v^ Entre 3,1 i 4,13 es contraposa la predicació de Joan Baptista i el seu final (3,1-20) amb els inicis del ministeri de Jesús (3,21-4,13). Joan estarà a la presó (7,18-19) fins que li arribe la mort (9,7-9).
w3,1 Tiberi era emperador de Roma des de l’any 14 dC. Segons la manera de comptar de l’època, l’any quinzé del regnat de Tiberi va començar probablement a l’octubre del 27 i va acabar al setembre del 28.
x3,1 Pilat va ser governador de Judea de l’any 26 al 36 dC.
y3,1 Es tracta d’Herodes Antipes, que era fill d’*Herodes el Gran (1,5 nota d) i va ser * tetrarca de * Galilea i *Perea de l’any 4 aC al 39 dC.
z3,1 Filip, un altre fill d’*Herodes el Gran, va ser tetrarca d’Iturea, de Traconítida i d’altres territoris veïns de l’any 4 aC al 34 dC.
a3,1 Abilene era un territori situat al nord-oest de Damasc.
b3,2 Caifàs va ser el gran sacerdot de l’any 18 al 36 dC. El seu sogre Annàs ho havia sigut fins a l’any 15, però continuava tenint una gran influència i per això apareix al costat de Caifàs.
c3,2 Is 1,1; Jr 1,1-3; Os 1,1.
e3,3 Els textos paral·lels dels evangelis segons Mateu i segons Marc presenten Joan predicant i batejant en el desert; en canvi, ací es diu que va rebre la seua crida en el desert, però que la seua activitat té lloc a les zones habitades prop del riu Jordà (vegeu Jn 1,28+).
f3,3 Ac 13,24; 19,4. Sobre el sentit del baptisme de Joan, vegeu Mt 3,6 nota y.
g3,6 Is 40,3-5. Vegeu també Ac 28,28.
i3,7 Mt 3,7 nota b.
l3,10 Ac 2,37.
m3,12 7,29. Els * publicans, que recaptaven els impostos, eren considerats pecadors tant pels *mestres de la Llei com per la gent del poble (vegeu Mt 5,46 nota q; 9,10 nota i).
n3,13 Els * publicans queien fàcilment en l’extorsió i en els guanys abusius (vegeu 19,8).
o3,14 No són soldats romans sinó jueus (i potser no jueus), allistats al servici d’Herodes Antipes, tetrarca de Perea (vegeu v. 1 nota y). Potser tenien una missió policial en el cobrament dels impostos.
p3,14 Amb les seues respostes a les preguntes dels tres grups (vv. 10-14), Joan mostra que la conversió s’ha de manifestar en la recerca de la justícia i de la solidaritat.
q3,15 Jn 1,19-20; Ac 13,25. Jesús és el * Messies, és el Fill de David (1,32; 20,41), esperat per Israel (22,67) com el seu rei (19,38; 23,2) i anunciat per les Escriptures (24,26.46). Els àngels ho proclamen (2,11) i també els dimonis ho saben (4,41). Pere, en nom dels apòstols, ho confessa (9,20), mentre que els dirigents jueus ho refusen (23,35). L’Evangeli segons Lluc accentua que és Déu qui ha enviat Jesús i li ha confiat una missió que passa per la creu i la resurrecció (vegeu 2,26; 9,20; 23,35; 24,46). Vegeu Ac 3,18 nota t.
r3,16 Mc 1,7 nota h.
s3,16 Mt 3,11 nota e.
u3,17 Mt 3,12 nota g.
v3,19 Mc 6,17 nota v.
w3,20 Vv. 19-20: Mt 14,3-4 (= Mc 6,17-18). L’empresonament de Joan marca el final de la seua activitat. Joan pertanyia encara a l’època de l’AT; amb Jesús comença un temps nou (16,16).
x3,21 L’Evangeli segons Lluc parla molt sovint de la pregària de Jesús, sobretot en els moments decisius de la seua vida: 5,16; 6,12; 9,18.28; 10,21; 11,1; 22,32.39-46; 23,34.46. Vegeu Mt 14,23 nota b.
y3,22 Mt 3,16 notes i i j.
z3,22 1,35 nota d.
a3,22 Mt 3,17 nota k; Mc 1,11 nota j. En lloc de en tu m’he complagut, alguns manuscrits diuen hui jo t’he engendrat, que correspon al text de Sl 2,7 (citat també en Ac 13,33).
b3,23 David tenia trenta anys quan començà a regnar sobre Israel (2Sa 5,4).
c3,27 1Cr 3,19.
d3,31 2Sa 5,14.
e3,33 Vv. 31-33: Rt 4,18-22; 1Cr 2,3-15.
f3,38 1,35. Compareu esta *genealogia de Jesús amb la que Mateu col·loca a l’inici del seu evangeli (Mt 1,1-17). En els dos casos es mostra Jesús com a descendent de David, però amb diferències molt notables. La llista de Mateu seguix un orde descendent (d’Abraham a Jesús) i esmenta tres grups de 14 generacions; la de Lluc, en canvi, està en orde ascendent (de Jesús a Adam) i dóna un total de 77 noms. Lluc arriba fins a Adam, per indicar la relació de Jesús amb tota la humanitat.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?