Realment, Déu és bo amb Israel,

és bo amb els qui són nets de cor.

2 Però jo he estat a punt de desviar-me,

i ja quasi esvaraven els meus peus,

3 d’enveja que sentia pels injustos,

veient el benestar dels insolents.

4 Sense desficis arriben a la mort,

van farts, són corpulents;

5 no passen penes com els altres,

no patixen com tot el món.

6 L’orgull els fa de collaret,

duen per vestit la violència;

7 els seus ulls brillen satisfets,

transparenten les ambicions del seu cor.

8 Injurien i parlen de fer mal;

es posen altius i amenacen,

9 desafien el cel com si res

i xarren de tot a la terra.

10 Per això, Déu guia cap a ells el seu poble,

que beu aquelles aigües i es diu:

11 «¿Com pot ser que Déu no ho sàpia,

que l’Altíssim no ho entenga?

12 Mireu com eixos injustos

acumulen tranquils les riqueses!»

13 Què en trac, realment, de guardar pur el meu cor

i de rentar-me les mans en senyal d’innocència?

14 A cada instant haig de patir,

m’he de veure castigat tot el dia.

15 Si jo pensara: «Parlaré com ells»,

trairia els qui són els teus fills.

16 M’esforçava per entendre-ho,

m’hi esforçava inútilment,

17 fins que, entrant al santuari de Déu,

he comprés el destí dels injustos.

18 Realment, els has posat en un camí esvarós,

que els precipita a la ruïna.

19 Com han quedat de sobte desolats,

consumits en un moment, sense deixar rastre!

20 De la seua ombra en fas tant de cas, Senyor,

com d’un somni, que en alçar-nos s’esvaïx.

21 Mentre el meu cor s’exasperava

i se sentia irritat dins de mi,

22 jo era incapaç d’entendre-ho:

davant de tu era estúpid, com les bèsties.

23 Però jo sempre estic al teu costar,

i tu agafes la meua mà dreta.

24 Em guies amb el teu consell,

i després em prendràs a la glòria.

25 ¿Qui més, fora de tu, tinc en el cel?

Si estic amb tu, res no desitge a la terra.

26 El meu cos i el meu cor es desfaran,

però Déu, la roca del meu cor,

serà sempre la meua possessió.

27 Els qui de tu s’allunyen es perden,

fas que es perden els qui et són infidels.

28 Però, per a mi, és bo d’estar prop de Déu,

de buscar en el Senyor Déu el meu refugi

i poder contar totes les seues obres.