14
Curació d’un home hidròpic en dissabteqVegeu una curació paral·lela en 13,10-17.
Un dissabte,rMt 12,1 nota x. Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus.s7,36+. La invitació de Jesús a casa del fariseu unix diversos fragments que tenen en comú el tema dels banquets (vv. 8.13.16.24). En esta secció, Jesús parla als fariseus. Ells l’estaven observant. Davant d’ell hi havia un home que era hidròpic.tLa hidropesia és una malaltia en què s’acumula líquid serós en les cavitats naturals del cos o en el teixit conjuntiu de l’organisme. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus:
—¿És permés o no curar en dissabte?uMt 12,10.
Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va curar i va fer que se n’anara. Després els digué:
—Si a un de vosaltres li caiguera al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no el trauria de seguida?vMt 12,11 nota h.
I no van ser capaços de donar-li cap resposta.
Escollir els últims llocs
Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà esta paràbola:wEl terme paràbola té ací el sentit d’ensenyament basat en l’experiència. En este cas conclou amb una lliçó sobre la humilitat (v. 11).
—Quan algú t’invita a un convit de bodes, no et poses al primer lloc.xJesús criticarà més avant el desig que tenen els *mestres de la Llei d’ocupar els primers llocs en els banquets (20,46). Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui vos ha convidat els dos i et diria: “Cedix-li el lloc”, i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. 10 Més bé, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vinga el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant de tots els qui són a taula.yVv. 8-10: Pr 25,6-7; Sir 13,9-10. 11 Tot aquell que s’enaltix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.z18,14; Mt 23,12.
Convidar els pobresa6,32-34.
12 Després digué al qui l’havia convidat:
—Quan faces un dinar o un sopar, no hi crides els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teua recompensa. 13 Més bé, quan faces un banquet, convida-hi pobres,b6,20+. invàlids, coixos i cecs. 14 Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressusciten els justos.c20,35; 2Ma 7,9; Ac 24,15.
Paràbola dels convidats al banquet
(Mt 22,1-10)
15 Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir estes paraules, li digué:
—Feliç el qui prendrà part en el banquet del Regne de Déu!d13,29; 22,30.
16 Jesús li respongué:
—Un home feia un gran convit i va invitar-hi molta gent.
17 »A l’hora del menjar va enviar el seu servent a dir als convidats:
»—Veniu, que ja tot és a punt.
18 »Però tots, sense excepció, començaren a excusar-se.eEls convidats proven de justificar la seua negativa a assistir al banquet. El primer li digué:
»—He comprat un camp i l’he d’anar a veure. Et pregue que m’excuses.
19 »Un altre digué:
»—He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et pregue que m’excuses.
20 »Un altre digué:
»—M’acabe de casar, i per això no puc anar.
21 »El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, li va dir:
»—Ix de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes vindre els pobres,f6,20+. els invàlids, els cecs i els coixos.gVegeu v. 13. La reacció de l’amo és desconcertant.
22 »Després el criat digué:
»—Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
23 »El senyor va dir al servent:
»—Ix pels camins i pels horts i insistix que entre gent fins que s’òmpliga la casa.
24 »Vos assegure que cap dels qui estaven invitats no tastarà el meu convit.hLa paràbola, tal com es troba en l’Evangeli segons Lluc, fa veure com els caps religiosos del poble d’Israel, que no accepten Jesús i el seu *evangeli, resten exclosos del banquet messiànic; en canvi, hi participaran els pobres i marginats (v. 21), i també els *pagans (v. 23), rebutjats i menyspreats pels dirigents d’Israel (vegeu 18,11).
El seguiment de Jesús
25 Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:
26 —Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seua pròpia vida, no pot ser deixeble meu.iEste text no vol presentar com dos coses incompatibles el seguiment de Crist i l’amor a la pròpia família, sinó insistir en la necessitat de tindre el Regne de Déu com a únic valor absolut. 27 Qui no porta la seua creu i em seguix, no pot ser deixeble meu.j9,23. Sobre els vv. 26-27, vegeu Mt 10,37-38.
28 »¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre,kMt 21,33 (= Mc 12,1). no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29 Perquè, si posara els fonaments i no poguera acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell 30 dient: “Este home va començar a construir però no ha pogut acabar.”
31 »O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil hòmens pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32 I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny.lPr 20,18. Les dos paràboles (vv. 28-30 i 31-32) aconsellen prendre decisions que no acaben en cap fracàs, i d’ací la insistència en la reflexió i el càlcul (vv. 28.31).
33 »Per tant, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.mJesús es dirigix als qui ja són deixebles seus i volen continuar sent-ho: l’autèntic deixeble ha de compartir el despreniment que caracteritza la manera de viure del Mestre. Les formes i circumstàncies poden ser diverses, però el camí és clarament assenyalat (5,11.28; 18,22).
La sal insípida
34 »La sal és bona; però si perd el gust, amb què la tornaran salada? 35 No servix ni per a adobar la terra ni tan sols per al femer, i l’han de tirar.nMt 5,13 nota z; Mc 9,50. Qui tinga orelles per a escoltar, que escolte.o8,8; Mt 11,15+. Els deixebles no han de perdre la fidelitat pròpia del qui seguix Jesús.

q^ Vegeu una curació paral·lela en 13,10-17.

r14,1 Mt 12,1 nota x.

s14,1 7,36+. La invitació de Jesús a casa del fariseu unix diversos fragments que tenen en comú el tema dels banquets (vv. 8.13.16.24). En esta secció, Jesús parla als fariseus.

t14,2 La hidropesia és una malaltia en què s’acumula líquid serós en les cavitats naturals del cos o en el teixit conjuntiu de l’organisme.

u14,3 Mt 12,10.

v14,5 Mt 12,11 nota h.

w14,7 El terme paràbola té ací el sentit d’ensenyament basat en l’experiència. En este cas conclou amb una lliçó sobre la humilitat (v. 11).

x14,8 Jesús criticarà més avant el desig que tenen els *mestres de la Llei d’ocupar els primers llocs en els banquets (20,46).

y14,10 Vv. 8-10: Pr 25,6-7; Sir 13,9-10.

z14,11 18,14; Mt 23,12.

a14,11 6,32-34.

b14,13 6,20+.

c14,14 20,35; 2Ma 7,9; Ac 24,15.

d14,15 13,29; 22,30.

e14,18 Els convidats proven de justificar la seua negativa a assistir al banquet.

f14,21 6,20+.

g14,21 Vegeu v. 13. La reacció de l’amo és desconcertant.

h14,24 La paràbola, tal com es troba en l’Evangeli segons Lluc, fa veure com els caps religiosos del poble d’Israel, que no accepten Jesús i el seu *evangeli, resten exclosos del banquet messiànic; en canvi, hi participaran els pobres i marginats (v. 21), i també els *pagans (v. 23), rebutjats i menyspreats pels dirigents d’Israel (vegeu 18,11).

i14,26 Este text no vol presentar com dos coses incompatibles el seguiment de Crist i l’amor a la pròpia família, sinó insistir en la necessitat de tindre el Regne de Déu com a únic valor absolut.

j14,27 9,23. Sobre els vv. 26-27, vegeu Mt 10,37-38.

k14,28 Mt 21,33 (= Mc 12,1).

l14,32 Pr 20,18. Les dos paràboles (vv. 28-30 i 31-32) aconsellen prendre decisions que no acaben en cap fracàs, i d’ací la insistència en la reflexió i el càlcul (vv. 28.31).

m14,33 Jesús es dirigix als qui ja són deixebles seus i volen continuar sent-ho: l’autèntic deixeble ha de compartir el despreniment que caracteritza la manera de viure del Mestre. Les formes i circumstàncies poden ser diverses, però el camí és clarament assenyalat (5,11.28; 18,22).

n14,35 Mt 5,13 nota z; Mc 9,50.

o14,35 8,8; Mt 11,15+. Els deixebles no han de perdre la fidelitat pròpia del qui seguix Jesús.