Parla el Senyor, Déu dels déus,

convoca la terra de llevant fins a ponent.

2 Des de Sió, bellesa perfecta,

Déu resplendix.

3 Ve el nostre Déu, i no callarà.

Li va al davant un foc devorador,

al voltant d’ell es forma la tempesta.

4 Des de dalt convoca cel i terra

al juí del seu poble:

5 «Reuniu els meus fidels,

que amb l’ofrena d’una víctima

van concloure amb mi una aliança.»

6 El cel proclama la seua justícia,

és Déu mateix qui judica:

7 «Escolta, poble meu, que et vull parlar;

Israel, jo testifique contra tu:

Jo sóc el Senyor, el teu Déu.

8 No és pels sacrificis que et reprenc:

constantment m’oferixes holocaustos.

9 Pero, ¿puc acceptar vedells de ta casa

o bocs dels teus ramats,

10 quan són meus els animals feréstecs

i tinc molt de bestiar per les muntanyes?

11 Conec un per un els ocells que van pels cims

i són meus els animals més menuts.

12 Si tenia fam, no t’ho diria:

és ben meu el món i tot el que s’hi mou.

13 ¿Et creus que menjaré carn de vedells

i beuré la sang dels bocs?

14 Oferix a Déu víctimes d’acció de gràcies,

complix el que has promés a l’Altíssim.

15 Invoca’m en dies de perill;

jo et salvaré i tu reconeixeràs la meua glòria.»

16 A l’injust, Déu li diu:

«Per què parles tant dels meus preceptes

i t’omplis la boca amb la meua aliança,

17 tu que detestes la correcció

i tant se te’n dóna de les meues paraules?

18 Si veus un lladre, t’hi avens,

trobes els adúlters i t’hi ajuntes.

19 Obris els llavis per dir mal,

la teua llengua maquina enganys;

20 t’asseus a malparlar del teu germà,

a difamar el fill de la teua mare.

21 He de callar mentre fas tot això?

Et pensaves que seria com tu?

Te n’acuse, t’ho retrac a la cara.

22 Enteneu-ho bé, els qui vos oblideu de Déu:

si faig presa de vosaltres, ningú no vos salvarà.

23 El qui oferix víctimes d’acció de gràcies

reconeix la meua glòria.

l’home que camina honradament,

veurà la salvació de Déu.»