1 Enaltiu el Senyor: com és, de bo!

Perdura eternament el seu amor.

2 Que responguen els qui el Senyor ha redimit,

els rescatats de les mans dels opressors;

3 ell els ha reunit de tots els països,

de llevant i de ponent, del nord i de migdia.

4 Uns, errant pel desert, vagant per l’estepa,

no trobaven cap ciutat habitada;

5 patien fam, passaven set

i els flaquejaven les forces.

6 Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor,

i ell els salvà dels perills:

7 els guià per una pista segura

fins que arribaren a una ciutat habitada.

8 Que enaltisquen el Senyor pel seu amor,

pels prodigis que ha fet en bé dels hòmens:

9 calmà la set dels assedegats

i omplí de menjar els famolencs.

10 D’altres vivien a la fosca, a les ombres de la mort,

presoners de la desgràcia i les cadenes:

11 s’havien rebel·lat contra les paraules divines

i havien menyspreat els designis de l’Altíssim.

12 El seu cor defallia, afligit;

queien, i ningú no els ajudava.

13 Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor,

i ell els salvà dels perills:

14 trencà les seues cadenes

i els va fer eixir de la fosca, de les ombres de la mort.

15 Que enaltisquen el Senyor pel seu amor,

pels prodigis que ha fet en bé dels hòmens:

16 ha rebentat portes de bronze

i ha partit forrellats d’acer.

17 Altres, insensats, estaven abatuts

per les seues culpes i pel seu viure pervers;

18 qualsevol menjar els repugnava,

ja arribaven a les portes de la mort.

19 Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor,

i ell els salvà dels perills:

20 envià la seua paraula i els curà,

alliberà la seua vida del sepulcre.

21 Que enaltisquen el Senyor pel seu amor,

pels prodigis que ha fet en bé dels hòmens;

22 que oferisquen sacrificis d’acció de gràcies

i, aclamant-lo, publiquen el que ha fet.

23 Uns comerciants s’embarcaren en grans naus

i navegaren mar a dins per fer negoci;

24 ells foren testimonis de les obres del Senyor,

dels seus prodigis en alta mar.

25 A una orde seua es girà un huracà

que alçava grans onades:

26 pujaven al cel, baixaven al fons

i, regirats de mareig, 27 el cap els rodava;

no es tenien drets, com si anaren beguts,

s’havia esfumat la seua perícia.

28 Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor,

i ell els salvà dels perills:

29 mudà el temporal en bonança,

es calmaren les onades de la mar,

30 i els va dur fins al port tan desitjat,

plens de goig per la calma retrobada.

31 Que enaltisquen el Senyor pel seu amor,

pels prodigis que ha fet en bé dels hòmens;

32 que l’exalcen en l’assemblea del poble,

que el lloen en el consell dels ancians.

33 Ell convertix els rius en deserts,

les fonts d’aigua en terra àrida;

34 les terres fèrtils es tornen salines

perquè els seus habitants s’han pervertit.

35 Convertix el desert en estanys,

la terra eixuta en fonts d’aigua viva;

36 la dóna als afamats perquè hi habiten,

i ells hi funden una ciutat ben poblada.

37 Sembren els camps, planten les vinyes

i en cullen fruits abundosos.

38 Ell els beneïx, i es multipliquen a desdir,

i no permet que disminuïsca el bestiar.

39 Però, reduïts a pocs, queden abatuts,

oprimits per les desgràcies i el dolor.

40 Ell mateix, que confon els poderosos,

els fa errar en un desert sense camins.

41 Però alça els pobres de la misèria

i augmenta, com els ramats, les seues famílies.

42 Que els justos s’alegren de veure-ho,

i tota maldat tanque la boca.

43 Que els sensats ho conserven en el cor

i comprenguen els favors del Senyor.