2 Déu meu, no et quedes en silenci,

sense dir res; no calles.

3 Prou que veus com es revolten els teus enemics,

com alcen el cap els qui et detesten.

4 Tramen un complot contra el teu poble,

conspiren contra el teu tresor i diuen:

5 «Suprimim-lo d’entre les nacions,

que el nom d’Israel caiga en l’oblit.»

6 Conspiren tots alhora,

lliguen pactes contra tu

7 els nòmades d’Edom i d’Ismael,

Moab i els fills d’Agar,

8 Guebal, Ammon i Amalec,

els filisteus i els habitants de Tir;

9 fins Assur s’ha aliat amb ells

i fa costat als fills de Lot.

10 Fes-los com vas fer a Madian i Sisserà,

com a Jabín en el torrent de Quixon;

11 tots foren desfets a Endor

i serviren de fems per als camps.

12 Tracta els seus nobles com tractares Oreb i Zeeb,

i els seus capitans, com Zèbah i Salmunnà;

13 són ells els qui digueren:

«Apoderem-nos de l’heretat de Déu!»

14 Tracta’ls, Déu meu, com llavor de card,

com la pellorfa a mercé del vent.

15 Com un foc que s’inflama en els boscos,

com un incendi que devora muntanyes,

16 perseguix-los amb la teua tempesta,

desconcerta’ls amb el teu huracà.

17 Cobrix-los la cara de vergonya,

fins que busquen el teu nom, Senyor.

18 S’enduran la confusió d’una desfeta,

desconcertats i avergonyits per sempre,

19 i sabran que tens un nom, Senyor,

que eres l’únic Altíssim sobre tota la terra.