21
Jesús s’apareix a un grup de deixebles
Després de tot això, Jesús es va tornar a aparéixer als deixebles vora el llac de Tiberíades.cMt 26,32 i 28,7 (= Mc 14,28 i 16,7). Normalment és anomenat llac de Galilea (Mt 4,18). L’aparició va ser d’esta manera:
Es trobaven junts Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.dEn total, set persones. Simó Pere els diu:
—Me’n vaig a pescar.
Els altres li diuen:
—Nosaltres també anem amb tu.
Eixiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. En rompre el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell.e20,14; Lc 24,16. Llavors Jesús els va dir:
—Xics, no teniu res per a menjar?fLc 24,41.
Li respongueren:
—No.
Ell els va dir:
—Tireu la xàrcia a la dreta de la barca i trobareu peix.
Tiraren, doncs, la xàrcia i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia.gLc 5,4-7. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
—És el Senyor.hTornen a aparéixer junts el deixeble estimat i Pere. Vegeu 13,23 nota d; 20,2 nota g.
Quan Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es tirà a l’aigua.iMt 14,29. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metresjLit.: a unes dos-centes colzades. de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xàrcia plena de peixos. Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa. 10 Jesús els diu:
—Porteu peix del que acabeu de pescar.
11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xàrcia plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xàrcia no es va esgarrar. 12 Jesús els va dir:
—Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui eres, tu?», perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.k6,1-13; Mt 14,19 (= Mc 6,41 = Lc 9,16). Al·lusió a l’eucaristia.
14 Esta fou la tercera vegada que Jesús es va aparéixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.l20,19.26.
Jesús i Pere
15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:mA les tres negacions de Pere (13,38; 18,17.25.27) es contraposen les tres afirmacions del seu amor per Jesús.
—Simó, fill de Joan, m’estimes més que estos?
Ell li respongué:
—Sí, Senyor, tu saps que t’estime.
Jesús li diu:
—Pastura els meus corders.
16 Per segona vegada li pregunta:
—Simó, fill de Joan, m’estimes?
Ell li respon:
—Sí, Senyor, tu saps que t’estime.
Jesús li diu:
—Pastura les meues ovelles.nPere ha d’estimar les ovelles, com Jesús (10,11.14-16). Vegeu Ac 20,28; 1Pe 5,2.
17 Li pregunta Jesús per tercera vegada:
—Simó, fill de Joan, m’estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntara per tercera vegada si l’estimava, i li respongué:
—Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estime.
Li diu Jesús:
—Pastura les meues ovelles. 18 En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan sigues vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.oProbable al·lusió a la crucifixió de Pere, és a dir, al seu martiri.
19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d’estes paraules, Jesús va afegir:
—Seguix-me.pAcí i en el v. 22 es parla del seguiment de Jesús ressuscitat. Són els dos únics textos del NT que s’expressen d’esta manera. El seguiment de Jesús continua en la vida de fe de la comunitat dels creients, a pesar de l’absència física del Senyor.
Jesús i el deixeble estimat
20 Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s’havia reclinat damunt del pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traïx?»q13,23-25. 21 Pere, en veure’l, diu a Jesús:
—Senyor, i d’este, què en serà?
22 Jesús li respon:
—Si vull que es quede fins que jo vinga, què hi tens a dir?rMt 16,28. La presència del deixeble estimat continua mitjançant el seu testimoni fixat en l’evangeli (vegeu v. 24). Tu seguix-me.
23 Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quede fins que jo vinga, què hi tens a dir?»
Cloenda
24 Este és el deixeble que dóna testimoni d’estes coses i les ha escrites. I sabem que el seu testimoni és digne de fe.s19,35 nota w.
25 Jesús va fer encara moltes altres coses.t20,30-31. I si algú volguera escriure-les una per una, em pareix que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.

c21,1 Mt 26,32 i 28,7 (= Mc 14,28 i 16,7). Normalment és anomenat llac de Galilea (Mt 4,18).

d21,2 En total, set persones.

e21,4 20,14; Lc 24,16.

f21,5 Lc 24,41.

g21,6 Lc 5,4-7.

h21,7 Tornen a aparéixer junts el deixeble estimat i Pere. Vegeu 13,23 nota d; 20,2 nota g.

i21,7 Mt 14,29.

j21,8 Lit.: a unes dos-centes colzades.

k21,13 6,1-13; Mt 14,19 (= Mc 6,41 = Lc 9,16). Al·lusió a l’eucaristia.

l21,14 20,19.26.

m21,15 A les tres negacions de Pere (13,38; 18,17.25.27) es contraposen les tres afirmacions del seu amor per Jesús.

n21,16 Pere ha d’estimar les ovelles, com Jesús (10,11.14-16). Vegeu Ac 20,28; 1Pe 5,2.

o21,18 Probable al·lusió a la crucifixió de Pere, és a dir, al seu martiri.

p21,19 Ací i en el v. 22 es parla del seguiment de Jesús ressuscitat. Són els dos únics textos del NT que s’expressen d’esta manera. El seguiment de Jesús continua en la vida de fe de la comunitat dels creients, a pesar de l’absència física del Senyor.

q21,20 13,23-25.

r21,22 Mt 16,28. La presència del deixeble estimat continua mitjançant el seu testimoni fixat en l’evangeli (vegeu v. 24).

s21,24 19,35 nota w.

t21,25 20,30-31.