Salm 30
1
Salm. Càntic per a la dedicació del temple. Del recull de David.
2 Amb quin goig t’exalce, Senyor!
M’has tret a flor d’aigua
i no has permés que se n’alegren els enemics.
3 Senyor, Déu meu,
vaig cridar auxili i em vas curar.
4 Senyor, m’has arrancat de la terra dels morts;
quan ja baixava a la fossa, m’has donat la vida.
5 Fidels del Senyor canteu-li,
lloeu-lo recordant que ell és sant.
6 El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l’endemà són crits de goig.
7 Jo pensava, quan em veia segur:
«No cauré mai.»
8 Tu, Senyor, m’afavories
i em mantenies en un cim inexpugnable;
però, quan vas amagar la mirada,
vaig quedar trasbalsat.
9 He clamat a tu, Senyor, he suplicat al meu Déu:
10 «Què hi guanyaràs que perda la vida i baixe a la fossa?
¿És la pols que et lloarà
i proclamarà que eres fidel?
11 Escolta, Senyor, compadix-te de mi;
vine a ajudar-me, Senyor!»
12 Has mudat en danses els meus planys,
m’has tret el dol i m’has vestit de goig.
13 Per això el meu cor et cantarà; no callaré.
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?