16
Paràbola de l’administrador astut
Jesús deia també als seus deixebles:jJesús es dirigix alternativament als fariseus (15,3-31; 16,15-31) i als deixebles (16,1-14; 17,1-10).
—Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué:
»—Què és això que sent a dir de tu? Dóna’m comptes de la teua administració, perquè d’ara en avant ja no podràs administrar els meus béns.
»L’administrador va pensar: “Què faré, ara que el meu amo em lleva el treball? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em reba a sa casa quan perda l’administració.”
»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»—Quant deus al meu amo?
»Li respongué:
»—Cent gerreskLit.: bats (el bat era una mesura de capacitat d’uns 21 l). d’oli.
»Ell li digué:
»—Ací tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que diga cinquanta.
»A un altre li digué:
»—I tu, quant deus?
»Li respongué:
»—Cent sacslLit.: cors (el cor era una mesura de capacitat d’uns 210 l, usada per a gra i sòlids; cent cors de blat equivalen, per tant, a més de 17 tones de blat). de blat.
»Ell li diu:
»—Ací tens el teu rebut. Escriu-ne un que diga vuitanta.
I el SenyormJesús elogia l’astúcia de l’administrador. Segons altres, Jesús no començaria a parlar fins al v. 9, i el senyor seria l’home ric de la paràbola, que lloaria el seu administrador. Vegeu, però, 18,6. va lloar l’administrador dels diners, que són enganyosos,nLit.: l’administrador de la injustícia. Ací injustícia es referix als diners (com en el v. 9). Altres traduïxen: l’administrador falsari o injust. perquè havia actuat amb astúcia:oNo cal buscar en els personatges de les paràboles models d’actuació en tots els aspectes del seu comportament. Habitualment les paràboles de Jesús proposen un ensenyament sobre un aspecte concret. En este cas, Jesús no lloa l’administrador per la seua injustícia, sinó per l’habilitat de saber traure profit de la seua situació.
—Els fills d’este món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo vos dic: Guanyeu-vos amics a costa dels diners,pLit.: a costa del Mamones. Igualment, en els vv. 11.13; Mt 6,24. Mamones era el nom d’un ídol que personificava la riquesa. que són enganyosos, perquè, quan tot s’haja acabat, vos reben a les estances eternes.qEste verset, tenint en compte altres textos de l’Evangeli segons Lluc (11,41+), es pot interpretar com una invitació a donar els béns als pobres, que són els amics que cal fer ací a la terra. Ells mateixos, després, vos reben al cel (vegeu v. 22). Altres opinen que es tracta de Déu mateix (12,20). 10 Qui és fidel en una cosa molt menuda, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses menudes, també enganya en les grans.rMt 25,21.23. Pareix que ací «ser fidel» vol dir utilitzar els diners de cara al món futur, és a dir, donar-lo ara als pobres (vegeu v. 9). 11 Per tant, si no heu sigut fidels en l’administració dels diners, que són enganyosos, ¿qui vos confiarà els béns veritables? 12 I si no heu sigut fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui vos donarà allò que vos pertany?sVv. 11-12: 12,32-34. Els diners i les riqueses, de fet, són de Déu, l’amo de tot. I és ell qui ha de donar el tresor del cel, el bé que pertany als deixebles. 13 Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i els diners.tMt 6,24.
Els fariseus i el diners
14 Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot aixòuFins ara Jesús ha parlat als deixebles (vegeu v. 1 nota j). i es reien de Jesús. 15 Ell els digué:
—Vosaltres sou els qui davant de la gent vos feu passar per justos,v18,9-14; Mt 23,28. però Déu coneix els vostres cors:wPr 24,12; Jn 2,24-25; Ac 1,24; 15,8. allò que és admirat entre els hòmens, és detestable als ulls de Déu.xPel context (v. 13), es tracta dels diners i de l’afany de posseir.
La Llei i el Regne de Déu
16 »La Llei i els Profetes arriben fins a Joan;yMt 5,17 nota g. Joan pertany encara al temps de l’AT (vegeu Lc 3,20 nota w). Vegeu, en canvi, Mt 11,13 nota w. des d’aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tots s’esforcen per entrar-hi.zTambé es pot entendre esta frase en sentit negatiu: i tots l’ataquen amb violència. 17 Però és més fàcil que passen el cel i la terra que no que caiga una sola comaaLit.: el tret més menut. Vegeu Mt 5,18 nota h. de la Llei.
Ensenyament sobre el divorci
(Mt 5,32)
18 »Tot aquell que es divorcia de la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiadabUna repudiada és una dona a la qual el marit ha donat un document de divorci i ha despatxat de casa. comet adulteri.cMt 5,32 nota c; 19,9 (= Mc 10,11-12).
Paràbola del ric i Llàtzer
19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s’estava gitat vora el seu portal amb tot el cos llagat, 21 desitjant satisfer la fam amb les molles que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les llagues.
22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham.dÉs un lloc d’honor i de repòs al costat d’Abraham. Més que del *paradís pròpiament dit (23,43), sembla que es tracta de el lloc del *país dels morts on reposen els justos, totalment diferent del lloc de turments dels pecadors (vegeu vv. 24.26). El destí final del ric i de Llàtzer són completament oposats i definitius. El ric també morí i el van sepultar.
23 »Arribat al regne de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar:
»—Abraham, pare meu,e Abraham és el pare del poble d’Israel (19,9). tin pietat de mi i envia Llàtzer que banye amb aigua la punta del seu dit i em refresque la llengua, perquè patisc terriblement enmig d’estes flames.
25 »Abraham li respongué:
»—Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota classe, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba ací consol i tu, en canvi, patiments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vullga, no pot travessar d’ací on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap ací.
27 »El ric va insistir:
»—Llavors, pare, t’ho pregue: envia’l a casa de mon pare, 28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els advertisca, perquè no acaben també ells en este lloc de turments.
29 »Abraham li respongué:
»—Ja tenen Moisés i els Profetes:fMt 5,17 nota f. que els escolten.
30 »El ric insistí encara:
»—No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.g5,32+.
31 »Abraham li digué:
»—Si no escolten Moisés i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressuscite.hLa paràbola no és un ensenyament sobre el més enllà, sinó que vol recordar una vegada més que un ús inadequat dels béns materials pot desfer la vida de l’home. D’altra banda, la paraula de Déu (Moisés i els Profetes) expressa prou clarament quina és la seua voluntat i ha de ser un signe suficient perquè l’home es convertisca, sense necessitat de veure fets extraordinaris. Sobre la predilecció de Jesús pels pobres, vegeu 6,20+.

j16,1 Jesús es dirigix alternativament als fariseus (15,3-31; 16,15-31) i als deixebles (16,1-14; 17,1-10).

k16,6 Lit.: bats (el bat era una mesura de capacitat d’uns 21 l).

l16,7 Lit.: cors (el cor era una mesura de capacitat d’uns 210 l, usada per a gra i sòlids; cent cors de blat equivalen, per tant, a més de 17 tones de blat).

m16,8 Jesús elogia l’astúcia de l’administrador. Segons altres, Jesús no començaria a parlar fins al v. 9, i el senyor seria l’home ric de la paràbola, que lloaria el seu administrador. Vegeu, però, 18,6.

n16,8 Lit.: l’administrador de la injustícia. Ací injustícia es referix als diners (com en el v. 9). Altres traduïxen: l’administrador falsari o injust.

o16,8 No cal buscar en els personatges de les paràboles models d’actuació en tots els aspectes del seu comportament. Habitualment les paràboles de Jesús proposen un ensenyament sobre un aspecte concret. En este cas, Jesús no lloa l’administrador per la seua injustícia, sinó per l’habilitat de saber traure profit de la seua situació.

p16,9 Lit.: a costa del Mamones. Igualment, en els vv. 11.13; Mt 6,24. Mamones era el nom d’un ídol que personificava la riquesa.

q16,9 Este verset, tenint en compte altres textos de l’Evangeli segons Lluc (11,41+), es pot interpretar com una invitació a donar els béns als pobres, que són els amics que cal fer ací a la terra. Ells mateixos, després, vos reben al cel (vegeu v. 22). Altres opinen que es tracta de Déu mateix (12,20).

r16,10 Mt 25,21.23. Pareix que ací «ser fidel» vol dir utilitzar els diners de cara al món futur, és a dir, donar-lo ara als pobres (vegeu v. 9).

s16,12 Vv. 11-12: 12,32-34. Els diners i les riqueses, de fet, són de Déu, l’amo de tot. I és ell qui ha de donar el tresor del cel, el bé que pertany als deixebles.

t16,13 Mt 6,24.

u16,14 Fins ara Jesús ha parlat als deixebles (vegeu v. 1 nota j).

v16,15 18,9-14; Mt 23,28.

w16,15 Pr 24,12; Jn 2,24-25; Ac 1,24; 15,8.

x16,15 Pel context (v. 13), es tracta dels diners i de l’afany de posseir.

y16,16 Mt 5,17 nota g. Joan pertany encara al temps de l’AT (vegeu Lc 3,20 nota w). Vegeu, en canvi, Mt 11,13 nota w.

z16,16 També es pot entendre esta frase en sentit negatiu: i tots l’ataquen amb violència.

a16,17 Lit.: el tret més menut. Vegeu Mt 5,18 nota h.

b16,18 Una repudiada és una dona a la qual el marit ha donat un document de divorci i ha despatxat de casa.

c16,18 Mt 5,32 nota c; 19,9 (= Mc 10,11-12).

d16,22 És un lloc d’honor i de repòs al costat d’Abraham. Més que del *paradís pròpiament dit (23,43), sembla que es tracta de el lloc del *país dels morts on reposen els justos, totalment diferent del lloc de turments dels pecadors (vegeu vv. 24.26). El destí final del ric i de Llàtzer són completament oposats i definitius.

e16,24 Abraham és el pare del poble d’Israel (19,9).

f16,29 Mt 5,17 nota f.

g16,30 5,32+.

h16,31 La paràbola no és un ensenyament sobre el més enllà, sinó que vol recordar una vegada més que un ús inadequat dels béns materials pot desfer la vida de l’home. D’altra banda, la paraula de Déu (Moisés i els Profetes) expressa prou clarament quina és la seua voluntat i ha de ser un signe suficient perquè l’home es convertisca, sense necessitat de veure fets extraordinaris. Sobre la predilecció de Jesús pels pobres, vegeu 6,20+.