2 El meu cor se sent segur, Déu meu;

tocaré i cantaré, cantarà el meu cor.

3 Desvetleu-vos, arpa i lira meua,

vull desvetlar l’aurora.

4 Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,

et cantaré davant de les nacions.

5 El teu amor és gran, més alt que el cel,

la teua fidelitat arriba als núvols.

6 Alça’t cel amunt, Déu meu,

i ompli la terra de la teua glòria.

7 Allibera, doncs, els teus amics.

Que el teu braç em salve! Respon-me!

8 Déu ha donat un oracle en el seu santuari:

«Quina alegria!

Repartisc Siquem,

mesure la vall de Sucot.

9 Galaad és meu, és meu Manassés,

Efraïm és el casc que em protegix,

Judà és el meu ceptre.

10 Moab és la pica on em llave,

tire les sandàlies sobre Edom,

Filistea aclama el meu triomf.»

11 ¿Qui ens conduirà a la ciutat forta,

qui ens guiarà fins a Edom,

12 sinó tu, Déu nostre, que ens havies rebutjat

i ja no eixies amb els nostres exèrcits?

13 Ajuda’ns contra els adversaris:

és inútil la salvació que ve dels hòmens.

14 Pel poder de Déu farem proeses:

ell mateix xafarà els nostres opressors.