6
Jesús, rebutjat en el seu poble
(Mt 13,53-58)
D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble,cEs referix a Natzaret (1,9). i els seus deixebles el seguiren. Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien:
—D’on li ve, tot això? Què és eixa saviesa que ha rebut?dJn 7,15. I eixos miracles obrats per les seues mans? Este, ¿no és el fuster,eLa paraula grega traduïda per fuster designa l’ofici del qui treballa la pedra o el metall a més de la fusta. el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seues germanes, ¿no viuen ací entre nosaltres?fJn 6,42. Sobre els germans de Jesús, vegeu Mt 12,46 nota m.
I el rebutjaven.gEls de Natzaret no creuen en Jesús (v. 6): no poden acceptar la seua persona ni la seua actuació. Vegeu Mt 11,6. Jesús els digué:
—Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a sa casa.hLc 4,24; Jn 4,44. Els familiars de Jesús ja havien intentat apartar-lo de la seua missió (3,21).
I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans.i5,23+. I el sorprenia que no tingueren fe.jVegeu, en canvi, 2,5; 5,34.36; 9,24; 10,52.
Missió dels Dotze
(Mt 10,1.5-15; Lc 9,1-6)
Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.
Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos.kLc 10,1. Els donà poder sobre els esperits maligneslMt 10,1+. i els instruïa dient:
—No prengueu res per al camí, llevat del bastó: ni pa, ni alforja, ni cap moneda a la bossa.mLit.: ni cap moneda de coure a la faixa. Calceu-vos les sandàlies, però no vos emporteu dos vestits.nEls qui han de predicar a la gent han de manifestar, amb la senzillesa de la seua vida, una confiança total en Déu. A diferència de Mt (10,10) i Lc (9,3; 10,4), el bastó i les sandàlies són permesos perquè l’evangelista pot haver tingut present una missió en territoris on això era necessari.
10 I els deia encara:
—Quan entreu a una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc.oLc 10,7. 11 Si una població no vos acull ni vos escolta, eixiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.pMt 10,14 nota f.
12 Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertiren. 13 Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.
Mort de Joan Baptista
(Mt 14,1-12)
14 El rei Herodesq* Herodes Antipes governava la regió de *Galilea i tenia en realitat el títol de *tetrarca (vegeu Mt 14,1 nota l). va sentir parlar d’ell perquè la seua anomenada s’havia estés per totes parts. Alguns deien:
—És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.
15 Altres deien:
—És Elies.r9,11.
I altres:
—És un profeta, semblant als antics profetes.sMt 16,14+.
16 Herodes, sentint tot això, deia:
—És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat.tVv. 14-16: 8,27-30 (= Mt 16,13-20 = Lc 9,18-21); Lc 9,7-9.
17 En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó,uMt 4,12+. a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat.v Herodes Antipes i Herodes Filip eren l’un i l’altre fills d’*Herodes el Gran, però no de la mateixa mare. Herodies era neboda dels dos primers. 18 Joan deia a Herodes:
—No t’és permés conviure amb la dona del teu germà.wMt 14,4 nota p.
19 Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, 20 perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bona gana.
21 L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcitxSón oficials d’alta graduació de l’exèrcit romà. i als prohoms de Galilea. 22 Durant el convit entrà la filla d’HerodiesySegons alguns manuscrits: entrà la seua filla Herodies. a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la jove:
—Demana’m el que vullgues i t’ho donaré.
23 I li va fer este jurament:
—Et donaré el que em demanes, encara que siga la mitat del meu regne.zEst 5,3.6; 7,2.
24 Ella va eixir i preguntà a sa mare:
—Què demane?
Ella li respongué:
—El cap de Joan Baptista.
25 La xica tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:
—Vull que ara mateix em dónes en una safata el cap de Joan Baptista.
26 El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant dels convidats no volgué contrariar-la. 27 Immediatament envià un guarda amb l’orde de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. 28 Després dugué el cap en una safata, el donà a la xica, i la xica el donà a sa mare.
29 Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.aEl relat de la mort de Joan Baptista és l’únic de tot l’Evangeli segons Marc en què no apareix directament Jesús. Joan, que havia sigut el precursor del *Messies amb la seua crida a la conversió, ho és ara amb la seua pròpia mort, que anuncia la de Jesús. D’altra banda, cal observar com la inserció d’este relat permet crear en la narració un espai de temps entre el moment en què Jesús envia els deixebles (vv. 7-13) i el moment en què tornen (v. 30).
Primera multiplicació dels pansbVegeu 8,1-10 (= Mt 15,32-39), on es troba una segona multiplicació dels pans.
(Mt 14,13-21; Lc 9,10-17; Jn 6,1-13)
30 Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. 31 Ell els diu:
—Veniu ara vosaltres a soles a un lloc despoblat i reposeu una miqueta.
Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.c3,20.
32 Se n’anaren, doncs, amb la barca a soles cap a un lloc despoblat. 33 Però els veieren anar-se’n i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. 34 Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor;d Nm 27,17; 1Re 22,17; 2Cr 18,16; Mt 9,36+. i es posà a instruir-los llargament.
35 Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Este lloc és despoblat i ja s’ha fet tard.eMt 14,15 nota w. 36 Despatxa la gent, i que vagen a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar.
37 Però Jesús els respongué:
—Doneu-los menjar vosaltres mateixos.fEn tota l’escena, el text destaca el fet que Jesús demana la col·laboració activa dels deixebles per alimentar la gent (vv. 38-41). Ací, a diferència de la segona multiplicació dels pans, són els deixebles els qui han pres la iniciativa (vv. 35-36).
Ells li diuen:
—Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!gSobre el valor d’un denari, vegeu Mt 22,19 nota y.
38 Jesús els pregunta:
—Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.
Ells ho miren i li diuen:
—Cinc pans i dos peixos.
39 Llavors Jesús els va manar que feren asseure’s tota la gent en colles a l’herba verda. 40 La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta.hLes xifres d’esta distribució per grups responen a l’organització ideal del poble de Déu (Ex 18,25; Nm 31,14; Dt 1,15; 1Ma 3,55). 41 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els serviren a la gent.iMt 14,19 nota y. També va repartir els dos peixos entre tots. 42 Tots en van menjar i quedaren saciats. 43 Després van arreplegar els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van arreplegar les sobres dels peixos. 44 D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil hòmens.jVegeu textos paral·lels de l’AT en Mt 14,21 nota z. Les xifres remarquen el caràcter extraordinari de l’esdeveniment. Alguns relacionen les dotze cistelles amb els dotze apòstols (3,14).
Jesús camina per damunt de l’aigua
(Mt 14,22-33; Jn 6,16-21)kVegeu també 4,35-41 (= Mt 8,23-27 = Lc 8,22-25).
45 Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passaren davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida,lJn 1,44 nota l. mentre ell acomiadava la gent. 46 Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar.mMt 14,23 nota b; Lc 3,21+. 47 A poqueta nit, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era a soles a terra. 48 Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, allà a la matinadanLit.: allà a la quarta vetla de la nit (entre les tres i les sis). va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua,oMt 14,25 nota f. com si volguera passar de llarg.pVegeu Ex 33,21-23, on Déu «passa de llarg» davant de Moisés: segons la concepció bíblica, l’home no pot veure cara a cara la glòria de Déu. 49 Quan ells el veieren caminant per damunt de l’aigua, es van pensar que era un fantasmaqLc 24,37. i es posaren a cridar; 50 tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:
—Coratge! Sóc jo.rEsta frase és pròpia de Déu quan es revela (Jn 8,28 nota t). No tingueu por.
51 Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar.s4,39. Ells quedaren completament desconcertats. 52 És que no havien entés allò dels pans:t4,13 nota b. tenien el cor endurit.u3,5 nota q. Jesús assenyala la seua condició divina alimentant el poble i ara dominant el mar. Però els deixebles no acaben d’entendre-ho.
Curació de malalts a Genesaret
(Mt 14,34-36)
53 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar.vMt 14,34 nota l. 54 Així que desembarcaren, la gent el va reconéixer. 55 Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. 56 A totes parts on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixara tocar encara que fóra la borla del seu mantell.w5,28. Vegeu Vocabulari: borla del mantell. I tots els qui el tocaven quedaven salvats.xAlguns traduïxen: curats. Vv. 53-56: 3,7-12.

c6,1 Es referix a Natzaret (1,9).

d6,2 Jn 7,15.

e6,3 La paraula grega traduïda per fuster designa l’ofici del qui treballa la pedra o el metall a més de la fusta.

f6,3 Jn 6,42. Sobre els germans de Jesús, vegeu Mt 12,46 nota m.

g6,3 Els de Natzaret no creuen en Jesús (v. 6): no poden acceptar la seua persona ni la seua actuació. Vegeu Mt 11,6.

h6,4 Lc 4,24; Jn 4,44. Els familiars de Jesús ja havien intentat apartar-lo de la seua missió (3,21).

i6,5 5,23+.

j6,6 Vegeu, en canvi, 2,5; 5,34.36; 9,24; 10,52.

k6,7 Lc 10,1.

l6,7 Mt 10,1+.

m6,8 Lit.: ni cap moneda de coure a la faixa.

n6,9 Els qui han de predicar a la gent han de manifestar, amb la senzillesa de la seua vida, una confiança total en Déu. A diferència de Mt (10,10) i Lc (9,3; 10,4), el bastó i les sandàlies són permesos perquè l’evangelista pot haver tingut present una missió en territoris on això era necessari.

o6,10 Lc 10,7.

p6,11 Mt 10,14 nota f.

q6,14 * Herodes Antipes governava la regió de *Galilea i tenia en realitat el títol de *tetrarca (vegeu Mt 14,1 nota l).

r6,15 9,11.

s6,15 Mt 16,14+.

t6,16 Vv. 14-16: 8,27-30 (= Mt 16,13-20 = Lc 9,18-21); Lc 9,7-9.

u6,17 Mt 4,12+.

v6,17 Herodes Antipes i Herodes Filip eren l’un i l’altre fills d’*Herodes el Gran, però no de la mateixa mare. Herodies era neboda dels dos primers.

w6,18 Mt 14,4 nota p.

x6,21 Són oficials d’alta graduació de l’exèrcit romà.

y6,22 Segons alguns manuscrits: entrà la seua filla Herodies.

z6,23 Est 5,3.6; 7,2.

a6,29 El relat de la mort de Joan Baptista és l’únic de tot l’Evangeli segons Marc en què no apareix directament Jesús. Joan, que havia sigut el precursor del *Messies amb la seua crida a la conversió, ho és ara amb la seua pròpia mort, que anuncia la de Jesús. D’altra banda, cal observar com la inserció d’este relat permet crear en la narració un espai de temps entre el moment en què Jesús envia els deixebles (vv. 7-13) i el moment en què tornen (v. 30).

b6,29 Vegeu 8,1-10 (= Mt 15,32-39), on es troba una segona multiplicació dels pans.

c6,31 3,20.

d6,34 Nm 27,17; 1Re 22,17; 2Cr 18,16; Mt 9,36+.

e6,35 Mt 14,15 nota w.

f6,37 En tota l’escena, el text destaca el fet que Jesús demana la col·laboració activa dels deixebles per alimentar la gent (vv. 38-41). Ací, a diferència de la segona multiplicació dels pans, són els deixebles els qui han pres la iniciativa (vv. 35-36).

g6,37 Sobre el valor d’un denari, vegeu Mt 22,19 nota y.

h6,40 Les xifres d’esta distribució per grups responen a l’organització ideal del poble de Déu (Ex 18,25; Nm 31,14; Dt 1,15; 1Ma 3,55).

i6,41 Mt 14,19 nota y.

j6,44 Vegeu textos paral·lels de l’AT en Mt 14,21 nota z. Les xifres remarquen el caràcter extraordinari de l’esdeveniment. Alguns relacionen les dotze cistelles amb els dotze apòstols (3,14).

k6,44 Vegeu també 4,35-41 (= Mt 8,23-27 = Lc 8,22-25).

l6,45 Jn 1,44 nota l.

m6,46 Mt 14,23 nota b; Lc 3,21+.

n6,48 Lit.: allà a la quarta vetla de la nit (entre les tres i les sis).

o6,48 Mt 14,25 nota f.

p6,48 Vegeu Ex 33,21-23, on Déu «passa de llarg» davant de Moisés: segons la concepció bíblica, l’home no pot veure cara a cara la glòria de Déu.

q6,49 Lc 24,37.

r6,50 Esta frase és pròpia de Déu quan es revela (Jn 8,28 nota t).

s6,51 4,39.

t6,52 4,13 nota b.

u6,52 3,5 nota q. Jesús assenyala la seua condició divina alimentant el poble i ara dominant el mar. Però els deixebles no acaben d’entendre-ho.

v6,53 Mt 14,34 nota l.

w6,56 5,28. Vegeu Vocabulari: borla del mantell.

x6,56 Alguns traduïxen: curats. Vv. 53-56: 3,7-12.