1 Tu que vius a recer de l’Altíssim

i fas nit a l’ombra del Totpoderós,

2 digues al Senyor: «Eres la muralla on m’empare,

el meu Déu, en qui confie.»

3 Ell et guardarà del parany del caçador

i del flagell de la pesta;

4 t’abrigarà amb les seues plomes,

trobaràs refugi davall de les seues ales:

la seua fidelitat et serà escut i cuirassa.

5 No et farà por la feredat de la nit,

ni la fletxa que vola de dia,

6 ni la pesta que ronda en la fosca

o l’epidèmia que a migdia fa estralls.

7 Ni que en caiguen a la teua vora un miler

o deu mil al teu costat,

a tu res no et tocarà.

8 Només obrir els ulls,

veuràs la paga que reben els injustos.

9 Quan deies: «M’empare en el Senyor»,

feies de l’Altíssim el teu refugi. 10 No et passarà res de mal

ni s’acostarà a ta casa cap desgràcia,

11 perquè donarà orde als seus àngels

de guardar-te en tots els camins.

12 Et duran a les palmes de les mans

perquè els teus peus no entropessen amb les pedres;

13 xafaràs lleopards i escurçons,

passaràs sobre lleons i sobre dracs.

14 «Ja que m’estima, jo l’alliberaré,

el sostindré perquè coneix el meu nom.

15 Sempre que m’invoque, l’escoltaré,

estaré a la seua vora en els perills,

el salvaré i l’ompliré de glòria;

16 saciaré el seu desig de llarga vida,

li mostraré la meua salvació.»