Déu meu, a tu dirigisc la meua lloança,

no calles més.

2 Injustos i falsaris obrin la boca contra mi,

em parla amb engany la seua llengua;

3 m’encerclen amb paraules d’odi,

em combaten sense motiu.

4 Em paguen l’amistat acusant-me

i jo no faig sinó pregar;

5 em tornen mal per bé,

odi a canvi d’amistat.

Així parlen contra mi:

6 «Que un injust s’ocupe de la seua causa,

que tinga un fiscal a la seua dreta.

7 Que isca condemnat en el juí

i la pregària encara li augmente la culpa.

8 Que dure poc la seua vida

i que un altre ocupe el seu càrrec.

9 »Que els seus fills acaben orfes,

i viuda la seua esposa.

10 Que els seus fills siguen captaires i vagabunds,

que demanen caritat lluny de casa, ara en ruïnes.

11 Que un usurer li embargue tots els béns

i uns estranys li saquegen la hisenda.

12 Que ningú no tinga pietat

ni s’apiade dels seus orfes.

13 Que desapareguen els seus descendents

i en una generació s’esborre el seu nom.

14 »Que el Senyor recorde les culpes dels seus pares

i no esborre els pecats de sa mare,

15 que els tinga presents per sempre.

Que el Senyor arranque de la terra

el record dels qui en van infantar.

16 »Este home no es recordà de tindre pietat,

perseguia el pobre i desvalgut

i buscava la mort del qui patix.

17 Li agradava maleir: que siga maleït!

No volia beneir: que ningú no el beneïsca!

18 La maledicció li feia de mantell:

que li penetri com aigua dins d’ell

i com oli al moll dels ossos!

19 Que el cobrisca com el cobrix el vestit,

com la roba que no es lleva de damunt!»

20 Així m’acusen davant del Senyor

els qui parlen contra mi i em volen mal.

21 Però tu, Senyor, Déu meu,

tracta’m com pertoca al teu nom,

allibera’m per la bondat del teu amor.

22 Perquè sóc pobre i desvalgut

i el meu cor se sent ferit dins de mi.

23 M’esvaïsc com l’ombra de la vesprada,

se’m lleven de damunt com qui es lleva una llagosta.

24 De tant dejunar em flaquegen els genolls

i tinc el cos magre i descarnat.

25 Sóc objecte de les seues burles,

em miren amb aires de mofa.

26 Ajuda’m, Senyor, Déu meu;

salva’m, per l’amor que em tens.

27 Que s’adonen que ací està la teua mà,

que eres tu, Senyor, qui ho ha fet.

28 Ja poden maleir, si tu beneïxes.

Ja poden alçar-se, que quedaran confosos

i el teu servent s’alegrarà.

29 Que la infàmia cobrisca els qui m’acusen,

que els embolcalle la confusió com un mantell.

30 Donaré gràcies al Senyor amb totes les forces,

el lloaré enmig d’una gentada.

31 Ell s’ha posat a la dreta del desvalgut

per salvar del tribunal la seua vida.