;
no l’ha amagat la seua mirada
i quan cridava auxili l’ha escoltat.»
26 En tu s’inspirarà el meu cant
davant de tota l’assemblea;
davant dels fidels oferiré el que vaig prometre.
27 Els humils en menjaran fins a saciar-se,
lloaran el Senyor els qui el cerquen.
I diran: «Que visqueu per molts anys!»
28 Ho tindran present i tornaran al Senyor
tots els països de la terra,
es prosternaràn davant d’ell
totes les famílies dels pobles.
29 Perquè la reialesa és del Senyor:
ell és el sobirà de les nacions.
30 Els qui són a la terra l’adoren,
s’agenollen davant d’ell els qui baixen a la pols.
Per a ell viurà la meua ànima.
31 Una descendència servirà el Senyor;
parlaran d’ell a esta generació.
32 Vindran a anunciar la seua bondat
al poble que ha de nàixer.
I diran: «El Senyor ha fet tot això!»
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?