Salm 116
Em sent ple d’amor
Em sent ple d’amor
perquè el Senyor ha escoltat la meua súplica;
ha escoltat el meu clam
així que l’invocava.
 
M’envoltaven els llaços de la mort,
el país dels morts se m’acostava,
venien a trobar-me l’angoixa i el desfici.
Llavors vaig invocar el nom del Senyor:
«Ah, Senyor, salva’m la vida!»
 
El Senyor és just i compassiu,
el nostre Déu té misericòrdia.
El Senyor salvaguarda els senzills,
jo era dèbil i m’ha salvat.
 
Recobra la serenor, ànima meua,
mira el bé que t’ha fet el Senyor.
Ha alliberat de la mort la meua vida,
els meus ulls, d’ofegar-se en el plor,
els meus peus, de donar un pas en fals.
 
Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència del Senyor.
 
10 Em sent ple de fe, tot i que deia:
«Com sóc, de desgraciat!»;
11 tot i que deia, veient-me perdut:
«Els hòmens, tots enganyen!»
 
12 Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m’ha fet?
13 Invocant el seu nom, alçaré el calze
per celebrar la salvació.
14 Compliré les meues promeses al Senyor,
ho faré davant de tot el seu poble.
 
15 Als ulls del Senyor és preciosa
la mort dels seus fidels.
16 Ah, Senyor, sóc el teu servent,
servent teu i fill de la teva serventa!
Tu m’has trencat les cadenes.
 
17 T’oferiré una víctima d’acció de gràcies
invocant el teu nom.
18 Compliré el que he promés al Senyor,
ho faré davant de tot el seu poble,
19 als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem.
 
Al·leluia!