2 Com la cérvola té deler per les fonts d’aigua,

també té deler per tu la meua ànima, Déu meu.

3 Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida;

¿quan podré anar a veure Déu cara a cara?

4 Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia,

i a tota hora sent dir: «On és el teu Déu?»

5 Esplaie el meu cor apenat

recordant quan anava en processó

cap a la casa de Déu,

enmig d’un aplec festiu,

amb crits d’alegria i de lloança.

6 Per què esta tristor, ànima meua?

Per què este torbament?

Espera en Déu.

Jo el tornaré a lloar,

salvador meu i Déu meu.

7 Quan em sent extenuat,

em ve el teu record

des del país del Jordà, des de l’Hermon, des de la muntanya de Missar.

8 Cada aiguat en crida un altre,

quan les fonts del cel bramen:

tots els rompents de les onades

han passat per damunt de mi.

9 Que el Senyor confirme cada dia

l’amor que em té.

I cada nit entonaré el meu cant,

faré una pregària al Déu que m’és vida.

10 I diré a Déu, la meua roca:

«Per què t’oblides de mi?

Per què he d’anar de dol per totes parts,

oprimit per l’enemic?»

11 Veient les ferides del meu cos,

l’adversari em fa burla,

i a tota hora sent dir: «On és el teu Déu?»

12 Per què esta tristor, ànima meua?

Per què este torbament?

Espera en Déu.

Jo el tornaré a lloar,

salvador meu i Déu meu.