2 Tenia posada l’esperança en el Senyor,

i ell, inclinant-se cap a mi,

ha escoltat el meu clam.

3 M’ha tret de la fossa profunda,

del llot i del fangar.

Ha plantat els meus peus sobre la roca,

ha fet segurs els meus passos.

4 Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,

un himne de lloança al nostre Déu.

Tots els qui ho veuen veneren el Senyor

i posen en ell la confiança.

5 Feliç l’home que confia en el Senyor

i no busca l’ajuda dels idòlatres,

que es refien d’esperances enganyoses!

6 Quantes meravelles has fet, Senyor Déu meu!

Quants designis has tingut a favor nostre,

Déu incomparable!

Si em proposava d’explicar-los, no els podria ni comptar.

7 Tu m’has dit a cau d’orella

que no vols oblacions ni sacrificis,

que no demanes holocaust ni expiació.

8 Per això et dic: «Ací em tens.

En el llibre hi ha escrit de mi

9 que vull fer, Déu meu, la teua voluntat:

guarde la teua llei al fons del cor.»

10 Anuncie amb goig la salvació

davant de tota l’assemblea.

No puc deixar d’anunciar-la;

ben bé que ho saps, Senyor.

11 No he amagat la teua salvació dins del meu cor;

he fet conéixer que eres fidel i salvador.

No he amagat la lleialtat del teu amor

davant de tota l’assemblea.

12 Senyor, no apartes la teua misericòrdia;

que el teu amor fidel em guarde sempre.

13 Són tants els mals que m’envolten

que no es poden ni comptar.

Les meues culpes em cauen damunt;

de tantes que són, en perd el compte.

Són més nombroses que els cabells del meu cap,

i em fallen les forces.

14 Senyor, sigues benvolent i salva’m,

afanya’t a ajudar-me, Senyor!

15 Que queden defraudats i avergonyits

els qui volen llevar-me la vida.

Que se’n tornen confosos

els qui s’alegren dels meus mals.

16 Que queden muts de vergonya

els qui em diuen: «Massa poc!»

17 Que s’alegren i et celebren els qui et busquen;

que els qui estimen la teua obra salvadora

diguen sempre: «És gran, el Senyor!»

18 Jo sóc pobre i desvalgut,

però el Senyor pensa en mi.

Eres tu qui m’ajuda i m’allibera.

Déu meu, no tardes més!