24
El sepulcre buit
1 El primer dia de la setmana —el diumenge —,
d molt de matí, les dones
e arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat,
f 2 i van trobar que la pedra havia sigut apartada del sepulcre.
3 Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor.
4 Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos hòmens amb vestits resplendents.
g 5 Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren:
—Per què busqueu entre els morts aquell que viu?
6 No és ací: ha ressuscitat. Recordeu què vos va dir quan encara era a Galilea:
7 “Cal que el Fill de l’home siga entregat a les mans dels pecadors, que siga crucificat i que ressuscite el tercer dia.”
h 8 Elles van recordar estes paraules de Jesús.
9 Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres.
10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume.
i També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols,
11 però les seues paraules els van paréixer un deliri, i no se les van creure.
12 Amb tot, Pere s’alçà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.
13 Aquell mateix dia,
k dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres
l de Jerusalem,
14 i conversaven entre ells de tot allò que havia passat.
15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells,
16 però els seus ulls eren incapaços de reconéixer-lo.
m 17 Jesús els preguntà:
—Què és això que comenteu entre vosaltres mentre camineu?
Ells es van aturar amb una cara trista, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
—¿Tu eres l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem
n que no saps el que hi ha passat estos dies?
19 Els preguntà:
—Què hi ha passat?
Li contestaren:
—El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:
o 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents
p el van entregar perquè el condemnaren a mort, i el van crucificar.
q 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat estes coses.
r 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han alarmat: han anat de bon matí al sepulcre,
23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu.
24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist.
25 Aleshores Jesús els digué:
—Lents d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!
s 26 ¿No calia que el Messies patira tot això abans d’entrar a la seua glòria?
t 27 Llavors, començant pels llibres de Moisés i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es referixen a ell.
28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguira més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:
—Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells.
30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.
u 31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconéixer, però ell desaparegué de davant d’ells.
32 I es van dir l’un a l’altre:
—¿No és veritat que el nostre cor s’abrasia dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33 Llavors mateix es van alçar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:
—Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!
v 35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
Jesús s’apareix als deixebles
w 36 Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:
—Pau a vosaltres.
37 Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit.
x 38 Jesús els digué:
—Per què esteu torbats? Per què vos vénen al cor estos dubtes? 39 Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
40 I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
41 Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure
y i estaven tots sorpresos, els digué:
—¿Teniu ací res per a menjar?
z 42 Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43 El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
44 Després els digué:
—Açò és el que vos vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es complisca tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisés, en els Profetes i en els Salms.”
a 45 Llavors els obrí l’enteniment perquè comprengueren el sentit de les Escriptures. 46 Els digué:
—Així ho diu l’Escriptura:
b El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts,
47 i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió
c i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem.
d 48 Vosaltres en sou testimonis.
49 I jo faré vindre damunt de vosaltres aquell que mon Pare ha promés.
e Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que vos vindrà de dalt.
f Ascensió de Jesús
50 Després se’ls endugué fora, fins prop de Betània,
g i, alçant les mans, els va beneir.
51 I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel.
h 52 Ells el van adorar.
i Després se’n tornaren a Jerusalem
j plens d’una gran alegria.
53 I contínuament eren al temple beneint Déu.
k