Salm 84
Com és, d’amable, el lloc on residixes
Per al mestre de cor: a la tonada de «Haguitit». Del recull dels fills de Corè. Salm.
 
Com és, d’amable, el lloc on residixes,
Senyor de l’univers!
Tot jo sospire i tinc deler
pels atris del Senyor.
Amb el cos i amb el cor
aclame el Déu que m’és vida.
 
Fins l’ocell hi troba casa,
l’oroneta s’hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels teus altars,
Senyor de l’univers,
rei meu i Déu meu.
Feliç el qui viu a ta casa
lloant-te cada dia.
Pausa
 
Feliç l’home que troba en tu la seua força:
de bona gana emprén el camí.
Quan travessa la vall Eixuta,
li és com una font;
fins i tot el beneïxen
les pluges primerenques.
Passa d’un mur cap a l’altre,
fins que es presenta davant de Déu a Sió.
 
Senyor, Déu de l’univers,
escolta la meua súplica;
estigues atent, Déu de Jacob.
Pausa
10 Fixa’t en el rostre del teu Ungit,
mira, Déu nostre, l’escut que ens protegix.
 
11 Un dia en els teus atris
val més que mil a fora.
M’estime més quedar-me
al llindar de la casa del meu Déu
que anar a viure amb els injustos.
12 El Senyor-Déu és sol que il·lumina
i escut que protegix;
el Senyor dóna la gràcia i la glòria,
i no refusa cap bé
al qui camina honradament.
 
13 Senyor de l’univers,
feliç l’home que posa en tu la confiança.