Salm 69
1
Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull de David.
2 Salva’m, Déu meu;
l’aigua m’arriba al coll.
3 M’afone en el fangar profund
i no tinc on posar els peus,
em trobe dins de les aigües abismals
i els remolins se m’enduen.
4 Estic rendit de tant cridar,
em crema la gola;
els ulls se’m consumixen
d’esperar el meu Déu.
5 Són més que els cabells del meu cap
els qui m’odien sense motiu;
són forts els qui em volen destrossar,
els qui volen fer-me mal amb traïdoria.
¿M’obligaran a tornar allò que no he pres?
6 Déu meu, tu saps les meues necieses
i no et passen per alt les meues mancances.
7 Que per culpa meua no queden defraudats
els qui esperen en tu, Senyor Déu de l’univers.
Que per causa meua, Déu d’Israel,
no tinguen un desengany els qui et busquen.
8 És per tu que aguante els escarnis
i abaixe els ulls, avergonyit.
9 Els meus germans em consideren foraster,
sóc un estranger per als fills de ma mare.
10 El zel del teu temple em consumia,
i ara jo rep les burles dels qui t’ultratgen.
11 Si veuen que plore i dejune,
encara m’injurien.
12 Si vaig de dol amb roba de sac,
tot són murmuracions contra mi.
13 Em dediquen sàtires a les places,
em fan cançons a les tavernes.
14 Jo et pregue, Senyor, en esta hora propícia;
respon, Déu meu, pel teu amor,
tu que salves perquè eres fidel.
15 Trau-me del fang, que no m’afone;
salva’m dels enemics i de les aigües abismals.
16 Que no se m’emporten els remolins,
que no m’engolisquen les aigües profundes
i no tanquen, com un pou, la seua boca.
17 Respon-me, Senyor, que és bo el teu amor;
mira’m, que és gran la teua misericòrdia.
18 No amagues la mirada al teu servent;
afanya’t a respondre’m, que estic en perill.
19 Vine al meu costat, rescata’m,
allibera’m dels enemics.
20 Tu saps com m’injurien,
veus els desenganys i la vergonya que passe;
davant tens tots els meus adversaris.
21 Els escarnis m’han trencat el cor
i per això defallisc.
He esperat en va qui es compadira de mi,
no trobe ningú que em console.
22 Em tiren fel al menjar;
quan tinc set, em fan beure vinagre.
23 Que la taula se’ls torne un parany,
que es torne una trampa per als seus convidats.
24 Que se’ls entelen els ulls i no hi vegen,
que els flaquegen tothora les forces.
25 Aboca el castic damunt d’ells,
que els atrape la teua indignació,
26 que els siga devastat el campament
i no quede ni una ànima a les seues tendes,
27 ja que perseguixen el qui tu has ferit
i afigen dolor al qui tu has traspassat.
28 Tin en compte totes les seues culpes,
que no se’n vegen mai absolts;
29 esborra’ls del llibre dels vius,
no els inscrigues en el registre dels justos.
30 Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent;
que em sostinga la teua salvació!
31 Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
li donaré gràcies per la seua grandesa.
32 Això plaurà al Senyor més que una ofrena,
més que un bou i un vedell ja fet.
33 Se n’alegraran els humils quan ho vegen;
els qui busquen Déu es diran:
«Que visqueu per molts anys!»
34 El Senyor escolta els pobres,
mai no abandona els captius.
35 Que el lloen el cel i la terra,
els mars i tot el que s’hi mou.
36 Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà.
Hi habitaran els servents del Senyor,
37 ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el seu nom.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?