que mai no quede confós.

2 Allibera’m i trau-me del perill;

per la teua bondat, escolta’m i salva’m.

3 Sigues el meu castell inexpugnable

on puga vindre sempre.

Has decidit salvar-me;

per a mi eres penyal i plaça forta.

4 Déu meu, allibera’m de les mans de l’injust,

de les grapes del malvat i violent.

5 Senyor, eres la meua esperança,

he confiat en tu des de jove.

6 Tu em tragueres de les entranyes de la mare;

acabat de nàixer em vas emparar.

No he deixat mai de lloar-te!

7 Tota la gent em mirava com un prodigi:

vas ser per a mi un castell de refugi.

8 La meua boca s’omplia de lloances,

cantava la teua glòria tot el dia.

9 No em rebutges, doncs, al temps de la vellesa;

ara que decau el meu vigor no m’abandones,

10 perquè els enemics m’espien per matar-me,

es conjuren contra mi i diuen:

11 «Déu l’ha abandonat, perseguiu-lo.

agafeu-lo, que ningú no el defén.»

12 Senyor, no t’allunyes de mi;

Déu meu, vine de pressa a ajudar-me!

13 Que queden confosos i avergonyits

els qui demanen per a mi pena de mort;

que ploguen les befes i els escarnis

sobre els qui volen fer-me mal.

14 El que és jo, mantindré sempre l’esperança

i et dirigiré lloances més i més.

15 Els meus llavis anunciaran la teua bondat,

proclamaran tot el dia la teua salvació:

qui podria comptar les teues obres!

16 Vindré a explicar, Senyor Déu meu, les teues proeses,

recordaré que és única la teua bondat.

17 M’has instruït, Déu meu, des de jove,

i encara hui proclame les teues meravelles.

18 I ara que sóc vell, amb cabells blancs,

no m’abandones, Déu meu,

fins que proclame el teu poder a esta generació,

la teua força a tots els qui vindran.

19 La teua bondat, Déu meu, arriba fins al cel;

les coses que has fet són grans:

qui és com tu, Déu meu?

20 M’has fet veure perills,

que han sigut molts i molt greus;

torna ara a fer-me viure,

torna a traure’m de la tomba profunda,

21 fes gran el meu bon nom,

envolta’m de consol.

22 Déu meu, lloaré amb l’arpa

la teua fidelitat;

et cantaré al so de la cítara,

Sant d’Israel.

23 Enmig dels cants t’aclamaran els meus llavis,

et cantarà la meua vida que tu has rescatat.

24 Parlaré tot el dia de la teua bondat,

perquè han quedat confosos i avergonyits

els qui volien fer-me mal.