Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,

2 tu saps quan m’assec i quan m’alce.

Descobrixes des de lluny els meus propòsits,

3 veus si camine o si repose,

et són coneguts tots els meus passos.

4 Encara no tinc als llavis la paraula,

que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.

5 M’estrenys a banda i banda,

has posat damunt de mi la teua mà.

6 El teu saber admirable em supera;

és tan elevat que no puc abastar-lo.

7 On aniria lluny del teu esperit?

On fugiria lluny de la teua mirada?

8 Si pujava dalt al cel, hi eres present,

si m’ajeia als inferns, també t’hi trobe.

9 ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora?

¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar?

10 També allà la teua mà em guiaria,

també allà em sostindries.

11 ¿Diré, doncs; «Que m’amaguen les tenebres

i tinga per llum la negra nit»?

12 Per a tu no són fosques les tenebres

i la nit és tan clara com el dia:

llum o fosca et són igual.

13 Eres tu qui m’has format les entranyes,

m’has teixit en el ventre de la mare.

14 Et done gràcies perquè m’has fet tan admirable,

les teues obres són meravelloses:

ho reconec amb tota l’ànima.

15 Res del meu cos no et passava per alt

quan jo m’anava fent secretament,

quan em brodaven en el fons de la terra.

16 Els teus ulls em veien abans d’estar format,

i els dies de la meua vida

eren tots escrits en el teu llibre;

estaven tots fixats,

abans que n’existira només un.

17 Com són, d’insondables, per a mi els teus designis!

Déu meu, com podria comptar-los d’un a un?

18 Si m’hi posara, serien més que els grans d’arena!

Em desvetle del son i encara estic amb tu.

19 Déu meu, si et dignares fer morir l’injust!

I vosaltres, sanguinaris, allunyeu-vos de mi!

20 Ells pronuncien el teu nom amb traïdoria;

són enemics teus: juren en va pel teu nom.

21 Senyor, ¿no he d’avorrir els qui t’avorrixen

i detestar els qui es rebel·len contra tu?

22 Els avorrisc amb tota l’ànima,

els considere enemics meus.

23 Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor,

examina’m per conéixer què desitge.

24 Mira que no vaja per camins d’idolatria

i guia’m per camins eterns.