1 Feliços els hòmens de conducta irreprensible,

que seguixen la Llei del Senyor!

2 Feliços els hòmens que guarden el seu pacte

i busquen el Senyor amb tot el cor,

3 no cometen mai cap mal,

seguixen els seus camins.

4 Has donat els teus preceptes

perquè siguen observats fidelment.

5 Tant de bo que els meus camins no es desvien

de guardar els teus decrets;

6 mai no quedaré confós

si faig cas dels teus manaments.

7 El meu cor et lloarà amb sinceritat

quan aprendrà que són justes les teues decisions.

8 Vull guardar els teus decrets;

no m’abandones, no em deixes sol.

9 Com mantindrà pur un jove el seu camí?

Vivint d’acord amb la teua paraula.

10 T’he buscat amb tot el cor:

no deixes que m’aparte dels teus manaments.

11 Guarde al fons del cor el que has promés,

per no pecar contra tu.

12 Sigues beneït, Senyor!

Fes que aprenga els teus decrets.

13 Els meus llavis compten d’una a una

totes les teues decisions.

14 Sóc més feliç guardant el teu pacte

que fruint de grans riqueses.

15 Vull meditar els teus preceptes

i fer cas dels teus camins.

16 Els teus decrets són la meua delícia,

no oblidaré la teua paraula.

17 Sigues bo amb el teu servent i viuré,

que vull guardar la teua paraula.

18 Obri’m els ulls i podré contemplar

les meravelles de la teua Llei.

19 Sóc un foraster en esta terra;

no m’amagues els teus manaments.

20 La meua ànima es consumix en el desig

de saber a cada moment els teus designis.

21 Tu amenaces estos maleïts superbs

que es desvien dels teus manaments.

22 Allunya de mi les burles i els menyspreus,

perquè jo guarde el teu pacte.

23 Ni que els governants deliberen contra mi,

el teu servent meditarà els teus decrets.

24 El teu pacte és la meua delícia,

ell em fa de conseller.

25 Estic prostrat a la pols;

dóna’m la vida, com havies promés.

26 T’he exposat els meus camins i m’has respost;

fes que aprenga els teus decrets.

27 Fes-me entendre el camí dels preceptes

i meditaré les teues meravelles.

28 La meua ànima es consumix de pena;

adreça’m, tal com vas prometre.

29 Aparta’m del camí enganyós

i fes-me el do de la teua Llei.

30 He escollit el camí veritable,

he acollit les teues decisions.

31 Estic enamorat del teu pacte;

Senyor, fes que no quede confós.

32 Correré pel camí dels manaments,

perquè m’has eixamplat el cor.

33 Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor,

que el vull seguir fins al final.

34 Fes-me entendre la teua Llei,

que la vull guardar amb tot el cor.

35 Guia’m per la senda dels manaments,

que jo me l’estime de veritat.

36 Inclina el meu cor al teu pacte,

fes que no em deixe subornar.

37 Aparta els meus ulls dels qui no són res;

el teu camí em donarà la vida.

38 Complix amb mi la teua promesa,

i el teu servent et serà fidel.

39 Allunya les burles que jo tem;

sé que són bones les teues decisions.

40 Mira com estime els teus preceptes;

per la teua bondat, dóna’m la vida.

41 Que m’arribe el teu amor, Senyor;

salva’m, com havies promés.

42 Que puga respondre als qui es burlen de mi:

«Jo confie en la seua paraula.»

43 No em lleves la paraula veritable dels llavis:

confie en el teu juí.

44 Vull guardar sempre la teua Llei,

per segles i més segles.

45 Caminaré amb el cor ample:

jo medite els teus preceptes.

46 Davant dels reis parlaré del teu pacte

i no hauré d’avergonyir-me’n.

47 Els teus manaments fan les meues delícies,

me’ls estime de veritat.

48 Pregue alçant les mans cap als manaments que tant estime,

medite els teus decrets.

49 Recorda la paraula donada al teu servent

i que manté la meua esperança.

50 Açò és el que em conforta en les penes:

la teua promesa em dóna la vida.

51 Quan els superbs fan burla cruel de mi,

jo no em decante de la teua Llei.

52 Recorde els juís eterns,

i este record, Senyor, em conforta.

53 M’encenc d’indignació contra els injustos

quan veig que abandonen la Llei.

54 Els teus decrets són el tema dels meus cants

quan em trobe en terra estranya.

55 Fins de nit recorde el teu nom, Senyor,

i vetle pensant en la teua Llei.

56 Emprenc com a cosa meua

la guarda dels teus preceptes.

57 Jo dic, Senyor, que la meua heretat

és guardar les teues paraules.

58 El meu cor busca complaure’t:

compadix-te de mi, com vas prometre.

59 Examine els meus camins

per a què els meus peus no es desvien del teu pacte.

60 M’afanye, no vull aturar-me

en la guarda dels teus manaments.

61 Els paranys dels injustos m’envolten,

però jo no oblide la teua Llei.

62 A mitjanit m’alce a lloar-te,

perquè són justes les teues decisions.

63 M’unisc a tots els teus fidels,

als qui guarden els teus preceptes.

64 La terra és plena del teu amor, Senyor;

fes que aprenga els teus decrets.

65 Has fet feliç, Senyor, el teu servent,

tal com havies promés.

66 Ensenya’m a tindre enteniment i bon sentit,

que jo tinc fe en els teus manaments.

67 Abans de passar penes, vivia extraviat,

però ara tinc present la teua promesa.

68 Tu eres bo i tu fas el bé;

ensenya’m els teus decrets.

69 Quan els superbs maquinen mentides contra mi;

jo guarde de tot cor els teus preceptes.

70 Els seus cors s’han endurit, són insensibles,

però la teua Llei fa la meua delícia.

71 M’ha fet bé haver patit tantes penes:

així he aprés els teus decrets.

72 M’estime més la Llei que ix dels teus llavis

que mil monedes d’or o de plata.

73 Les teues mans m’han fet i m’han creat,

dóna’m enteniment i aprendré els teus manaments.

74 Quan em vegen, els teus fidels s’alegraran

perquè confie en la teua paraula.

75 Reconec que són justes les teues decisions:

amb raó, Senyor, he patit tantes penes.

76 Que el teu amor em conforte,

tal com vas prometre al teu servent.

77 Que m’arribe la teua misericòrdia i viuré;

la teua Llei fa les meues delícies.

78 Que els superbs s’avergonyisquen d’oprimir-me amb engany;

jo meditaré els teus preceptes.

79 Que es posen al meu favor els teus fidels,

els qui coneixen el teu pacte.

80 Que el meu cor guarde irreprensible els teus decrets

i no quedaré confós.

81 Em sent flaquejar de tant esperar la salvació,

però confie en la teua paraula.

82 Se’m consumixen els ulls d’esperar el que has promés,

i exclame: «Quan vindràs a consolar-me?»

83 Encara que em quedava ressec com un odre fumat,

no oblidaria els teus decrets.

84 Quant de temps viurà el teu servent?

Quan em faràs justícia dels qui em perseguixen?

85 M’han posat paranys els superbs

que no viuen segons la teua Llei.

86 Tots els teus manaments són veritat;

ajuda’m, que em perseguixen sense causa.

87 Han estat a punt d’esborrar-me de la terra,

però jo no he abandonat els teus preceptes.

88 Per l’amor que em tens, dóna’m la vida

i guardaré el pacte que vas proclamar.

89 La teua paraula és eterna, Senyor,

persistirà com el cel.

90 La teua fidelitat es manté pels segles

com es manté la terra que has fixat.

91 Tot subsistix fins ara perquè així ho has decidit;

tota cosa està al teu servici.

92 Si la teua Llei no fera les meues delícies,

jo hauria sucumbit, amb tantes penes.

93 Mai no oblidaré els teus preceptes;

gràcies a ells em dónes la vida.

94 Sóc teu: et pregue que em salves,

que jo medite els teus preceptes.

95 Els injustos m’espien per perdre’m,

però jo faig per entendre el teu pacte.

96 He vist límits a la cosa més perfecta,

però els teus manaments són immensos.

97 Com estime la teua Llei!

Tot el dia la porte al pensament.

98 Gràcies als teus manaments, sóc més sensat que l’enemic,

perquè me’ls he fet meus per sempre.

99 Sóc més instruït que tots els meus mestres

de tant que medite el teu pacte.

100 Guardar els teus preceptes

em fa més sensat que els ancians.

101 Aparte els meus peus del mal camí,

vull viure atent a les teues paraules.

102 Les decisions que has pres, no les defuig;

tu me les has ensenyades.

103 Quina dolçor, les teues promeses!

Les trobe, quan en parle, més dolces que la mel.

104 L’enteniment em ve dels teus preceptes;

per això deteste els camins enganyosos.

105 La teua paraula és llum dels meus passos,

la claror que m’il·lumina el camí.

106 Ho he jurat i ho mantinc:

guardaré les teues justes decisions.

107 Són grans, Senyor, les penes que patisc:

dóna’m la vida, com havies promés.

108 Accepta, Senyor, l’ofrena dels meus llavis

i fes que aprenga els teus designis.

109 La meua vida està sempre en perill,

però no oblide la teua Llei.

110 M’han parat una trampa els injustos,

però jo no em desvie dels teus preceptes.

111 Tindré sempre per herència el teu pacte:

és l’alegria del meu cor.

112 Compliré de cor els teus decrets,

del tot i per sempre.

113 Em desagraden els qui són dobles de cor,

jo estime la teua Llei.

114 Eres el meu recer i l’escut que em protegix,

confie en la teua paraula.

115 Aparteu-vos de mi, els qui obreu el mal,

que vull guardar els manaments del meu Déu.

116 Rep-me, tal com vas prometre, i viuré;

que no siga confosa la meua esperança.

117 Sostín-me i seré salvat,

els teus decrets sempre són la meua delícia.

118 Tu desaproves els qui s’allunyen dels teus decrets,

enganyats per la pròpia astúcia.

119 Per a tu són escòria els injustos del país;

per això estime el teu pacte.

120 Tot el meu cos s’aborrona de por,

perquè tem els teus juís.

121 He obrat segons el dret i la justícia:

no m’abandones en mans dels opressors.

122 Garantix que faràs feliç el teu servent,

que no m’oprimiran els superbs.

123 Se’m consumixen els ulls d’esperar que em salves

i que arriben els béns promesos.

124 Mostra l’amor que tens al teu servent,

fes que aprenga els teus decrets.

125 Sóc el teu servent, dóna’m enteniment

i coneixeré el teu pacte.

126 Ja és hora que intervingues, Senyor:

ells han violat la teua Llei.

127 Jo estime els teus manaments

més que l’or, més que l’or fi;

128 per això trobe justos els teus preceptes

i em desagraden els camins enganyosos.

129 És admirable, el teu pacte;

per això el té present la meua ànima.

130 La teua paraula, explicada, dóna llum

i l’entenen els senzills.

131 Òbric la boca i aspire amb delit:

m’enamoren els teus manaments.

132 Mira’m i compadix-te de mi,

tu que et compadixes dels qui estimen el teu nom.

133 Que la teua promesa guie els meus passos,

que ningú no em domine amb males arts.

134 Allibera’m dels hòmens que oprimixen,

que puga guardar els teus preceptes.

135 Fes veure al teu servent la llum de la teua mirada,

ensenya’m els teus decrets.

136 Mars de llàgrimes baixen dels meus ulls

quan veig els qui no guarden la teua Llei.

137 Eres just, Senyor,

i són rectes les teues decisions.

138 Has establit el teu pacte amb justícia

i amb tota veritat.

139 Sent un zel que em consumix,

veient com l’adversari oblida les teues paraules.

140 La teua promesa és de bona llei;

el teu servent l’estima.

141 Sóc menut i menyspreat,

però no oblide dels teus preceptes.

142 La teua justícia dura per sempre,

és veritat la teua Llei.

143 Quan em trobava en el perill i en la desgràcia

els teus manaments feien la meua delícia.

144 El teu pacte és just per sempre,

dóna’m enteniment i viuré.

145 Clame amb tot el cor, Senyor, escolta’m:

vull complir els teus decrets.

146 Jo t’invoque: salva’m

i guardaré el teu pacte.

147 Encara no és de dia ja vinc a implorar-te,

confie en les teues paraules.

148 Abans d’hora es desvetlen els meus ulls

per meditar les teues promeses.

149 Pel teu amor, Senyor, escolta el meu clam;

dóna’m la vida, com vas decidir.

150 Són prop els meus astuts perseguidors,

que estan lluny de la teua Llei.

151 Però tu, Senyor, estàs prop de mi

i es mantenen ferms tots els teus manaments;

152 conec, de fa temps, el teu pacte

i sé que l’has assegurat per sempre.

153 Mira les penes que patisc i allibera-me’n,

que no oblide la teua Llei.

154 Pledeja al meu favor i rescata’m;

com vas prometre, dóna’m la vida.

155 La salvació és lluny dels injustos,

perquè no mediten els teus decrets.

156 És gran, Senyor, la teua misericòrdia;

com vas decidir, dóna’m la vida.

157 Són molts els enemics que em perseguixen,

però jo no m’he apartat del teu pacte.

158 Em repugnen els qui he vist apostatar

sense fer cas de les teues promeses.

159 Mira com estime els teus preceptes!

Senyor, per l’amor que em tens, dóna’m la vida.

160 La teua paraula comença en la veritat,

són justes i eternes les teues decisions.

161 Quan els governants em perseguixen sense causa,

el meu cor només tem les teues paraules.

162 La teua promesa em fa tan feliç

com a un home que troba un gran tresor.

163 Avorrisc l’engany, el deteste,

i estime la teua Llei.

164 Et lloe set vegades cada dia,

perquè són justes les teues decisions.

165 Tenen molta pau els qui estimen la teua Llei:

res no els farà entropessar.

166 Espere que em salves, Senyor:

jo complisc els teus manaments.

167 La meua ànima guarda el teu pacte;

me l’estime de veritat.

168 Guarde el teu pacte i els teus decrets;

tots els meus camins són davant de tu.

169 Que el meu clam arribe a la teua presència;

Senyor, dóna’m enteniment com vas prometre.

170 Que arribe fins a tu la meua súplica;

tal com vas prometre, allibera’m.

171 Tinc a flor de llavis la lloança,

perquè em fas aprendre els teus decrets.

172 La meua llengua canta les teues promeses

perquè els teus manaments són justos.

173 Que la teua mà estiga a punt per a ajudar-me:

jo he escollit els teus preceptes.

174 Anhele que em salves, Senyor;

la teua Llei és la meua delícia.

175 Que visca la meua ànima i et lloe

i que m’ajuden les teues decisions.

176 M’havia extraviat com una ovella perduda:

vine a buscar el teu servent,

que jo no oblide els teus manaments.