Bíblia en Valencià Joan 20

El sepulcre buitd

1 El primer dia de la setmana —el diumenge—,e Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia sigut llevada de l’entrada del sepulcre.f 2 Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava,g i els diu:

—S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.

3 Pere i l’altre deixeble van eixir cap al sepulcre. 4 Corrien els dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. 6 Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, 7 però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligath a part.i 8 Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entés que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.j 10 I els dos deixebles se’n tornaren a casa.

Jesús s’apareix a Maria Magdalenak

11 Maria es va quedar plorant fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins del sepulcre 12 i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. 13 Ells li diuen:

—Dona, per què plores?

Ella els respon:

—S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.

14 Tan bon punt acabà de dir estes paraules, es girà arrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell.l

15 Jesús li diu:

—Dona, per què plores? Qui busques?

Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:

—Senyor, si te l’has emportat tu, dis-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.

16 Li diu Jesús:

—Maria!

Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:m

—Rabuní! —que vol dir «mestre».

17 Jesús li diu:

—Deixa’m,n que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germanso i dis-los: “Puge a mon Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”

18 Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.»

També els va contar allò que ell li havia dit.

Jesús s’apareix als deixeblesp

19 A la vesprada d’aquell mateix dia —que era el primer de la setmana, el diumenge—,q els deixebles, per por dels jueus,r tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els va dir:

—Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat.s Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

—Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo vos envie a vosaltres.t

22 Llavors va alenar damunt d’ellsu i els va dir:

—Rebeu l’Esperit Sant.v 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.w

24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó,x no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:

—Hem vist el Senyor.

Però ell els contestà:

—Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fique el dit a la ferida dels claus i no li pose la mà dins del costat, jo no creuré.

26 Al cap de huit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els va dir:

—Pau a vosaltres.

27 Després diu a Tomàs:

—Porta el dit ací i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins del costat. No sigues incrèdul, sigues creient.

28 Tomàs li va respondre:

—Senyor meu i Déu meu!y

29 Jesús li diu:

—Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!z

Epíleg

30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en este llibre. 31 Els que hi ha ací han sigut escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.a

Apèndix (21)b

Joan
<
20
>

d^ Mt 28,1-8 (= Mc 16,1-8 = Lc 24,1-12).

e20,1 La setmana comença en diumenge.

f20,1 Es tracta d’una pedra circular col·locada verticalment que es feia rodolar cap a un costat de l’entrada del sepulcre.

g20,2 En açò que seguix hi ha un contrast entre Pere i l’altre deixeble o «deixeble estimat» (vegeu 13,23 nota d). Però el text, tot respectant les dades de la tradició cristiana primitiva (que recorda Pere com el primer dels testimonis de la resurrecció), no es decanta per cap dels dos, i posa en un lloc de privilegi una dona: Maria Magdalena. Hi ha diverses dones que tenen un lloc destacat en l’Evangeli segons Joan: la mare de Jesús (al començament de l’activitat de Jesús i al peu de la creu), la samaritana, Marta i Maria, i Maria Magdalena.

h20,7 11,44.

i20,7 Lit.: a part, en un lloc. Alguns hi veuen un hebraisme i traduïxen al mateix lloc.

j20,9 Sl 16,10. Vegeu també Jn 2,22 nota j.

k20,10 Mc 16,9-11.

l20,14 21,4; Lc 24,16.

m20,16 5,2 nota x. Rabuní és un terme arameu. Vegeu Vocabulari: mestre de la Llei.

n20,17 O bé: No t’agafes a mi. La relació amb Jesús ressuscitat canvia. La seua presència, que fins ara passava directament per la seua humanitat, comença a arribar per mitjà dels testimonis (15,26-27).

o20,17 Mt 28,10+.

p20,18 Mt 28,16-20; Mc 16,14-18; Lc 24,36-49.

q20,19 Vegeu v. 1 nota e.

r20,19 7,13+.

s20,20 Són els llocs que contenen les marques de la mort en creu. D’esta manera queda clar que Jesús ressuscitat és el mateix que havia sigut crucificat.

t20,21 17,18 nota g. La missió dels deixebles arranca de Pasqua.

u20,22 Gn 2,7. La resurrecció de Jesús obre el pas a una nova creació.

v20,22 19,30. Vegeu 14,16 nota c.

w20,23 És possible que la segona frase siga sinònima de l’anterior. D’altra banda, vegeu Mt 18,18 i també 16,19.

x20,24 11,16+.

y20,28 Esta confessió de fe de Tomàs, única en tot el NT, unix els títols de Senyor i de Déu.

z20,29 Esta benaventurança, que es dirigix als creients que no han conegut Jesús mentre vivia entre els hòmens, és la justificació més profunda de tot l’evangeli. Vol ser un testimoni que conduïsca a la fe els qui no han vist Jesús.

a20,31 1,34 nota f. Els vv. 30-31 recullen una declaració de la finalitat del llibre, i apareixen com la conclusió de l’obra. De fet, el c. 21 és com un apèndix que conta una nova aparició de Jesús ressuscitat als seus deixebles, i probablement va ser redactat més tard que la resta de l’evangeli.

b20,31 Vegeu Introducció.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?