1 Beneïx el Senyor, ànima meua.

Senyor, Déu meu, com eres, de gran!

Vas revestit d’honor i majestat,

2 t’embolcalla la llum com un mantell.

Has estés el cel com una vela,

3 damunt de les aigües t’has bastit un palau.

Prens els núvols per carrossa,

avances sobre les ales dels vents.

4 Tens els vents per missatgers,

el foc i les flames et servixen.

5 Assentares la terra sobre uns fonaments,

incommovible per segles i segles.

6 La vas cobrir amb el mantell dels oceans,

les aigües sepultaven les muntanyes.

7 Les vas amenaçar i fugiren a l’instant,

esglaiades de sentir l’esclafit del teu tro;

8 pujaren les muntanyes, baixaren per les valls,

fins al lloc que els havies assignat;

9 els fixares un límit que no traspassaran,

mai més no cobriran la terra.

10 De les fonts en fas brollar torrents

que s’escolen entre les muntanyes.

11 Els animals feréstecs s’hi abeuren,

els ases salvatges hi apaguen la set.

12 A les seues ribes niuen els ocells

i canten entre les branques.

13 Des del teu palau regues les muntanyes,

sacies la terra de pluges del cel;

14 fas nàixer l’herba per al bestiar

i les plantes al servici de l’home:

fas eixir el pa de la terra

15 i el vi que alegra el cor dels hòmens;

amb l’oli fas brillar el seu rostre

i amb pa sostens el seu cor.

16 El Senyor assaona els arbres més alts,

els cedres del Líban que ell plantà;

17 allà els ocells fan els seus nius,

a la seua copa habita la cigonya.

18 Els cabirols van per l’alta muntanya,

als rocams es refugien les fagines.

19 Has creat la lluna, que assenyala les festes;

el sol coneix el lloc on s’ha de pondre.

20 Quan estens la fosca, es fa de nit

i ronden tots els animals de la selva;

21 els lleons rugixen buscant la seua presa,

reclamant a Déu el seu menjar.

22 Quan fas eixir el sol, es retiren

i s’ajoquen als seus caus;

23 i l’home se’n va al seu treball,

a la seua faena fins a la vesprada.

24 Com són, de variades, Senyor, les teues obres!

Totes les has fetes amb saviesa.

La terra és plena de les teues criatures.

25 Mireu el mar, immens per totes bandes;

són incomptables els animals que s’hi mouen,

des dels més menuts fins als més grossos;

26 navegant el solquen els vaixells,

i Leviatan, que creares per a jugar.

27 Tots esperen de la teua mà

que els dónes l’aliment al seu temps:

28 els el dónes, i ells l’arrepleguen;

obris la mà, i se sacien de béns.

29 Però si deixes de mirar-los, s’esglaien;

si els retires l’alé, expiren

i tornen a la pols d’on van eixir.

30 Quan envies el teu esperit, renaix la creació

i renoves la faç de la terra.

31 Glòria al Senyor per sempre!

Que s’alegre el Senyor de la seua obra!

32 Ell fa tremolar la terra quan la mira,

toca les muntanyes i s’alcen glops de fum.

33 Cantaré al Senyor tota la vida,

cantaré al meu Déu mentre siga al món.

34 Que li siga agradable este poema,

són per al Senyor estos cants de goig.

35 Que desapareguen de la terra els pecadors

i no quede rastre dels injustos.

Beneïx el Senyor, ànima meua.

Al·leluia!