u7,1 4,31 nota h.
v7,2 Un centurió era un oficial de l’exèrcit romà que comandava uns cent hòmens. Es tracta d’un estranger i, per tant, d’un *pagà (vegeu v. 9).
w7,3 Lit.: uns ancians dels jueus. Són una part del consell de notables o ancians de la *sinagoga i, per consegüent, de la comunitat jueva de Cafarnaüm.
x7,5 Ac 10,2 nota q.
y7,8 Les paraules del centurió fan veure que aquell home reconeix l’autoritat i el poder de Jesús. Vegeu Mt 8,9 nota b.
z7,10 El relat té algunes semblances amb 1Re 17,17-24, on es conta la resurrecció del fill d’una viuda gràcies a l’acció del profeta Elies; vegeu també en 2Re 4,18-37 un cas paregut, esta vegada relacionat amb el profeta Eliseu.
a7,11 Naïm és un poble de Galilea, situat a 10 km al sud-est de Natzaret.
b7,13 2,11 nota s.
e7,16 1,68+.
f7,17 Probable referència a les regions habitades per *pagans del voltant de Galilea (nord, est i sud).
g7,19 Joan vol saber amb claredat si Jesús és el *Messies. L’expressió el qui ha de vindre era habitual per a referir-se al Messies (vegeu Jn 6,14).
h7,21 4,39 nota n.
i7,22 Jesús fa al·lusió en la seua resposta a diversos textos del llibre d’Isaïes: 26,19; 29,18; 35,5-6; 61,1 (vegeu Lc 4,18). Sobre l’interés de Lluc pels pobres, vegeu 6,20 nota y.
l7,27 Ex 23,20; Ml 3,1; Mt 11,10+.
m7,28 El Regne de Déu s’ha manifestat en la predicació i l’activitat de Jesús (vv. 22-23), que ha suposat el començament d’una nova etapa de la història. Lluc distingix sempre clarament entre el temps històric que va fins a Joan i la nova etapa que comença amb Jesús (3,20 nota w; 16,16).
n7,29 3,12-13. Els * publicans, que recaptaven els impostos, eren considerats pecadors (vegeu Mt 5,46 nota q).
o7,30 Vv. 29-30: Mt 21,31-32. Els pecadors es van convertir, mentre que els qui es tenien per justos (Lc 18,9) van ser insensibles.
p7,31 Mc 8,12 nota f.
q7,33 En este cas, la frase equival a dir: «Ha perdut l’enteniment» (vegeu Mt 11,18 nota c).
r7,34 15,1-2; 19,7. Vegeu també Mt 9,10 nota i.
t7,35 Els qui acullen Jesús i veuen en ell el *Messies que ve de Déu, accepten el designi diví, just i ple de saviesa, i són realment els seus fills. Potser Jesús es referix a la saviesa com a Déu mateix.
u7,35 Esta escena té algunes semblances amb la que els altres evangelis conten poc abans de la passió de Jesús: Mt 26,6-13 (= Mc 14,3-9); Jn 12,1-8.
v7,36 En diverses ocasions, Lluc diu que Jesús menja amb els *fariseus (vegeu 11,37; 14,1).
w7,37 Es tracta probablement d’una prostituta (vegeu Mt 21,31-32).
x7,38 Jesús menja reclinat (vegeu Jn 13,12 nota u).
y7,41 Moneda de plata d’uns 3,8 g (vegeu Mt 22,19 nota y).
z7,43 Lit.: Has jutjat.
a7,44 Vénen ara tres gestos d’hospitalitat, més propis d’un amfitrió sensible que de l’estricta obligació. Vegeu Gn 18,4; 2Sa 15,5; Sl 23,5.
b7,47 Cal entendre que l’amor és la conseqüència del perdó rebut, tal com fan veure el proverbi que seguix i la curta paràbola (vv. 41-42). Alguns pensen, però, que l’amor és anterior al perdó, i traduïxen: els seus molts pecats li han sigut perdonats perquè ha estimat molt.
c7,48 5,20 (= Mt 9,2 = Mc 2,5).
d7,49 5,21.
f7,50 8,48 (= Mc 5,34). La dona ha sigut «curada» dels seus pecats.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?