7
Curació del criat d’un centurió
(Mt 8,5-13; Jn 4,43-54)
Quan Jesús hagué acabat de dir totes estes paraules davant del poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm.u4,31 nota h. Un centurióvUn centurió era un oficial de l’exèrcit romà que comandava uns cent hòmens. Es tracta d’un estranger i, per tant, d’un *pagà (vegeu v. 9). tenia un servent que estava malalt, a punt de morir. El centurió l’apreciava molt i, quan va sentir parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueuswLit.: uns ancians dels jueus. Són una part del consell de notables o ancians de la *sinagoga i, per consegüent, de la comunitat jueva de Cafarnaüm. a demanar-li que vinguera a salvar el seu servent. Quan arribaren a on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:
—Es mereix que li faces este favor, perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.xAc 10,2 nota q.
Jesús se n’anà amb ells. No era massa lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:
—Senyor, no et molestes, que jo no sóc digne que entres a ma casa, i per això ni tan sols m’he considerat digne d’anar a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meues ordes. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mane: “Fes això”, i ho fa.yLes paraules del centurió fan veure que aquell home reconeix l’autoritat i el poder de Jesús. Vegeu Mt 8,9 nota b.
Quan Jesús ho va sentir, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
—Vos assegure que ni a Israel no he trobat tanta fe.
10 Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablit.
Resurrecció del fill d’una viuda de NaïmzEl relat té algunes semblances amb 1Re 17,17-24, on es conta la resurrecció del fill d’una viuda gràcies a l’acció del profeta Elies; vegeu també en 2Re 4,18-37 un cas paregut, esta vegada relacionat amb el profeta Eliseu.
11 Després Jesús se n’anà a una vila anomenada Naïm.a Naïm és un poble de Galilea, situat a 10 km al sud-est de Natzaret. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. 12 Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. 13 Quan el Senyorb2,11 nota s. la va veure, va sentir compassió i li digué:
—No plores.
14 Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué:
—T’ho mane: jove, alça’t.c8,53 (= Mc 5,41).
15 El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a sa mare. 16 Tots va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:
—Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.dMt 16,14+.
I també:
—Déu ha visitat el seu poble.e1,68+.
17 L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.fProbable referència a les regions habitades per *pagans del voltant de Galilea (nord, est i sud).
Els enviats de Joan Baptista
(Mt 11,2-19)
18 Els deixebles de Joan van comunicar tot això al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos 19 i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Eres tu el qui ha de vindre, o n’hem d’esperar un altre?»gJoan vol saber amb claredat si Jesús és el *Messies. L’expressió el qui ha de vindre era habitual per a referir-se al Messies (vegeu Jn 6,14).
20 Aquells hòmens arribaren on era Jesús i li digueren:
—Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Eres tu el qui ha de vindre, o n’hem d’esperar un altre?”
21 Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d’esperits malignes,h4,39 nota n. i donà la vista a molts cecs. 22 Jesús, doncs, els respongué:
—Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.iJesús fa al·lusió en la seua resposta a diversos textos del llibre d’Isaïes: 26,19; 29,18; 35,5-6; 61,1 (vegeu Lc 4,18). Sobre l’interés de Lluc pels pobres, vegeu 6,20 nota y. 23 I feliç aquell qui no em rebutjarà!jMt 13,57 (= Mc 6,3).
24 Mentre els enviats de Joan se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
—Què heu eixit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsada pel vent? 25 Doncs què hi heu eixit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis! 26 Doncs què hi heu eixit a veure? ¿Un profeta?kMt 11,9+. Sí, vos ho assegure, i més que un profeta. 27 És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envie davant de tu el meu missatger perquè et prepare el camí.l Ex 23,20; Ml 3,1; Mt 11,10+. 28 Vos ho assegure: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més menut en el Regne de Déu és més gran que ell.mEl Regne de Déu s’ha manifestat en la predicació i l’activitat de Jesús (vv. 22-23), que ha suposat el començament d’una nova etapa de la història. Lluc distingix sempre clarament entre el temps històric que va fins a Joan i la nova etapa que comença amb Jesús (3,20 nota w; 16,16).
29 »Tot el poble, i fins i tot els publicans, van escoltar la predicació de Joan i es feren batejar per ell,n3,12-13. Els * publicans, que recaptaven els impostos, eren considerats pecadors (vegeu Mt 5,46 nota q). i reconegueren així que Déu és just, 30 però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells.oVv. 29-30: Mt 21,31-32. Els pecadors es van convertir, mentre que els qui es tenien per justos (Lc 18,9) van ser insensibles.
31 »A qui compararé, doncs, la gent d’esta generació?pMc 8,12 nota f. A qui s’assemblen? 32 S’assemblen als xiquets que s’asseuen a les places i es criden els uns als altres dient: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!” 33 Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: “Té el dimoni”;qEn este cas, la frase equival a dir: «Ha perdut l’enteniment» (vegeu Mt 11,18 nota c). 34 ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Ací teniu un fartó i un bevedor, amic de publicansr15,1-2; 19,7. Vegeu també Mt 9,10 nota i. i pecadors.”sMt 9,10+. 35 Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.tEls qui acullen Jesús i veuen en ell el *Messies que ve de Déu, accepten el designi diví, just i ple de saviesa, i són realment els seus fills. Potser Jesús es referix a la saviesa com a Déu mateix.
Jesús perdona una pecadorauEsta escena té algunes semblances amb la que els altres evangelis conten poc abans de la passió de Jesús: Mt 26,6-13 (= Mc 14,3-9); Jn 12,1-8.
36 Un fariseu va convidar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula.vEn diverses ocasions, Lluc diu que Jesús menja amb els *fariseus (vegeu 11,37; 14,1). 37 Hi havia al poble una dona que era una pecadora.wEs tracta probablement d’una prostituta (vegeu Mt 21,31-32). Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una botelleta d’alabastre plena de perfum 38 i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell.xJesús menja reclinat (vegeu Jn 13,12 nota u). Li banyava els peus amb les llàgrimes, li’ls eixugava amb els cabells, li’ls besava i li’ls ungia amb perfum. 39 El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si este fóra profeta, sabria qui és esta dona que el toca i quina classe de vida porta: és una pecadora.» 40 Jesús li digué:
—Simó, t’he de dir una cosa.
Ell li respongué:
—Digues, mestre.
41 —Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris,yMoneda de plata d’uns 3,8 g (vegeu Mt 22,19 nota y). i l’altre, cinquanta. 42 Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute als dos. Quin d’ells et pareix que l’estimarà més?
43 Simó li contestà:
—Supose que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.
Jesús li diu:
—Has respostzLit.: Has jutjat. correctament.
44 Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:
—Veus esta dona? Quan he entrat a ta casa, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus;aVénen ara tres gestos d’hospitalitat, més propis d’un amfitrió sensible que de l’estricta obligació. Vegeu Gn 18,4; 2Sa 15,5; Sl 23,5. ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. 45 Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. 46 Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. 47 Per tant, t’assegure que els seus molts pecats li han sigut perdonats: per això ella estima molt.bCal entendre que l’amor és la conseqüència del perdó rebut, tal com fan veure el proverbi que seguix i la curta paràbola (vv. 41-42). Alguns pensen, però, que l’amor és anterior al perdó, i traduïxen: els seus molts pecats li han sigut perdonats perquè ha estimat molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
48 Després digué a la dona:
—Els teus pecats et són perdonats.c5,20 (= Mt 9,2 = Mc 2,5).
49 Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és este que fins i tot perdona pecats?»d5,21.
50 Jesús digué encara a la dona:
—La teua fe t’ha salvat.eMt 9,22+. Vés-te’n en pau.f8,48 (= Mc 5,34). La dona ha sigut «curada» dels seus pecats.

u7,1 4,31 nota h.

v7,2 Un centurió era un oficial de l’exèrcit romà que comandava uns cent hòmens. Es tracta d’un estranger i, per tant, d’un *pagà (vegeu v. 9).

w7,3 Lit.: uns ancians dels jueus. Són una part del consell de notables o ancians de la *sinagoga i, per consegüent, de la comunitat jueva de Cafarnaüm.

x7,5 Ac 10,2 nota q.

y7,8 Les paraules del centurió fan veure que aquell home reconeix l’autoritat i el poder de Jesús. Vegeu Mt 8,9 nota b.

z7,10 El relat té algunes semblances amb 1Re 17,17-24, on es conta la resurrecció del fill d’una viuda gràcies a l’acció del profeta Elies; vegeu també en 2Re 4,18-37 un cas paregut, esta vegada relacionat amb el profeta Eliseu.

a7,11 Naïm és un poble de Galilea, situat a 10 km al sud-est de Natzaret.

b7,13 2,11 nota s.

c7,14 8,53 (= Mc 5,41).

d7,16 Mt 16,14+.

e7,16 1,68+.

f7,17 Probable referència a les regions habitades per *pagans del voltant de Galilea (nord, est i sud).

g7,19 Joan vol saber amb claredat si Jesús és el *Messies. L’expressió el qui ha de vindre era habitual per a referir-se al Messies (vegeu Jn 6,14).

h7,21 4,39 nota n.

i7,22 Jesús fa al·lusió en la seua resposta a diversos textos del llibre d’Isaïes: 26,19; 29,18; 35,5-6; 61,1 (vegeu Lc 4,18). Sobre l’interés de Lluc pels pobres, vegeu 6,20 nota y.

j7,23 Mt 13,57 (= Mc 6,3).

k7,26 Mt 11,9+.

l7,27 Ex 23,20; Ml 3,1; Mt 11,10+.

m7,28 El Regne de Déu s’ha manifestat en la predicació i l’activitat de Jesús (vv. 22-23), que ha suposat el començament d’una nova etapa de la història. Lluc distingix sempre clarament entre el temps històric que va fins a Joan i la nova etapa que comença amb Jesús (3,20 nota w; 16,16).

n7,29 3,12-13. Els * publicans, que recaptaven els impostos, eren considerats pecadors (vegeu Mt 5,46 nota q).

o7,30 Vv. 29-30: Mt 21,31-32. Els pecadors es van convertir, mentre que els qui es tenien per justos (Lc 18,9) van ser insensibles.

p7,31 Mc 8,12 nota f.

q7,33 En este cas, la frase equival a dir: «Ha perdut l’enteniment» (vegeu Mt 11,18 nota c).

r7,34 15,1-2; 19,7. Vegeu també Mt 9,10 nota i.

s7,34 Mt 9,10+.

t7,35 Els qui acullen Jesús i veuen en ell el *Messies que ve de Déu, accepten el designi diví, just i ple de saviesa, i són realment els seus fills. Potser Jesús es referix a la saviesa com a Déu mateix.

u7,35 Esta escena té algunes semblances amb la que els altres evangelis conten poc abans de la passió de Jesús: Mt 26,6-13 (= Mc 14,3-9); Jn 12,1-8.

v7,36 En diverses ocasions, Lluc diu que Jesús menja amb els *fariseus (vegeu 11,37; 14,1).

w7,37 Es tracta probablement d’una prostituta (vegeu Mt 21,31-32).

x7,38 Jesús menja reclinat (vegeu Jn 13,12 nota u).

y7,41 Moneda de plata d’uns 3,8 g (vegeu Mt 22,19 nota y).

z7,43 Lit.: Has jutjat.

a7,44 Vénen ara tres gestos d’hospitalitat, més propis d’un amfitrió sensible que de l’estricta obligació. Vegeu Gn 18,4; 2Sa 15,5; Sl 23,5.

b7,47 Cal entendre que l’amor és la conseqüència del perdó rebut, tal com fan veure el proverbi que seguix i la curta paràbola (vv. 41-42). Alguns pensen, però, que l’amor és anterior al perdó, i traduïxen: els seus molts pecats li han sigut perdonats perquè ha estimat molt.

c7,48 5,20 (= Mt 9,2 = Mc 2,5).

d7,49 5,21.

e7,50 Mt 9,22+.

f7,50 8,48 (= Mc 5,34). La dona ha sigut «curada» dels seus pecats.