p15,1 3,12 nota m.
q15,2 7,34; 19,7. Vegeu també Mt 9,10 nota i.
r15,4 Com en altres ocasions, Lluc explica dos històries semblants referides a un home i a una dona.
s15,6 Vegeu vv. 9.32. La imatge del pastor i el ramat és molt freqüent en l’AT per a parlar de les relacions entre Déu i el seu poble (Is 40,11; Ez 34; Sl 23).
t15,7 5,32+.
u15,7 La frase pot tindre un sentit irònic, referida als fariseus (v. 2), que es creuen justos i pensen que no tenen cap necessitat de convertir-se. Vv. 4-7: Mt 18,12-14.
v15,7 Esta paràbola i l’anterior formen una unitat (vegeu v. 3). Alguns també hi afigen la paràbola següent. Sobre el títol de la paràbola, vegeu v. 8 nota x.
w15,8 La paràbola seguix el mateix esquema que l’anterior.
x15,8 Lit.: dracmes. La dracma era una moneda grega equivalent a un denari romà, és a dir, al jornal per un dia de treball (Mt 22,19 nota y). Per això la paràbola és coneguda amb el títol de la dracma perduda.
y15,8 La dona viu en una casa molt senzilla.
z15,10 12,9.
a15,10 Este és el títol tradicional de la paràbola. Els personatges, però, són tres: el pare, el fill major i el fill perdut (o pròdig).
b15,12 El fill menut exigix i obté del pare la part de béns que la Llei li permetia tindre a disposició ja en vida del pare. Moralment, queda desqualificat com a fill (v. 19). Pel que fa al fill major, també li correspon la seua part d’herència, però l’usdefruit resta en mans del pare (v. 31).
c15,15 Era un treball inacceptable i degradant per a un jueu. Segons la Llei de Moisés, el porc era un animal impur (Dt 14,8).
d15,18 És a dir, contra Déu.
e15,22 L’anell és signe d’autoritat. Les sandàlies són pròpies d’un home lliure, no d’un esclau.
f15,24 El centre de la paràbola el constituïx l’amor del pare, més que la conversió del fill que torna a casa. El pare acull amb joia el fill, que se n’havia anat per no tornar mai més, i li oferix un perdó total i sense condicions.
g15,25 Els vv. 25-32 constituïxen una nova escena de la paràbola, centrada en la relació entre el pare i el fill major. És fàcil reconéixer en l’actitud del fill major la postura dels *fariseus i els *mestres de la Llei, que critiquen Jesús perquè acull els pecadors (vv. 1-2).
h15,30 Resposta semblant a la que trobem en Mt 20,12.
i15,32 Amb esta paràbola s’expressen l’amor i la misericòrdia de Déu i la seua alegria per la conversió dels pecadors. Per mitjà del ministeri de Jesús, el perdó de Déu arriba a tots aquells que volen acceptar-lo. Per tant, l’actitud de Déu envers els pecadors servix per a justificar el comportament de Jesús, que els fariseus i els mestres de la Llei no accepten. Rebutjant Jesús, rebutgen el Déu que perdona.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?