3
Predicació de Joan BaptistavEntre 3,1 i 4,13 es contraposa la predicació de Joan Baptista i el seu final (3,1-20) amb els inicis del ministeri de Jesús (3,21-4,13). Joan estarà a la presó (7,18-19) fins que li arribe la mort (9,7-9).
(Mt 3,1-12; Mc 1,2-8; Jn 1,19-28)
L’any quinzé del regnat de Tiberi Cèsar,w Tiberi era emperador de Roma des de l’any 14 dC. Segons la manera de comptar de l’època, l’any quinzé del regnat de Tiberi va començar probablement a l’octubre del 27 i va acabar al setembre del 28. mentre Ponç Pilat era governador de Judea,x Pilat va ser governador de Judea de l’any 26 al 36 dC. Herodes, tetrarca de Galilea,yEs tracta d’Herodes Antipes, que era fill d’*Herodes el Gran (1,5 nota d) i va ser * tetrarca de * Galilea i *Perea de l’any 4 aC al 39 dC. Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida,z Filip, un altre fill d’*Herodes el Gran, va ser tetrarca d’Iturea, de Traconítida i d’altres territoris veïns de l’any 4 aC al 34 dC. i Lisànies, tetrarca d’Abilene,a Abilene era un territori situat al nord-oest de Damasc. durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs,b Caifàs va ser el gran sacerdot de l’any 18 al 36 dC. El seu sogre Annàs ho havia sigut fins a l’any 15, però continuava tenint una gran influència i per això apareix al costat de Caifàs. Déu va comunicar la seua paraula a Joan,cIs 1,1; Jr 1,1-3; Os 1,1. el fill de Zacaries, en el desert.d1,80; 7,24 (= Mt 11,7). Joan anà per tota la regió del JordàeEls textos paral·lels dels evangelis segons Mateu i segons Marc presenten Joan predicant i batejant en el desert; en canvi, ací es diu que va rebre la seua crida en el desert, però que la seua activitat té lloc a les zones habitades prop del riu Jordà (vegeu Jn 1,28+). predicant un baptisme de conversiófAc 13,24; 19,4. Sobre el sentit del baptisme de Joan, vegeu Mt 3,6 nota y. per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre dels oracles del profeta Isaïes:
És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seues rutes.
S’alçaran les valls,
s’abaixaran les muntanyes i els tossals,
s’adreçaran els camins tortuosos
i els escabrosos seran aplanats;
i tots veuran la salvació de Déu.g Is 40,3-5. Vegeu també Ac 28,28.
Joan deia a la gent que acudia perquè els batejara:
—Cria d’escurçons!hMt 3,7+. Qui vos ha dit que vos escapareu del juí que s’acosta?iMt 3,7 nota b. Doneu els fruits que demana la conversió, i no comenceu a dir-vos que teniu Abraham per pare;jMt 3,9+. vos assegure que Déu pot fer eixir fills a Abraham fins i tot d’estes pedres. Ara la destral ja toca a la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i tirat al foc.kMt 7,19; Jn 15,6.
10 La gent li preguntava:
—Per tant, què hem de fer?lAc 2,37.
11 Ell els responia:
—Qui tinga dos vestits, que en done un al qui no en té, i qui tinga menjar, que també el compartisca.
12 Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans,m7,29. Els * publicans, que recaptaven els impostos, eren considerats pecadors tant pels *mestres de la Llei com per la gent del poble (vegeu Mt 5,46 nota q; 9,10 nota i). que li deien:
—Mestre, què hem de fer?
13 Ell els respongué:
—No exigiu més del que està establit.nEls * publicans queien fàcilment en l’extorsió i en els guanys abusius (vegeu 19,8).
14 Igualment uns soldatsoNo són soldats romans sinó jueus (i potser no jueus), allistats al servici d’Herodes Antipes, tetrarca de Perea (vegeu v. 1 nota y). Potser tenien una missió policial en el cobrament dels impostos. li preguntaven:
—I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre:
—No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per traure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra paga.pAmb les seues respostes a les preguntes dels tres grups (vv. 10-14), Joan mostra que la conversió s’ha de manifestar en la recerca de la justícia i de la solidaritat.
15 El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si Joan no fóra potser el Messies.qJn 1,19-20; Ac 13,25. Jesús és el * Messies, és el Fill de David (1,32; 20,41), esperat per Israel (22,67) com el seu rei (19,38; 23,2) i anunciat per les Escriptures (24,26.46). Els àngels ho proclamen (2,11) i també els dimonis ho saben (4,41). Pere, en nom dels apòstols, ho confessa (9,20), mentre que els dirigents jueus ho refusen (23,35). L’Evangeli segons Lluc accentua que és Déu qui ha enviat Jesús i li ha confiat una missió que passa per la creu i la resurrecció (vegeu 2,26; 9,20; 23,35; 24,46). Vegeu Ac 3,18 nota t. 16 Joan respongué dient a tots:
—Jo vos batege amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies:rMc 1,7 nota h. ell vos batejarà amb l’Esperit SantsMt 3,11 nota e. i amb foc. 17 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’eratMt 3,12+. i per arreplegar el blat i entrar-lo al seu graner; però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.uMt 3,12 nota g.
18 Amb estes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
19 Joan censurava el tetrarca Herodes perquè convivia amb Herodies, la muller del seu germà,vMc 6,17 nota v. i per totes les maldats que havia comés. 20 A totes estes, Herodes n’hi afegí encara una: va fer tancar Joan a la presó.wVv. 19-20: Mt 14,3-4 (= Mc 6,17-18). L’empresonament de Joan marca el final de la seua activitat. Joan pertanyia encara a l’època de l’AT; amb Jesús comença un temps nou (16,16).
Inicis del ministeri de Jesús: baptisme i genealogia
(Mt 1,1-17; 3,13-17; Mc 1,9-11; Jn 1,32-34)
21 Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava,xL’Evangeli segons Lluc parla molt sovint de la pregària de Jesús, sobretot en els moments decisius de la seua vida: 5,16; 6,12; 9,18.28; 10,21; 11,1; 22,32.39-46; 23,34.46. Vegeu Mt 14,23 nota b. el cel s’obrí, 22 i l’Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom,yMt 3,16 notes i i j. i una veu digué des del cel:
—Tu eres el meu Fill,z1,35 nota d. el meu estimat; en tu m’he complagut.aMt 3,17 nota k; Mc 1,11 nota j. En lloc de en tu m’he complagut, alguns manuscrits diuen hui jo t’he engendrat, que correspon al text de Sl 2,7 (citat també en Ac 13,33).
23 Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anysbDavid tenia trenta anys quan començà a regnar sobre Israel (2Sa 5,4). i, segons creien, era fill de Josep, que era fill d’Elí, 24 fill de Matat, fill de Leví, fill de Melquí, fill de Jannai, fill de Josef, 25 fill de Mataties, fill d’Amós, fill de Naüm, fill d’Heslí, fill de Nangai, 26 fill de Màat, fill de Mataties, fill de Semeín, fill de Josec, fill de Jodà, 27 fill de Joanan, fill de Resà, fill de Zorobabel, fill de Salatiel,c1Cr 3,19. fill de Nerí, 28 fill de Melquí, fill d’Adí, fill de Cosam, fill d’Elmadam, fill d’Er, 29 fill de Jesús, fill d’Elièzer, fill de Jorim, fill de Matat, fill de Leví, 30 fill de Simeó, fill de Judà, fill de Josef, fill de Jonam, fill d’Eliaquim, 31 fill de Meleà, fill de Mennà, fill de Matatà, fill de Natan,d2Sa 5,14. fill de David, 32 fill de Jessè, fill d’Obed, fill de Booz, fill de Salà, fill de Naasson, 33 fill d’Amminadab, fill d’Admín, fill d’Arní, fill d’Hesron, fill de Fares, fill de Judà,eVv. 31-33: Rt 4,18-22; 1Cr 2,3-15. 34 fill de Jacob, fill d’Isaac, fill d’Abraham, fill de Tèrah, fill de Nahor, 35 fill de Serug, fill de Ragaú, fill de Fàlec, fill d’Éber, fill de Xèlah, 36 fill de Cainam, fill d’Arfaxad, fill de Sem, fill de Noè, fill de Lèmec, 37 fill de Matusalem, fill d’Henoc, fill de Jèred, fill de Maleleel, fill de Quenan, 38 fill d’Enoix, fill de Set, fill d’Adam, fill de Déu.f1,35. Compareu esta *genealogia de Jesús amb la que Mateu col·loca a l’inici del seu evangeli (Mt 1,1-17). En els dos casos es mostra Jesús com a descendent de David, però amb diferències molt notables. La llista de Mateu seguix un orde descendent (d’Abraham a Jesús) i esmenta tres grups de 14 generacions; la de Lluc, en canvi, està en orde ascendent (de Jesús a Adam) i dóna un total de 77 noms. Lluc arriba fins a Adam, per indicar la relació de Jesús amb tota la humanitat.

v^ Entre 3,1 i 4,13 es contraposa la predicació de Joan Baptista i el seu final (3,1-20) amb els inicis del ministeri de Jesús (3,21-4,13). Joan estarà a la presó (7,18-19) fins que li arribe la mort (9,7-9).

w3,1 Tiberi era emperador de Roma des de l’any 14 dC. Segons la manera de comptar de l’època, l’any quinzé del regnat de Tiberi va començar probablement a l’octubre del 27 i va acabar al setembre del 28.

x3,1 Pilat va ser governador de Judea de l’any 26 al 36 dC.

y3,1 Es tracta d’Herodes Antipes, que era fill d’*Herodes el Gran (1,5 nota d) i va ser * tetrarca de * Galilea i *Perea de l’any 4 aC al 39 dC.

z3,1 Filip, un altre fill d’*Herodes el Gran, va ser tetrarca d’Iturea, de Traconítida i d’altres territoris veïns de l’any 4 aC al 34 dC.

a3,1 Abilene era un territori situat al nord-oest de Damasc.

b3,2 Caifàs va ser el gran sacerdot de l’any 18 al 36 dC. El seu sogre Annàs ho havia sigut fins a l’any 15, però continuava tenint una gran influència i per això apareix al costat de Caifàs.

c3,2 Is 1,1; Jr 1,1-3; Os 1,1.

d3,2 1,80; 7,24 (= Mt 11,7).

e3,3 Els textos paral·lels dels evangelis segons Mateu i segons Marc presenten Joan predicant i batejant en el desert; en canvi, ací es diu que va rebre la seua crida en el desert, però que la seua activitat té lloc a les zones habitades prop del riu Jordà (vegeu Jn 1,28+).

f3,3 Ac 13,24; 19,4. Sobre el sentit del baptisme de Joan, vegeu Mt 3,6 nota y.

g3,6 Is 40,3-5. Vegeu també Ac 28,28.

h3,7 Mt 3,7+.

i3,7 Mt 3,7 nota b.

j3,8 Mt 3,9+.

k3,9 Mt 7,19; Jn 15,6.

l3,10 Ac 2,37.

m3,12 7,29. Els * publicans, que recaptaven els impostos, eren considerats pecadors tant pels *mestres de la Llei com per la gent del poble (vegeu Mt 5,46 nota q; 9,10 nota i).

n3,13 Els * publicans queien fàcilment en l’extorsió i en els guanys abusius (vegeu 19,8).

o3,14 No són soldats romans sinó jueus (i potser no jueus), allistats al servici d’Herodes Antipes, tetrarca de Perea (vegeu v. 1 nota y). Potser tenien una missió policial en el cobrament dels impostos.

p3,14 Amb les seues respostes a les preguntes dels tres grups (vv. 10-14), Joan mostra que la conversió s’ha de manifestar en la recerca de la justícia i de la solidaritat.

q3,15 Jn 1,19-20; Ac 13,25. Jesús és el * Messies, és el Fill de David (1,32; 20,41), esperat per Israel (22,67) com el seu rei (19,38; 23,2) i anunciat per les Escriptures (24,26.46). Els àngels ho proclamen (2,11) i també els dimonis ho saben (4,41). Pere, en nom dels apòstols, ho confessa (9,20), mentre que els dirigents jueus ho refusen (23,35). L’Evangeli segons Lluc accentua que és Déu qui ha enviat Jesús i li ha confiat una missió que passa per la creu i la resurrecció (vegeu 2,26; 9,20; 23,35; 24,46). Vegeu Ac 3,18 nota t.

r3,16 Mc 1,7 nota h.

s3,16 Mt 3,11 nota e.

t3,17 Mt 3,12+.

u3,17 Mt 3,12 nota g.

v3,19 Mc 6,17 nota v.

w3,20 Vv. 19-20: Mt 14,3-4 (= Mc 6,17-18). L’empresonament de Joan marca el final de la seua activitat. Joan pertanyia encara a l’època de l’AT; amb Jesús comença un temps nou (16,16).

x3,21 L’Evangeli segons Lluc parla molt sovint de la pregària de Jesús, sobretot en els moments decisius de la seua vida: 5,16; 6,12; 9,18.28; 10,21; 11,1; 22,32.39-46; 23,34.46. Vegeu Mt 14,23 nota b.

y3,22 Mt 3,16 notes i i j.

z3,22 1,35 nota d.

a3,22 Mt 3,17 nota k; Mc 1,11 nota j. En lloc de en tu m’he complagut, alguns manuscrits diuen hui jo t’he engendrat, que correspon al text de Sl 2,7 (citat també en Ac 13,33).

b3,23 David tenia trenta anys quan començà a regnar sobre Israel (2Sa 5,4).

c3,27 1Cr 3,19.

d3,31 2Sa 5,14.

e3,33 Vv. 31-33: Rt 4,18-22; 1Cr 2,3-15.

f3,38 1,35. Compareu esta *genealogia de Jesús amb la que Mateu col·loca a l’inici del seu evangeli (Mt 1,1-17). En els dos casos es mostra Jesús com a descendent de David, però amb diferències molt notables. La llista de Mateu seguix un orde descendent (d’Abraham a Jesús) i esmenta tres grups de 14 generacions; la de Lluc, en canvi, està en orde ascendent (de Jesús a Adam) i dóna un total de 77 noms. Lluc arriba fins a Adam, per indicar la relació de Jesús amb tota la humanitat.