Salm 102
No m’amagues la mirada
1
Pregària d’un afligit que se sent flaquejar i aboca el seu plany davant del Senyor.
2 Senyor, escolta la meua pregària,
que arribe fins a tu el meu clam.
3 No m’amagues la mirada
en dies de perill;
sempre que t’invoque,
escolta atentament,
no tardes a respondre’m.
4 Els meus dies s’esvaïxen com el fum,
es consumixen els meus ossos com les brases,
5 s’asseca el meu cor, segat com l’herba,
no tinc ànim de menjar el meu pa;
6 a força de plànyer-me,
em queda solament la pell i l’os.
7 Visc com els mussols en el desert
i les òlibes a les ruïnes,
8 passe la nit en vetla
com els pardals al terrat.
9 Els enemics m’injurien tot el dia,
en to de burla juren pel meu nom.
10 Menge cendra com si fóra pa,
barrege amb les llàgrimes la beguda,
11 quan veig la fúria i el furor
amb què m’has alçat i rebatut.
12 Els meus dies declinen com l’ombra de la vesprada
i em vaig assecant com l’herba.
13 Però tu, Senyor, regnes per sempre
i es perpetua de segle en segle el teu record.
14 T’alçaràs i t’apiadaràs de Sió,
perquè ja és temps de compadir-te’n, ja n’és l’hora!
15 Els teus servents estimen les seues pedres,
els fa llàstima la seua pols.
16 Els estrangers veneraran el nom del Senyor,
tots els reis de la terra, la seua majestat,
17 quan el Senyor restaurarà Sió
i es manifestarà la seua glòria,
18 quan farà cas de l’oració dels desvalguts
i no menystindrà les seues pregàries.
19 Que quede escrit això per a les generacions que vindran,
i el poble creat de nou lloarà el Senyor dient:
20 «El Senyor mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat mira la terra,
21 per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a mort,
22 perquè anuncien a Sió el nom del Senyor,
a Jerusalem, la seua lloança,
23 quan s’apleguen pobles i reialmes
i tots alhora servisquen el Senyor.»
24 Ell esgotava a mig camí les meues forces,
volia acurtar la meua vida.
25 Però jo he dit:
«Déu meu, no em prengues a la mitat dels meus dies,
que els teus anys s’allarguen de segle en segle.
26 Al principi vas assentar la terra,
i el cel és obra de les teues mans;
27 ells passaran, però tu perduraràs.
Com un vestit es gastaran,
i tu els canviaràs com la roba que ha envellit:
realment envelliran!
28 Però tu eres sempre el mateix
i els teus anys no tindran fi.»
29 Els fills dels teus servents viuran segurs,
els seus descendents es mantindran a la teua presència.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?