Salm 57
1
Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David. De quan es va refugiar a la cova, fugint de Saül.
2 Compadix-te de mi, Déu meu,
compadix-te de mi!
En tu s’empara la meua ànima.
M’empare a l’ombra de les teues ales
fins que passen estos mals.
3 Clame al Déu altíssim,
al Déu que tant m’afavorix.
4 Estén la mà des del cel i em salva,
avergonyix el meus perseguidors:
Pausa
Déu estén el seu amor i la seua fidelitat.
5 Estic envoltat de lleons,
he de jaure entre gent que escup foc;
les seues dents són llances i fletxes,
la seua llengua, una espasa esmolada.
6 Alça’t cel amunt, Déu meu,
i ompli la terra de la teua glòria.
7 Havien parat un llaç als meus peus
perquè jo hi entropessara;
havien obert un clot davant de mi,
i ells mateixos hi han caigut.
Pausa
8 El meu cor se sent segur, Déu meu,
se sent segur el meu cor.
Tocaré i cantaré:
9 desvetla’t, cor meu.
Desvetleu-vos, arpa i lira meua,
vull desvetlar l’aurora.
10 Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,
et cantaré davant de les nacions.
11 El teu amor és gran fins al cel,
la teua lleialtat arriba fins als núvols.
12 Alça’t cel amunt, Déu meu,
i ompli la terra de la teua glòria.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?