1 Al·leluia!

Enaltiu el Senyor: com és, de bo!

Perdura eternament el seu amor.

2 ¿Qui pot contar les proeses del Senyor

i proclamar les seues lloances?

3 Feliços els qui observen el dret

i obren amb justícia en tot moment.

4 Recorda’t de nosaltres, Senyor,

per la benvolença que mostres al teu poble,

visita’ns, vine a salvar-nos.

5 Fes que veiem feliços els teus elegits,

que ens alegrem amb l’alegria del teu poble

i ens gloriem amb la teua heretat.

6 Hem pecat igual que els nostres pares,

som culpables, hem sigut infidels.

7 Els nostres pares a Egipte

no van comprendre els teus prodigis;

no es recordaren del gran amor que ens tens

i es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig.

8 Però ell els salvà per amor del seu nom,

perquè fóra conegut el seu poder.

9 Amenaçà el Mar Roig, i quedà eixut,

i van passar per l’oceà com pel desert;

10 els salvà de les mans dels qui els avorrien,

els alliberà de les mans de l’enemic.

11 L’aigua sepultà els perseguidors,

no en va quedar ni un.

12 Llavors van creure en les promeses del Senyor

i cantaren les seues lloances.

13 Però prompte van oblidar les seues obres,

no van fiar-se dels seus designis.

14 En la solitud se’ls menjava el desig

i temptaren Déu en el desert.

15 Ell els concedí el que demanaven,

i sacià la seua intemperància.

16 Al campament van tindre gelosia de Moisés

i d’Aaron, consagrat al Senyor;

17 però s’obrí la terra i engolí Datan,

el sepultà amb la banda d’Abiron;

18 un foc va consumir aquella gentussa,

una flamarada devorà aquells infidels.

19 A l’Horeb fabricaren un vedell,

adoraren un ídol de metall fos;

20 van canviar Déu, la seua glòria,

per la imatge d’un vedell, que menja herba.

21 Van oblidar Déu, que els havia salvat,

que havia fet prodigis a Egipte,

22 meravelles a la terra de Cam,

obres admirables al pas del Mar Roig.

23 Ja parlava Déu d’exterminar-los,

quan Moisés, el seu elegit,

va gosar encarar-se al seu rigor

i el desdigué de destruir-los.

24 Menysprearen la terra deliciosa,

no van creure en la seua promesa;

25 van murmurar al campament,

no escoltaren la veu del Senyor.

26 Llavors ell va alçar la mà contra ells

per fer-los caure en aquell desert,

27 per fer caure els seus fills entre els pobles

i escampar-los per tots els països.

28 Es van sotmetre al déu Baal de Peor,

menjant víctimes sacrificades a déus morts;

29 amb el seu obrar irritaren el Senyor

i una epidèmia es va abatre damunt d’ells.

30 Però Pinhàs s’alçà i va fer justícia,

i es va aturar l’epidèmia;

31 i el Senyor li ho tingué en compte

per totes les generacions, per sempre.

32 Provocaren el Senyor a les fonts de Meribà

i, per culpa d’ells, Moisés rebé el seu castic;

33 li havien amargat l’esperit

i ell no sabé refrenar la llengua.

34 No van exterminar els pobles cananeus

no compliren l’orde del Senyor;

35 es van emparentar amb els pagans

i es contagiaren dels seus costums.

36 Van donar culte als seus ídols,

van caure en els seus paranys;

37 arribaren a immolar als dimonis

els propis fills i les pròpies filles.

38 Escamparen així sang innocent,

la sang dels fills i de les filles

sacrificats als ídols cananeus,

i aquella sang va profanar el país.

39 Es deshonraren amb els seus costums,

es prostituïren amb el seu obrar.

40 El Senyor es va arborar contra el seu poble

i sentí ois de la seua heretat;

41 els abandonà en mans d’altres pobles,

i els qui els avorrien els van sotmetre;

42 els van oprimir els enemics,

els van doblegar davall del seu jou.

43 Quantes vegades el Senyor els alliberà!

Però ells s’obstinaven a ser rebels

i defallien per les seues culpes.

44 Quan el Senyor va sentir el seu plany

es va fixar en la seua desgràcia.

45 Es recordà de la seua aliança,

canvià d’opinió pel gran amor que els professava,

46 i va fer que en tingueren compassió

tots aquells que els havien deportat.

47 Salva’ns, Senyor, Déu nostre;

congrega’ns d’entre les nacions.

Donarem gràcies al teu nom, que és sant,

i ens gloriarem de lloar-te.

48 Beneït siga el Senyor, Déu d’Israel,

des de sempre i per sempre.

I tot el poble respon: «Amén.»

Al·leluia!