c6,1 Es referix a Natzaret (1,9).
e6,3 La paraula grega traduïda per fuster designa l’ofici del qui treballa la pedra o el metall a més de la fusta.
f6,3 Jn 6,42. Sobre els germans de Jesús, vegeu Mt 12,46 nota m.
g6,3 Els de Natzaret no creuen en Jesús (v. 6): no poden acceptar la seua persona ni la seua actuació. Vegeu Mt 11,6.
h6,4 Lc 4,24; Jn 4,44. Els familiars de Jesús ja havien intentat apartar-lo de la seua missió (3,21).
i6,5 5,23+.
j6,6 Vegeu, en canvi, 2,5; 5,34.36; 9,24; 10,52.
m6,8 Lit.: ni cap moneda de coure a la faixa.
n6,9 Els qui han de predicar a la gent han de manifestar, amb la senzillesa de la seua vida, una confiança total en Déu. A diferència de Mt (10,10) i Lc (9,3; 10,4), el bastó i les sandàlies són permesos perquè l’evangelista pot haver tingut present una missió en territoris on això era necessari.
p6,11 Mt 10,14 nota f.
q6,14 * Herodes Antipes governava la regió de *Galilea i tenia en realitat el títol de *tetrarca (vegeu Mt 14,1 nota l).
r6,15 9,11.
t6,16 Vv. 14-16: 8,27-30 (= Mt 16,13-20 = Lc 9,18-21); Lc 9,7-9.
v6,17 Herodes Antipes i Herodes Filip eren l’un i l’altre fills d’*Herodes el Gran, però no de la mateixa mare. Herodies era neboda dels dos primers.
w6,18 Mt 14,4 nota p.
x6,21 Són oficials d’alta graduació de l’exèrcit romà.
y6,22 Segons alguns manuscrits: entrà la seua filla Herodies.
z6,23 Est 5,3.6; 7,2.
a6,29 El relat de la mort de Joan Baptista és l’únic de tot l’Evangeli segons Marc en què no apareix directament Jesús. Joan, que havia sigut el precursor del *Messies amb la seua crida a la conversió, ho és ara amb la seua pròpia mort, que anuncia la de Jesús. D’altra banda, cal observar com la inserció d’este relat permet crear en la narració un espai de temps entre el moment en què Jesús envia els deixebles (vv. 7-13) i el moment en què tornen (v. 30).
b6,29 Vegeu 8,1-10 (= Mt 15,32-39), on es troba una segona multiplicació dels pans.
c6,31 3,20.
d6,34 Nm 27,17; 1Re 22,17; 2Cr 18,16; Mt 9,36+.
e6,35 Mt 14,15 nota w.
f6,37 En tota l’escena, el text destaca el fet que Jesús demana la col·laboració activa dels deixebles per alimentar la gent (vv. 38-41). Ací, a diferència de la segona multiplicació dels pans, són els deixebles els qui han pres la iniciativa (vv. 35-36).
g6,37 Sobre el valor d’un denari, vegeu Mt 22,19 nota y.
h6,40 Les xifres d’esta distribució per grups responen a l’organització ideal del poble de Déu (Ex 18,25; Nm 31,14; Dt 1,15; 1Ma 3,55).
i6,41 Mt 14,19 nota y.
j6,44 Vegeu textos paral·lels de l’AT en Mt 14,21 nota z. Les xifres remarquen el caràcter extraordinari de l’esdeveniment. Alguns relacionen les dotze cistelles amb els dotze apòstols (3,14).
k6,44 Vegeu també 4,35-41 (= Mt 8,23-27 = Lc 8,22-25).
l6,45 Jn 1,44 nota l.
m6,46 Mt 14,23 nota b; Lc 3,21+.
n6,48 Lit.: allà a la quarta vetla de la nit (entre les tres i les sis).
o6,48 Mt 14,25 nota f.
p6,48 Vegeu Ex 33,21-23, on Déu «passa de llarg» davant de Moisés: segons la concepció bíblica, l’home no pot veure cara a cara la glòria de Déu.
r6,50 Esta frase és pròpia de Déu quan es revela (Jn 8,28 nota t).
s6,51 4,39.
t6,52 4,13 nota b.
u6,52 3,5 nota q. Jesús assenyala la seua condició divina alimentant el poble i ara dominant el mar. Però els deixebles no acaben d’entendre-ho.
v6,53 Mt 14,34 nota l.
w6,56 5,28. Vegeu Vocabulari: borla del mantell.
x6,56 Alguns traduïxen: curats. Vv. 53-56: 3,7-12.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?