7
La tradició dels antics
(Mt 15,1-20)
Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els alimentsyLit.: menjaven els pans. amb les mans impures, és a dir, sense llavar-se-les ritualment.zVegeu Vocabulari: * impuresa (ritual). Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han llavat les mans ritualment;aLa paraula grega traduïda ací per ritualment és estranya en este context; també es pot traduir: amb atenció, o bé: fins al colze, o encara: amb el puny. i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, pitxers, safates i fins i tot els divans on mengen.bMt 23,25; Lc 11,39. Sobre els divans, vegeu Jn 13,12 nota u.
Els fariseus i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
—Com és que els teus deixebles no seguixen la tradició dels antics,cMt 15,2 nota o. sinó que prenen els aliments amb les mans impures?
Ell els respongué:
—Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
»Este poble m’honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen són preceptes humans.d Is 29,13, citat segons l’antiga versió grega.
»Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels hòmens.
I els deia encara:
—Com en sabeu, d’anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició! 10 En efecte, Moisés va dir: Honra el pare i la mare.e Ex 20,12; Dt 5,16; citat també en Mc 10,19 (= Mt 19,19 = Lc 18,20); Ef 6,2. I també: Qui maleïsca el pare o la mare serà condemnat a mort.f Ex 21,17. 11 Però vosaltres, si algú diu al pare o a la mare: “Declare corban,g5,41 nota z. Sobre la institució del corban, vegeu Mt 15,6 nota s. és a dir, consagrats a Déu, els béns amb què t’hauria d’ajudar”, 12 ja li permeteu que no faça res a favor del pare o de la mare. 13 Així, amb la tradició que vos aneu transmetent, invalideu la paraula de Déu. I de coses com esta, en feu moltes.
14 Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia:
—Escolteu-me tots i compreneu-ho bé: 15 No hi ha res d’allò que entra a l’home des de fora que el puga fer impur; només allò que ix de l’home el fa impur. 16  hAlguns manuscrits afigen el v. 16: Si algú té orelles per a escoltar, que escolte (vegeu Mt 11,15+).
17 Quan deixà la gent i entrà a casa, els seus deixebles li van preguntar què volia dir aquell proverbi.iLit.: paràbola; vegeu 4,11 nota y; 4,34+. 18 Jesús els respongué:
—¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho?j4,13 nota b. ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur, 19 perquè no li va al cor, sinó al ventre, i acaba en la latrina?
D’esta manera declarava purs tots els aliments.kÉs a dir, que no hi ha cap aliment prohibit als ulls de Déu. La distinció entre aliments purs i impurs, característica del judaisme, va provocar conflictes entre els primers cristians (vegeu Ac 10,1-11,18; vegeu també Ga 2,12). Ací s’afirma clarament que estes distincions legals ja no tenen sentit.
20 I va afegir:
—Només allò que ix de l’home el fa impur. 21 Perquè de dins del cor de l’homelMt 12,34+. ixen les intencions roïnes: relacions il·legítimes,mEs referix probablement a les prohibicions en matèria de relacions sexuals. Vegeu Ac 15,29. furts, assassinats, 22 adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa.nMt 15,19+. 23 Tot això roín ix de dins i fa impur l’home.
Curació de la filla d’una sirofenícia
(Mt 15,21-28)
24 Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir.oLa ciutat de * Tir es trobava a Fenícia, a la costa mediterrània, un poc més amunt del límit nord de *Galilea; la població d’aquell territori era majoritàriament pagana. *Fenícia pertanyia a la província romana de *Síria. La curació de la filla de la dona sirofenícia que es narra a continuació s’ha d’entendre precisament com un anunci de la futura evangelització dels *pagans, fora del país d’Israel. Va entrar a una casa i no volia que ningú ho sabera,p1,44 nota i. però no pogué passar desapercebut. 25 De seguida va sentir parlar d’ell una dona que tenia una filla posseïda d’un esperit maligne, i va anar a prosternar-se als seus peus. 26 La dona era pagana, sirofenícia d’origen, i pregava a Jesús que traguera de la seua filla el dimoni. 27 Ell li va dir:
—Deixa que primer s’alimenten els fills.qEl sentit d’esta expressió enigmàtica és que l’*evangeli ha de ser anunciat en primer lloc als fills, és a dir, als jueus, els descendents d’Abraham, abans de ser escampat entre tots els altres pobles. No està bé prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.
28 Ella li respon:
—Senyor,rAlguns manuscrits diuen: És veritat, Senyor, però... Vegeu 12,37 nota h. també els gossets, davall de la taula, mengen les molles que els fills deixen caure.
29 Llavors Jesús li digué:
—Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha eixit de la teua filla.
30 Ella se’n va anar a sa casa i trobà la xiqueta estirada al llit. El dimoni l’havia deixada.
Curació d’un sord tartamutsCompareu este relat amb 8,22-26.
31 Jesús va tornar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis.tLa descripció de l’itinerari és un poc sorprenent; sembla que l’objectiu és indicar que Jesús continua en territori pagà. * Sidó és al nord de * Tir. La * Decàpolis és a l’est del llac de Galilea. 32 Llavors li porten un sord, que difícilment podia parlar, i li suplicaven que li imposara la mà.u5,23+. 33 Jesús se l’endugué a soles, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. 34 Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:
Efatà!v5,41 nota z. —que vol dir: «Obri’t!»
35 A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. 36 Jesús els prohibí que ho digueren a ningú,w1,44 nota i. però com més els ho prohibia, més ho pregonaven.x1,45. 37 Estaven completament admirats i deien:
—Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi senten i que els muts parlen.yIs 35,5-6. Vegeu també Mt 11,5 (= Lc 7,22).

y7,2 Lit.: menjaven els pans.

z7,2 Vegeu Vocabulari: * impuresa (ritual).

a7,3 La paraula grega traduïda ací per ritualment és estranya en este context; també es pot traduir: amb atenció, o bé: fins al colze, o encara: amb el puny.

b7,4 Mt 23,25; Lc 11,39. Sobre els divans, vegeu Jn 13,12 nota u.

c7,5 Mt 15,2 nota o.

d7,7 Is 29,13, citat segons l’antiga versió grega.

e7,10 Ex 20,12; Dt 5,16; citat també en Mc 10,19 (= Mt 19,19 = Lc 18,20); Ef 6,2.

f7,10 Ex 21,17.

g7,11 5,41 nota z. Sobre la institució del corban, vegeu Mt 15,6 nota s.

h7,(16) Alguns manuscrits afigen el v. 16: Si algú té orelles per a escoltar, que escolte (vegeu Mt 11,15+).

i7,17 Lit.: paràbola; vegeu 4,11 nota y; 4,34+.

j7,18 4,13 nota b.

k7,19 És a dir, que no hi ha cap aliment prohibit als ulls de Déu. La distinció entre aliments purs i impurs, característica del judaisme, va provocar conflictes entre els primers cristians (vegeu Ac 10,1-11,18; vegeu també Ga 2,12). Ací s’afirma clarament que estes distincions legals ja no tenen sentit.

l7,21 Mt 12,34+.

m7,21 Es referix probablement a les prohibicions en matèria de relacions sexuals. Vegeu Ac 15,29.

n7,22 Mt 15,19+.

o7,24 La ciutat de * Tir es trobava a Fenícia, a la costa mediterrània, un poc més amunt del límit nord de *Galilea; la població d’aquell territori era majoritàriament pagana. *Fenícia pertanyia a la província romana de *Síria. La curació de la filla de la dona sirofenícia que es narra a continuació s’ha d’entendre precisament com un anunci de la futura evangelització dels *pagans, fora del país d’Israel.

p7,24 1,44 nota i.

q7,27 El sentit d’esta expressió enigmàtica és que l’*evangeli ha de ser anunciat en primer lloc als fills, és a dir, als jueus, els descendents d’Abraham, abans de ser escampat entre tots els altres pobles.

r7,28 Alguns manuscrits diuen: És veritat, Senyor, però... Vegeu 12,37 nota h.

s7,30 Compareu este relat amb 8,22-26.

t7,31 La descripció de l’itinerari és un poc sorprenent; sembla que l’objectiu és indicar que Jesús continua en territori pagà. * Sidó és al nord de * Tir. La * Decàpolis és a l’est del llac de Galilea.

u7,32 5,23+.

v7,34 5,41 nota z.

w7,36 1,44 nota i.

x7,36 1,45.

y7,37 Is 35,5-6. Vegeu també Mt 11,5 (= Lc 7,22).