20
L’autoritat de Jesús
(Mt 21,23-27; Mc 11,27-33)
Un d’aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del templeiMc 11,27 nota z. i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notablesjEls tres grups representats en el *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p). i li preguntaren:
—Dis-nos amb quina autoritat fas tot això.kMt 21,23 nota u. Qui te l’ha donada, eixa autoritat?
Ell els replicà:
—Jo també vos faré una pregunta. Digueu-me: el baptisme de Joan, ¿venia de DéulLit.: del cel. o dels hòmens?
Ells discutien i es deien:
—Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?”m7,30; Mt 21,32. Però si diem que venia dels hòmens, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.nMt 11,9+.
Per això van respondre que no ho sabien.
Llavors Jesús els digué:
—Doncs jo tampoc no vos dic amb quina autoritat faig tot això.oMt 21,27 nota y.
Paràbola dels vinyaters homicides
(Mt 21,33-46; Mc 12,1-12)
I es posà a contar al poble esta paràbola:
—Un home va plantar una vinya,p Is 5,1-2. La imatge de la vinya era usada sovint en l’AT per a parlar del poble d’Israel (vegeu Mt 20,1+). la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny per una llarga temporada. 10 Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donaren la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters li van pegar i el van despatxar amb les mans buides. 11 L’amo els envià encara un altre servent, però a este també li van pegar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12 Els en va enviar encara un tercer, i també a este se’l van llevar de damunt després de malferir-lo. 13 Llavors l’amo de la vinya es va dir: “Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat:qEn el moment del seu baptisme, Jesús ha sigut indicat per la veu del cel com el «fill estimat» de Déu (3,22); la paràbola recorda clarament este fet. segur que a ell el respectaran.” 14 Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: “Eixe és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra.”rLa maldat dels vinyaters és freda i inexorable; el seu crim no té atenuants. El contrast amb l’actitud de l’amo és absolut: este envia el seu fill en un darrer intent de fer reaccionar els vinyaters. 15 El van traure fora de la vinya i el van matar.sMt 21,39 nota g.
»Què els farà, doncs, l’amo de la vinya? 16 Vindrà, farà morir estos vinyaters i donarà la vinya a uns altres.tSobre el sentit de la paràbola, vegeu Mt 21,41 nota h.
Els qui escoltaven van exclamar:
—Això mai!uEl poble reacciona davant d’esta terrible història culminada amb un castic molt dur. Altres pensen que els qui diuen això són els dirigents del poble, que se senten identificats amb els vinyaters (v. 19).
17 Llavors Jesús se’ls mirà i els digué:
—Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal?v Sl 118,22; citat també en Ac 4,11; 1Pe 2,7. Vegeu també Mt 21,42 notes i i j. 18 Tot aquell que caiga sobre esta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caiga quedarà fet miques.wIs 8,14; Dn 2,44. La imatge de la pedra és aplicada ací a Jesús, rebutjat pels dirigents d’Israel (24,20). Sobre ells caurà el juí de Déu (vegeu 13,35 nota o; 19,27 nota p).
19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tindre por del poble.xMt 21,46+.
El tribut al Cèsar
(Mt 22,15-22; Mc 12,13-17)
20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns hòmens que, fingint-se gent de bé, l’atraparen en alguna paraula comprometedorayMt 12,10+. i així poguera ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà. 21 Li van fer esta pregunta:
—Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de veres el camí de Déu. 22 Dis-nos: ¿Ens és permés o no pagar tribut al Cèsar?zMt 22,17 nota x.
23 Jesús es va adonar de la seua intriga i els digué:
24 —Mostreu-me un denari:aMt 22,19 nota y. ¿de qui són la imatge i la inscripció?bMt 22,20 nota z.
Ells li respongueren:
—Del Cèsar.
25 Jesús els digué:
—Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.cMt 22,21 nota a.
26 Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant del poble i, sorpresos de la seua resposta, van callar.dMés avant, les autoritats del poble diran davant de Pilat que Jesús prohibix pagar tributs al * Cèsar (23,2); amb esta escena, l’evangeli deixa clar que les acusacions posteriors contra Jesús no tenen fonament.
Els saduceus i la resurrecció
(Mt 22,23-33; Mc 12,18-27)
27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi haja resurrecció;eVegeu Vocabulari: saduceus. Vegeu també Ac 23,8 nota w. per això li van plantejar esta dificultat:
28 —Mestre, Moisés ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es case amb la viuda per donar descendència al germà difunt.f Dt 25,5. Vegeu també Mt 22,24 nota c. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al sèptim: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribe la resurrecció, de quin dels set serà muller, si els set s’havien casat amb ella?gMt 22,28 nota e.
34 Jesús els respongué:
—Els qui viuen en este món es casen,hLit.: prenen muller o marit. 35 però els qui seran trobats dignes de tindre part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir:iÉs a dir, que estan destinats a viure per sempre. són com els àngels i són fills de Déu.jMt 22,30 nota f. Ací fills de Déu es referix als qui ja han ressuscitat i han sigut considerats dignes de fruir de la benaventurança celestial.
37 »I que els morts ressusciten, Moisés mateix ho indica clarament en el passatge de l’Albarzer, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob.k Ex 3,6; citat també en Ac 3,13. Vegeu també Mt 22,32 nota g. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.lMt 22,32 nota h. Esta frase, que no es troba en els textos paral·lels dels evangelis segons Mateu i segons Marc, insistix que els qui aparentment han mort als ulls dels hòmens reben ara la vida de Déu i, per tant, viuen. En conseqüència, tots els qui són fidels a Déu viuen per a ell.
39 Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:
—Mestre, has respost bé.mLa majoria dels *mestres de la Llei eren del grup dels *fariseus, que en molts aspectes eren adversaris dels *saduceus; un dels punts que separaven els uns dels altres era precisament la fe en la resurrecció, que els fariseus acceptaven.
40 I ja no s’atrevien a preguntar-li res més.
El Messies, fill de David
(Mt 22,41-46; Mc 12,35-37)
41 Aleshores ell els va preguntar:
—Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David?n3,15 nota q. 42 David mateix diu en el llibre dels Salms:oMt 22,43 nota l.
»El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meua dreta,
43  mentre pose els enemics
com a escambell dels teus peus.p Sl 110,1, segons l’antiga versió grega; citat també en Ac 2,34-35; He 1,13. Vegeu també Mt 22,44+.
44 »Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?qSobre Jesús com a fill de David, vegeu Mt 1,1 nota a.
Acusacions contra els mestres de la Llei
(Mc 12,38-40)
45 Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles:
46 —Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els salude a les places i que els facen ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els convits.r11,43 (= Mt 23,6); 14,8. 47 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament.sMc 12,40 nota k. Per això estos seran jutjats amb més rigor.

i20,1 Mc 11,27 nota z.

j20,1 Els tres grups representats en el *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p).

k20,2 Mt 21,23 nota u.

l20,4 Lit.: del cel.

m20,5 7,30; Mt 21,32.

n20,6 Mt 11,9+.

o20,8 Mt 21,27 nota y.

p20,9 Is 5,1-2. La imatge de la vinya era usada sovint en l’AT per a parlar del poble d’Israel (vegeu Mt 20,1+).

q20,13 En el moment del seu baptisme, Jesús ha sigut indicat per la veu del cel com el «fill estimat» de Déu (3,22); la paràbola recorda clarament este fet.

r20,14 La maldat dels vinyaters és freda i inexorable; el seu crim no té atenuants. El contrast amb l’actitud de l’amo és absolut: este envia el seu fill en un darrer intent de fer reaccionar els vinyaters.

s20,15 Mt 21,39 nota g.

t20,16 Sobre el sentit de la paràbola, vegeu Mt 21,41 nota h.

u20,16 El poble reacciona davant d’esta terrible història culminada amb un castic molt dur. Altres pensen que els qui diuen això són els dirigents del poble, que se senten identificats amb els vinyaters (v. 19).

v20,17 Sl 118,22; citat també en Ac 4,11; 1Pe 2,7. Vegeu també Mt 21,42 notes i i j.

w20,18 Is 8,14; Dn 2,44. La imatge de la pedra és aplicada ací a Jesús, rebutjat pels dirigents d’Israel (24,20). Sobre ells caurà el juí de Déu (vegeu 13,35 nota o; 19,27 nota p).

x20,19 Mt 21,46+.

y20,20 Mt 12,10+.

z20,22 Mt 22,17 nota x.

a20,24 Mt 22,19 nota y.

b20,24 Mt 22,20 nota z.

c20,25 Mt 22,21 nota a.

d20,26 Més avant, les autoritats del poble diran davant de Pilat que Jesús prohibix pagar tributs al * Cèsar (23,2); amb esta escena, l’evangeli deixa clar que les acusacions posteriors contra Jesús no tenen fonament.

e20,27 Vegeu Vocabulari: saduceus. Vegeu també Ac 23,8 nota w.

f20,28 Dt 25,5. Vegeu també Mt 22,24 nota c.

g20,33 Mt 22,28 nota e.

h20,34 Lit.: prenen muller o marit.

i20,36 És a dir, que estan destinats a viure per sempre.

j20,36 Mt 22,30 nota f. Ací fills de Déu es referix als qui ja han ressuscitat i han sigut considerats dignes de fruir de la benaventurança celestial.

k20,37 Ex 3,6; citat també en Ac 3,13. Vegeu també Mt 22,32 nota g.

l20,38 Mt 22,32 nota h. Esta frase, que no es troba en els textos paral·lels dels evangelis segons Mateu i segons Marc, insistix que els qui aparentment han mort als ulls dels hòmens reben ara la vida de Déu i, per tant, viuen. En conseqüència, tots els qui són fidels a Déu viuen per a ell.

m20,39 La majoria dels *mestres de la Llei eren del grup dels *fariseus, que en molts aspectes eren adversaris dels *saduceus; un dels punts que separaven els uns dels altres era precisament la fe en la resurrecció, que els fariseus acceptaven.

n20,41 3,15 nota q.

o20,42 Mt 22,43 nota l.

p20,43 Sl 110,1, segons l’antiga versió grega; citat també en Ac 2,34-35; He 1,13. Vegeu també Mt 22,44+.

q20,44 Sobre Jesús com a fill de David, vegeu Mt 1,1 nota a.

r20,46 11,43 (= Mt 23,6); 14,8.

s20,47 Mc 12,40 nota k.