Salm 59
Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Del recull de David. Poema. De quan Saül, decidit a matar-lo, va fer vigilar la seua casa.
 
Allibera’m, Déu meu, dels enemics,
protegix-me dels qui m’ataquen;
allibera’m dels qui van amb males arts,
salva’m dels hòmens sanguinaris.
Mira com espien la meua vida,
com es reunixen contra mi els poderosos. No he comés cap falta ni cap pecat, Senyor;
i ells avancen i m’escometen, sense que jo tinga culpa.
Alça’t, vine a veure-ho!
Senyor de l’univers, Déu d’Israel,
desvetla’t i judica tots estos pagans,
no planyes estos malèfics traïdors!
Pausa
Tornen cada vesprada, grunyint com els gossos,
rondant per la ciutat.
La seua boca vomita violència,
els seus llavis són punyals,
i diuen: «Qui ens pot sentir?»
Però tu, Senyor, te’n rius,
et burles de tots estos pagans.
10 En tu fixe els ulls, força meua:
Déu és el meu castell.
11 Déu, que m’estima, em va davant
i em fa veure derrotats els enemics.
12 No els mates, que el meu poble se n’oblidaria.
Dispersa’ls, fes-los caure amb el teu poder,
tu que ens escudes, Senyor.
13 Quan parlen, tenen als llavis el pecat,
pronuncien malediccions i mentides:
que els atrape, doncs, el seu orgull.
14 Destruïx-los, destruïx-los indignat;
que no en quede ni rastre.
I tot el món sabrà que és Déu qui governa
el país de Jacob i la terra sencera.
Pausa
15 Tornen cada vesprada, grunyint com els gossos,
rondant per la ciutat.
16 Van d’un lloc a l’altre buscant de fatar-se,
hi passen la nit, però no queden satisfets.
17 I jo cantaré la teua ajuda,
aclamaré el teu amor només apunte el dia:
has sigut per a mi un castell,
el meu refugi a l’hora del perill.
18 Jo et canto, força meua:
Déu és el meu castell,
és el Déu que m’estima.