Evangeli segons Marc
Introducció
Devem a l’evangelista Marc la creació del tipus d’escrit que anomenem «evangeli», un gènere literari que, per tal d’interpretar de manera adequada la figura i el significat de Jesús de Natzaret, combina en un mateix text la narració del seu breu ministeri i la proclamació de fe en ell, crucificat i ressuscitat. El relat de Marc, escrit per a anunciar el missatge evangèlic, és una història que passa entre Galilea i Jerusalem, i que s’adreçava originàriament sobretot a cristians o a futurs cristians d’origen pagà. Potser hem de situar estos cristians a l’orient de l’imperi romà, preferentment a Síria. Compost a partir de múltiples tradicions que arranquen de Jesús mateix, l’evangeli s’estructura per mitjà de resums i d’enllaços entre els diversos fragments que donen al conjunt de l’escrit una fesomia concreta: la d’una proclamació dels fets i les paraules que configuren la vida de Jesús, presentada en forma narrativa.
Pel que fa a l’autor, s’ha proposat sovint d’identificar-lo amb Joan, l’anomenat Marc, nascut a Jerusalem i actiu en l’evangelització dels primers temps del cristianisme. Citat en el llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 12,12.25; 15,37.39), la tradició cristiana primitiva el relaciona amb l’apòstol Pere (1Pe 5,13), i és esmentat també en els escrits paulins (Col 4,10; 2Tm 4,11; Flm 24). Segons l’opinió tradicional, hauria compost a Roma l’evangeli que porta el seu nom. La data de redacció se situaria pels volts de l’any 70 dC, encara que alguns, també amb bones raons, opten per una data anterior.
Mateu i Lluc, cada un per separat, van conéixer un text de Marc que, junt amb altres fonts d’informació, els va servir de base per a la redacció dels seus respectius evangelis.
Pla de l’evangeli
El títol del començament de Marc (1,1) dóna la primera indicació sobre l’obra que seguix: és l’evangeli, és a dir, la bona nova de Jesús, el Messies, el Fill de Déu. El tema dominant és la persona de Jesús i la seua activitat, que es desplega bàsicament en tres grans àrees geogràfiques: Galilea (1,14-8,26), el camí cap a Jerusalem (8,27-10,52) i Jerusalem mateix (11,1-16,8).
Després de fer-se batejar per Joan, Jesús torna a Galilea i comença a anunciar-hi la bona nova de Déu (1,14). El període de Galilea està format per tres seccions (1,14-3,6; 3,7-6,6a; 6,6b-8,26). Cada una d’estes seccions alterna, de manera regular, un resum de l’activitat de Jesús (1,14-15; 3,7-12; 6,6b), una escena referida als deixebles (1,16-20; 3,13-19; 6,7-13), diversos episodis relacionats amb ensenyaments i actuacions de Jesús (1,21-3,5; 3,20-5,43; 6,14-8,13) i la presència d’actituds o bé contràries a Jesús —per part dels adversaris, de la gent del seu poble i de familiars seus (3,6; 6,1-6a)— o bé mancades de comprensió —per part dels deixebles (8,14-21). Al centre de l’evangeli, hi trobem l’anomenada confessió de Cesarea de Filip (8,27-30), en la qual Pere reconeix Jesús com a Messies.
La segona gran etapa del ministeri de Jesús, tal com Marc ens la presenta, es desenrotlla en el camí cap a Jerusalem i a la mateixa ciutat (8,27-16,8). Esta part significa un aprofundiment de la primera. En una primera secció (8,27-10,52), Jesús, ja reconegut pels deixebles com a Messies (8,27-30), manifesta en els tres anuncis de la passió, mort i resurrecció (8,31; 9,31; 10,32-34) quin és el seu camí com a Fill de l’home. Malgrat la dificultat dels deixebles per a comprendre el camí de Jesús (8,32-33; 9,32-34; 10,35-37), ell continua instruint-los (8,34-38; 9,35-50; 10,38-45). La segona secció té lloc a Jerusalem mateix (11,1-13,37), on Jesús duu a terme el seu ministeri mitjançant algunes actuacions al temple (11,11.15-19) i amb ensenyances diverses (11,27-13,37). Finalment, l’evangeli arriba al seu punt culminant en el relat de la passió (cc. 14-15) i l’anunci de la resurrecció (16,1-8).
En 16,8 s’acaba, de manera sobtada, l’Evangeli segons Marc i seguixen uns quants versets (16,9-20) que contenen relats d’aparicions de Jesús. Este apèndix, inspirat en els evangelis de Lluc i de Joan, va ser escrit, probablement, en el primer terç del segle II dC. Pel que fa al final primitiu de l’evangeli (16,8), es tracta d’un final obert a la resposta activa dels lectors. Hi ha un clar missatge de l’àngel («Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és ací», 16,6), que conté una invitació als deixebles a reunir-se amb Jesús a Galilea, on ell ara novament els precedix («allà el veureu, tal com vos va dir», 16,7). Allà, enfortits amb la llum de la resurrecció, seguiran de nou el Senyor.
Línies mestres de l’Evangeli segons Marc
Tot i resseguir l’itinerari de la vida de Jesús, Marc no presenta els seus materials d’una manera estrictament biogràfica, sinó agrupant-los segons els continguts. Així, trobem un capítol dedicat a les paràboles (c. 4) i un altre capítol amb l’anomenat discurs escatològic (c. 13). En els inicis de l’evangeli observem també l’exemple d’una jornada típica de Jesús: un dia a Cafarnaüm, en el qual ell predica, guarix, prega i instruïx els deixebles (1,21-39).
Malgrat els casos citats, i deixant a part el relat de la passió i l’anunci de la resurrecció (cc. 14-16), Marc no presenta grans blocs, comparables, per exemple, al sermó de la muntanya de l’Evangeli segons Mateu (Mt 5-7), ni aporta reculls de paraules de Jesús comparables als que trobem en els evangelis segons Mateu i Lluc. Amb tot, Marc oferix frases ben significatives de Jesús sobre el Regne de Déu (1,15; 9,1; 10,13-16.25), sobre Déu com a Pare (8,38; 11,25; 13,32; 14,36) o sobre la seua pròpia vinguda i missió (1,38; 2,17).
Una característica important de Marc és la manera com, en el decurs de tot l’evangeli, són anticipades la passió i la resurrecció. Per això, quan Jesús es dirigix als deixebles, els demana que porten amb ell la creu i compartisquen el seu patiment (8,34-38; 10,38-39). En un àmbit divers, l’ensenyament i l’activitat de Jesús motiven la decisió, per part de diversos grups, d’eliminar-lo ja als inicis del seu ministeri (3,6).
D’altra banda, Marc té interés a posar en relleu la humanitat de Jesús: menja i beu (2,16), es cansa i dorm (4,38), es gira per veure qui l’ha tocat (5,32), sent compassió (1,41; 6,34), s’indigna i s’entristix (3,5), pren els xiquets en braços i els beneïx (10,16); mentre que en les hores difícils de Getsemaní sent esglai, abatiment i una tristor de mort (14,33-34).
Cal remarcar encara que, en l’Evangeli segons Marc, es revela progressivament la identitat de Jesús com a Fill de Déu (1,24: «Ja sé ben bé qui eres: el Sant de Déu!»; 15,39: «És veritat: este home era Fill de Déu»). Però, al mateix temps, Jesús prohibix que es divulgue, per una part, el seu poder miraculós (1,44; 5,43; 7,36) i, per l’altra, la seua condició de Messies, reconeguda per Pere a Cesarea de Filip (8,30); igualment, després de la transfiguració, Jesús els mana que no conten a ningú allò que han vist, fins que el Fill de l’home haja ressuscitat d’entre els morts (9,9). Estes ordes de silenci, que els estudiosos anomenen «secret messiànic», tenen com a finalitat protegir el camí de Jesús de falses interpretacions fins que este camí no culmine en la creu i la resurrecció.
Característiques teològiques
L’Evangeli segons Marc dedica una atenció molt gran a la persona de Jesús. De moltes maneres, en efecte, Marc caracteritza la persona i la funció de Jesús, el Messies. Pel fet que l’expressió «Messies» podia donar lloc a malentesos, Marc aporta una gran quantitat d’indicis que ajuden a interpretar-la, siga a través de la mateixa activitat de Jesús i la seua relació amb el Regne de Déu (4,11; 14,25), siga per les maneres com Jesús entén la seua missió. L’autoritat de Jesús, sovint anomenat Mestre (4,38; 5,35; 10,17; 12,14), és remarcada en el seu ensenyament (1,22.27). La denominació de Fill de l’home és una de les que més caracteritza els múltiples aspectes de la missió de Jesús: a la terra (2,10.28), en el seu camí de passió (8,31), en la majestat de la seua vinguda futura (14,61-62). També quan és anomenat Senyor queda remarcat un aspecte important de la figura del Messies, de vegades relacionat amb el seu poder d’obrar curacions (5,19; 7,28; 11,3). Però, per a Marc, la denominació que les engloba totes és la de Fill de Déu: amb ella comença l’evangeli (1,1), i amb ella, per boca del centurió, s’anticipa l’anunci de la resurrecció i la missió als pagans (15,39; vegeu també 1,11; 9,7; 14,61-62).
Un tema que interessa a Marc és el de la relació amb els dirigents del poble, una relació sovint polèmica, manifestada en un bon nombre de controvèrsies (2,1-3,6; 7,1-23; 12,13-37). En alguna d’estes polèmiques s’hi entreveu un intent de convéncer alguns fariseus. Però les classes sacerdotals i el temple són vistos com una realitat antiga: primer en són expulsats els venedors (11,15-19); i, després de la mort de Jesús, la cortina del santuari s’esgarra en dos trossos de dalt a baix (15,38).
Per a Marc, els portadors de la bona nova són els Dotze i els altres deixebles, que acompanyen Jesús des dels mateixos inicis de la seua activitat. Els episodis del començament de l’evangeli es caracteritzen per les crides de Jesús als primers deixebles a seguir-lo (1,16-20). Els Dotze són formats per a la missió (6,8-11), però ja abans s’estan amb Jesús com els seus acompanyants permanents (3,13-19). Els deixebles seran instruïts i enviats a la missió, però alhora mostraran la seua falta de comprensió i fins i tot abandonaran el Mestre en el moment de la passió. En qualsevol cas, és cert que la missió que arribarà després de Pasqua és anticipada a Galilea dins del ministeri de Jesús (6,7-13). Després de la resurrecció, els deixebles seran convocats a Galilea, lloc primer del missatge evangèlic, per aquell Jesús, crucificat i ressuscitat, que dóna la seua vida «en rescat per molts» (10,45).
Evangeli segons Marc
Preparació del ministeri de Jesús (1,1-13)
1
Predicació de Joan Baptista
(Mt 3,1-6.11; Lc 3,1-6.15-17; Jn 1,19-28)
Comença l’evangeliaLa paraula * evangeli significa ‘bona nova’, ‘anunci joiós’, i en un primer moment designava l’anunci de Jesús sobre la proximitat del Regne de Déu (1,14); en realitat, tot l’ensenyament de Jesús, i encara més els fets de la seua vida, mort i resurrecció, eren l’evangeli, la bona nova que calia anunciar a tot el món (1Co 15,1-5). Només al cap d’un temps la paraula evangeli es va fer servir per a parlar dels escrits que contenen tot el que fa referència a Jesús i al seu anunci (els quatre evangelis). de Jesús, el Messies, Fill de Déu.bSi bé el títol Fill de Déu falta en alguns manuscrits, el tenen molts manuscrits importants. Déu mateix revela que Jesús és el seu Fill (1,11; 9,7). El títol es troba en boca dels dimonis (3,11; 5,7; també 1,24) i d’un pagà (15,39). Jesús es proclama Fill de Déu en el seu procés (14,61-62). Sobre Jesús com a Fill de Déu, vegeu Mt 2,15 nota h; Lc 1,35 nota d. Sobre Jesús com a Messies, vegeu 8,29 nota t; 14,61; 15,32. Vegeu també Mt 1,1 nota a; Lc 3,15 nota q.
En el profeta Isaïes hi ha escrit:
Jo envie davant de tu el meu missatger
perquè et prepare el camí.cEsta primera part de la citació combina Ex 23,20 (segons l’antiga versió grega) i Ml 3,1; estos dos textos són citats també en Mt 11,10 (= Lc 7,27). Vegeu Lc 1,76; Jn 3,28.
És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seues rutes.d Is 40,3.
Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicavaeO bé: Joan Baptista es va presentar en el desert predicant. un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent de totes parts de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.fMt 3,6 nota y.
Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura;gMt 3,4 nota w. s’alimentava de llagostes i mel silvestre. I predicava així:
—Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies.hDeslligar les sandàlies era una de les tasques que havien de fer els *esclaus quan el seu amo tornava a casa. Joan expressa amb esta imatge la seua situació en relació al *Messies que és a punt d’arribar. Jo vos he batejat amb aigua, però ell vos batejarà amb l’Esperit Sant.iMt 3,11 nota e.
Baptisme de Jesús
(Mt 3,13-17; Lc 3,21-22; Jn 1,32-34)
Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. 10 I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esgarrava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell. 11 I una veu digué des del cel:
—Tu eres el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.j9,7. El centre d’interés d’este relat no és tant el fet del *baptisme de Jesús com la revelació de la seua identitat: la veu que ve del cel identifica Jesús com a Fill de Déu. Vegeu 1,1 nota b; Mt 3,17 nota k.
Jesús és temptat
(Mt 4,1-11; Lc 4,1-13)
12 Immediatament l’Esperit va espentar Jesús cap al desert. 13 Hi va passar quaranta dies,kMt 4,2 nota m. temptat per Satanàs;lVegeu Vocabulari: diable. s’estava entre les feres, i els àngels el servien.mEn la tradició bíblica, el * desert és lloc de residència dels animals feréstecs, de les serps i del alacrans. La presència dels * àngels assenyala l’ajuda divina que rep Jesús.
Ministeri de Jesús a Galilea (1,14-8,26)
Inici de la predicació a Galilea
(Mt 4,12-17; Lc 4,14-15)
14 Després que Joan fou empresonat,n6,17-18. Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu.oO bé: l’evangeli de Déu. Vegeu 1,1 nota a. 15 Deia:
—S’ha complit el tempspGa 4,4; Ef 1,10. i el Regne de Déu és prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.qMt 4,17 nota c.
Crida dels primers deixebles
(Mt 4,18-22; Lc 5,1-11)rVegeu també Jn 1,35-42.
16 Passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xàrcies a l’aigua. Eren pescadors. 17 Jesús els digué:
—Veniu amb misLit.: Veniu darrere de mi. Vegeu Mt 8,22+. i vos faré pescadors d’hòmens.
18 Immediatament deixaren les xàrcies i el van seguir.
19 Un poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xàrcies, 20 i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu a la barca amb els jornalers i se n’anaren amb Jesús.
Curació d’un home posseït d’un esperit maligne
(Lc 4,31-37)
21 Després van arribar a Cafarnaüm.tMt 4,13 nota w. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava.uEls jueus es reunien cada dissabte a la *sinagoga per pregar i per escoltar la lectura de les *Escriptures. Qualsevol dels presents podia ser convidat a parlar a l’assemblea. 22 La gent estava admirada de la seua doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.vMt 7,28-29. Els * mestres de la Llei fonamentaven els seus ensenyaments en el text de l’Escriptura i en les interpretacions dels savis i mestres anteriors a ells.
23 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne,w5,2. que es posà a cridar:
24 —Per què et fiques amb nosaltres,x5,7; Mt 8,29 nota w. Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé ben bé qui eres: el Sant de Déu!yJn 6,69. L’* esperit maligne o impur xoca frontalment contra Jesús, el Fill de Déu (1,1 nota b).
25 Però Jesús el va increpar dient:
—Callaz4,39. L’orde de silenci és característica en l’Evangeli segons Marc (vegeu v. 34 nota d). i ix d’este home!
26 Llavors l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran crit i en va eixir. 27 Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells:
—Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat!aL’autoritat de Jesús es manifesta en l’expulsió de l’esperit maligne i en el seu ensenyament (v. 22). Fins i tot dóna ordes als esperits malignes i l’obeïxen!
28 I la seua anomenada s’estengué ràpidament per tota la regió de Galilea.
Curació de la sogra de Simó i d’altres malalts
(Mt 8,14-17; Lc 4,38-41)
29 I de seguida, eixint de la sinagoga, anaren a casa de Simó i Andreu, acompanyats de Jaume i Joan. 30 La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús. 31 Llavors ell s’hi acostà i, agarrant-la per la mà, la va fer alçar.bMt 9,25+. La febre la va deixar, i ella es posà a servir-los.
32 A poqueta nit, quan el sol s’havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats.cAmb la posta de sol, el repòs del dissabte, prescrit per la Llei jueva, s’ha acabat (v. 21). Ha començat un nou dia. Per això és permés transportar els malalts. D’acord amb la mentalitat del temps, l’Evangeli segons Marc associa sovint les malalties amb la influència dels *esperits malignes o dimonis (vegeu v. 34; 3,10-11; 6,13). L’acció poderosa de Jesús allibera els hòmens de la força del mal que actua contra ells i els oprimix. 33 Tota la població s’havia aplegat davant de la porta. 34 Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va traure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.dEn més d’una ocasió es diu que els dimonis saben qui és Jesús (vegeu v. 24; 3,11; 5,7). Ell els fa callar, perquè encara no ha arribat el moment de fer conéixer obertament la seua identitat (vegeu v. 44 nota i).
Jesús predica per tot Galilea
(Lc 4,42-44)
35 De bon matí, quan encara era fosc, es va alçar, va eixir, se n’anà a un lloc solitari i s’hi va quedar pregant.eMt 14,23 nota b. Vegeu també Lc 3,21 nota x.
36 Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. 37 Quan el van trobar li digueren:
—Tots et busquen.
38 Ell els diu:
—Anem a altres llocs, als pobles veïns, que també allí vull predicar; és per això que he vingut.fCal entendre la frase com una referència a la missió de Jesús d’anunciar l’arribada del Regne (1,14-15). Altres traduïxen: per això he eixit (de Cafarnaüm; v. 21). Jesús ha passat un dia a Cafarnaüm (vv. 21-38).
39 I anà per tot Galilea, predicant a les seues sinagogues i traient els dimonis.
Curació d’un leprós
(Mt 8,1-4; Lc 5,12-16)
40 Un leprósgMt 8,2 nota t. El leprós és un impur, és a dir, un exclòs de la comunitat. Vegeu Vocabulari: lepra. el vingué a trobar i, agenollat, li suplicava:
—Si vols, em pots purificar.
41 Jesús, compadit,hAlguns manuscrits diuen indignat; en este cas, caldria entendre que Jesús s’indigna davant de la presència del mal. va estendre la mà, el tocà i li digué:
—Ho vull, queda pur.
42 A l’instant la lepra el va deixar i quedà pur. 43 Tot seguit Jesús va fer que se’n anara, després d’advertir-lo severament. 44 Li digué:
—Vigila de no dir res a ningú.iEn l’Evangeli segons Marc és molt freqüent que Jesús prohibisca revelar la seua identitat o divulgar els fets extraordinaris que ell realitza: vv. 25.34; 3,12; 5,43; 7,24.36; 8,30; 9,9.30 (vegeu, però, 5,19-20). Jesús actua així probablement perquè el seu messianisme no siga mal entés i per poder mostrar poc a poc als seus deixebles i a tota la gent qui és ell: no el Messies guerrer, triomfador i gloriós que molts esperaven, sinó el Messies pobre i humil que ha de passar pel sofriment i per la mort abans de ressuscitar (8,31; 9,31; 10,33-34). Vés només a fer-te examinar pel sacerdotjLc 17,14. i oferix per la teua purificació el que va ordenar Moisés:kCal que, d’acord amb la Llei de Moisés, el sacerdot ratifique oficialment que aquell home ja no té la lepra (Lv 14,2-32). això els servirà de prova.lAltres preferixen traduir: com a acusació contra ells (vegeu 6,11).
45 Però ell, així que se n’anà, començà a pregonar la nova i escampar-la per totes parts,m7,36-37. de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. I la gent venia a trobar-lo de totes parts.

a1,1 La paraula * evangeli significa ‘bona nova’, ‘anunci joiós’, i en un primer moment designava l’anunci de Jesús sobre la proximitat del Regne de Déu (1,14); en realitat, tot l’ensenyament de Jesús, i encara més els fets de la seua vida, mort i resurrecció, eren l’evangeli, la bona nova que calia anunciar a tot el món (1Co 15,1-5). Només al cap d’un temps la paraula evangeli es va fer servir per a parlar dels escrits que contenen tot el que fa referència a Jesús i al seu anunci (els quatre evangelis).

b1,1 Si bé el títol Fill de Déu falta en alguns manuscrits, el tenen molts manuscrits importants. Déu mateix revela que Jesús és el seu Fill (1,11; 9,7). El títol es troba en boca dels dimonis (3,11; 5,7; també 1,24) i d’un pagà (15,39). Jesús es proclama Fill de Déu en el seu procés (14,61-62). Sobre Jesús com a Fill de Déu, vegeu Mt 2,15 nota h; Lc 1,35 nota d. Sobre Jesús com a Messies, vegeu 8,29 nota t; 14,61; 15,32. Vegeu també Mt 1,1 nota a; Lc 3,15 nota q.

c1,2 Esta primera part de la citació combina Ex 23,20 (segons l’antiga versió grega) i Ml 3,1; estos dos textos són citats també en Mt 11,10 (= Lc 7,27). Vegeu Lc 1,76; Jn 3,28.

d1,3 Is 40,3.

e1,4 O bé: Joan Baptista es va presentar en el desert predicant.

f1,5 Mt 3,6 nota y.

g1,6 Mt 3,4 nota w.

h1,7 Deslligar les sandàlies era una de les tasques que havien de fer els *esclaus quan el seu amo tornava a casa. Joan expressa amb esta imatge la seua situació en relació al *Messies que és a punt d’arribar.

i1,8 Mt 3,11 nota e.

j1,11 9,7. El centre d’interés d’este relat no és tant el fet del *baptisme de Jesús com la revelació de la seua identitat: la veu que ve del cel identifica Jesús com a Fill de Déu. Vegeu 1,1 nota b; Mt 3,17 nota k.

k1,13 Mt 4,2 nota m.

l1,13 Vegeu Vocabulari: diable.

m1,13 En la tradició bíblica, el * desert és lloc de residència dels animals feréstecs, de les serps i del alacrans. La presència dels * àngels assenyala l’ajuda divina que rep Jesús.

n1,14 6,17-18.

o1,14 O bé: l’evangeli de Déu. Vegeu 1,1 nota a.

p1,15 Ga 4,4; Ef 1,10.

q1,15 Mt 4,17 nota c.

r1,15 Vegeu també Jn 1,35-42.

s1,17 Lit.: Veniu darrere de mi. Vegeu Mt 8,22+.

t1,21 Mt 4,13 nota w.

u1,21 Els jueus es reunien cada dissabte a la *sinagoga per pregar i per escoltar la lectura de les *Escriptures. Qualsevol dels presents podia ser convidat a parlar a l’assemblea.

v1,22 Mt 7,28-29. Els * mestres de la Llei fonamentaven els seus ensenyaments en el text de l’Escriptura i en les interpretacions dels savis i mestres anteriors a ells.

w1,23 5,2.

x1,24 5,7; Mt 8,29 nota w.

y1,24 Jn 6,69. L’* esperit maligne o impur xoca frontalment contra Jesús, el Fill de Déu (1,1 nota b).

z1,25 4,39. L’orde de silenci és característica en l’Evangeli segons Marc (vegeu v. 34 nota d).

a1,27 L’autoritat de Jesús es manifesta en l’expulsió de l’esperit maligne i en el seu ensenyament (v. 22).

b1,31 Mt 9,25+.

c1,32 Amb la posta de sol, el repòs del dissabte, prescrit per la Llei jueva, s’ha acabat (v. 21). Ha començat un nou dia. Per això és permés transportar els malalts. D’acord amb la mentalitat del temps, l’Evangeli segons Marc associa sovint les malalties amb la influència dels *esperits malignes o dimonis (vegeu v. 34; 3,10-11; 6,13). L’acció poderosa de Jesús allibera els hòmens de la força del mal que actua contra ells i els oprimix.

d1,34 En més d’una ocasió es diu que els dimonis saben qui és Jesús (vegeu v. 24; 3,11; 5,7). Ell els fa callar, perquè encara no ha arribat el moment de fer conéixer obertament la seua identitat (vegeu v. 44 nota i).

e1,35 Mt 14,23 nota b. Vegeu també Lc 3,21 nota x.

f1,38 Cal entendre la frase com una referència a la missió de Jesús d’anunciar l’arribada del Regne (1,14-15). Altres traduïxen: per això he eixit (de Cafarnaüm; v. 21). Jesús ha passat un dia a Cafarnaüm (vv. 21-38).

g1,40 Mt 8,2 nota t. El leprós és un impur, és a dir, un exclòs de la comunitat. Vegeu Vocabulari: lepra.

h1,41 Alguns manuscrits diuen indignat; en este cas, caldria entendre que Jesús s’indigna davant de la presència del mal.

i1,44 En l’Evangeli segons Marc és molt freqüent que Jesús prohibisca revelar la seua identitat o divulgar els fets extraordinaris que ell realitza: vv. 25.34; 3,12; 5,43; 7,24.36; 8,30; 9,9.30 (vegeu, però, 5,19-20). Jesús actua així probablement perquè el seu messianisme no siga mal entés i per poder mostrar poc a poc als seus deixebles i a tota la gent qui és ell: no el Messies guerrer, triomfador i gloriós que molts esperaven, sinó el Messies pobre i humil que ha de passar pel sofriment i per la mort abans de ressuscitar (8,31; 9,31; 10,33-34).

j1,44 Lc 17,14.

k1,44 Cal que, d’acord amb la Llei de Moisés, el sacerdot ratifique oficialment que aquell home ja no té la lepra (Lv 14,2-32).

l1,44 Altres preferixen traduir: com a acusació contra ells (vegeu 6,11).

m1,45 7,36-37.