Salm 60
Per al mestre de cor: a la tonada de «Xuixan edut». Del recull de David, poema per a alliçonar.
De quan va eixir a combatre contra els arameus de Naharaim i els de Sobà, i quan Joab, de tornada, derrotà dotze mil edomites a la vall de la Sal.
 
Déu nostre, ens has rebutjat i dispersat,
estàs irritat: torna a nosaltres!
Has sacsejat el país i l’has clavillat:
repara-li les badalls, que s’afona!
Has enviat proves dures al teu poble,
l’embriaga este vi que li fas beure.
Davant dels teus fidels
alces l’estendard de desbandada:
s’escapen quan veuen els arquers.
Pausa
Allibera, doncs, els teus amics.
Que el teu braç ens salve! Respon-nos!
Déu ha donat un oracle en el seu santuari:
«Quina alegria!
Repartisc Siquem,
mesure la vall de Sucot;
Galaad és meu, és meu Manassés;
Efraïm és el casc que em protegix,
Judà és el meu ceptre.
10 Moab és la pica on em rente,
tire les sandàlies sobre Edom,
Filistea aclama el meu triomf.»
11 ¿Qui ens conduirà a la ciutat forta,
qui ens guiarà fins a Edom,
12 sinó tu, Déu nostre, que ens havies rebutjat
i ja no eixies amb els nostres exèrcits?
13 Ajuda’ns contra els adversaris:
és inútil la salvació que ve dels hòmens.
14 Pel poder de Déu farem proeses:
ell mateix xafarà els nostres opressors.