Aclameu Déu, per tota la terra,

2 Canteu la glòria del seu nom,

canteu la seua lloança gloriosa.

3 Digueu a Déu:

«Com són, d’admirables, les teues obres!

En veure’t tan gran i poderós,

els teus enemics et fan acatament.

4 Tota la terra es prosterna davant de tu

i et canta, canta al teu nom.»

5 Veniu a contemplar les gestes de Déu.

Com és, d’admirable, el que fa amb els hòmens!

6 Convertí la mar en terra ferma,

passaren el riu a peu eixut.

Celebrem, doncs, la seua gesta!

7 Ell governa sempre amb el seu poder,

els seus ulls vigilen les nacions:

que es guarden els rebels de revoltar-se.

8 Pobles, beneïu el nostre Déu,

feu ressonar la seua lloança;

9 ell ens preserva la vida

i no deixa que vacil·len els nostres peus.

10 Ens has provat, Déu nostre;

com la plata, ens depuraves al foc.

11 Has permés que caiguérem al parany,

ens has carregat un pes feixuc.

12 Has fet passar gent a cavall per damunt de nosaltres,

hem entrat dins del foc i dins de l’aigua,

però ens has fet eixir vers una terra abundosa.

13 Entre a ta casa per oferir holocautos,

vinc a complir les promeses,

14 les promeses fetes pels meus llavis,

que vaig pronunciar en hores de perill.

15 T’oferisc víctimes en holocaust,

faig pujar davant de tu el fum dels moltons,

et sacrifique vedells i cabrits.

16 Veniu, escolteu-me, els qui venereu Déu,

i vos contaré el que ell ha fet per mi.

17 Quan li dirigia el meu clam,

ja tenia a flor de llavis l’acció de gràcies.

18 Si el meu cor s’haguera fiat de males arts,

el Senyor no m’hauria escoltat.

19 Però Déu m’ha escoltat,

ha fet cas de la meua súplica.

20 Beneït siga Déu:

no ha refusat la meua súplica

ni m’ha negat el seu amor.