Acusa, Senyor, els qui m’acusen,

combat contra els qui em combaten;

2 agafa l’escut i el broquer,

alça’t, vine a ajudar-me!

3 Empunya la llança,

barra el pas als qui em perseguixen.

Senyor, digues al meu cor:

«Jo sóc el qui et salva.»

4 Que queden defraudats i avergonyits

els qui volen prendre’m la vida.

Que se’n tornen plens de confusió

els qui es proposen fer-me mal.

5 Que siguen com la palla a mercé del vent

i que els acace l’àngel del Senyor.

6 Que troben fosc i esvarós el camí

i que l’àngel del Senyor els perseguisca.

7 No tenien motiu per a posar-me paranys,

no tenien motiu per a cavar-me una fossa.

8 Que es troben de colp en el desastre,

que els atrapen els paranys que em posaven

i caiguen dins dels clots que han obert.

9 I jo celebraré el Senyor,

m’alegraré perquè ell em salva.

10 Proclamaré amb totes les forces:

«Qui és com tu, Senyor?

Defens el pobre contra el poderós,

el pobre desvalgut contra aquell qui l’espolia.»

11 Es presenten testimonis maliciosos,

m’interroguen sobre coses que ignore;

12 em tornen mal per bé,

tot el món m’abandona.

13 Quan ells estaven malalts,

jo em vestia de sac en senyal de dol,

m’afligia i dejunava,

no deixava de pregar;

14 pertot anava trist i abatut,

com si es tractara d’un germà o d’un amic,

com si plorara la pròpia mare.

15 Però ells, quan m’han vist caure,

s’han alegrat, s’han reunit contra mi,

m’han fet mal d’amagat,

no paren de destrossar-me;

16 es mofen de mi, em cobrixen de sarcasmes,

estrenyen les dents contra mi.

17 Fins quan, Senyor, et quedaràs mirant-ho?

Defén la meua vida de la seua violència,

defén dels lleonsl’únic bé que posseïsc.

18 Et donaré gràcies enmig de l’assemblea,

davant de tot el poble et lloaré.

19 Que no puguen alegrar-se

els qui em volen mal sense motiu;

que no es facen l’ullet entre ells

els qui m’odien perquè sí.

20 Ells no parlen de pau:

maquinen com enganyar la gent senzilla del país,

21 i s’omplin la boca dient satisfets:

«Els nostres ulls han vist el que volien.»

22 Ho has vist, Senyor, no calles,

no t’allunyes de mi, Senyor.

23 Desperta’t, desvetla’t, fes-me justícia.

Déu meu i Senyor, defén la meua causa!

24 Fes-me justícia, dicta sentencia:

Senyor, Déu meu, que no es riguen de mi!

25 Que no puguen pensar en el seu cor:

«Això és el que anhelàvem.»

Que no puguen dir-se: «L’hem engolit!»

26 Que queden defraudats i avergonyits

els qui s’alegraven de la meua desgràcia.

Que siguen coberts de vergonya i confusió

els qui s’enorgullien contra mi.

27 Que s’alegren i exulten

els qui volien el meu triomf,

i diguen sempre: «És gran el Senyor,

que vol el bé del seu servent.»

28 Anunciaré la teua justícia,

tot el dia et lloaré.