Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció (11,1-16,8)
11
Entrada de Jesús a Jerusalem
(Mt 21,1-11; Lc 19,28-38; Jn 12,12-19)
1 Quan s’acostaven a Jerusalem, pel costat de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres,f Betfagé es trobava probablement al vessant occidental de la *muntanya de les Oliveres, davant de Jerusalem. Betània és al vessant oriental d’esta muntanya, a 3 km a l’est de la ciutat. Jesús va enviar dos dels seus deixebles 2 amb este encàrrec:
—Aneu al poble que teniu al davant,gMt 21,1-2 interpreta que el poble és Betfagé. quan hi entrareu, trobareu un pollí lligat, que ningú no ha muntat mai encara.hAl·lusió a Za 9,9, on el profeta anuncia a Jerusalem que el seu rei entrarà a la ciutat muntat en un pollí. Vegeu Mt 21,5 nota y. Deslligueu-lo i porteu-lo. 3 I si algú vos preguntara per què ho feu, responeu-li: “El SenyoriEn l’AT, el títol el Senyor era reservat a Déu. El NT l’aplica sovint a Jesús, sobretot després de la seua resurrecció, però ací, de manera excepcional en l’Evangeli segons Marc, Jesús s’aplica este títol a ell mateix. Vegeu també 5,19 nota j; 12,37 nota h; Mt 7,21 nota j. l’ha de menester, però de seguida vos el tornarà.”
4 Ells se n’anaren i trobaren un pollí lligat al costat d’una porta, fora al carrer, i el deslligaren.jCompareu els vv. 1-4 amb 14,12-16 (= Mt 26,17-19 = Lc 22,7-13). 5 Alguns dels qui eren allà els deien:
—Què feu, que deslligueu el pollí?
6 Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. 7 Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. 8 Molts van estendre els mantells pel camí,k2Re 9,13. i altres, ramatge que tallaven dels camps. 9 Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven:
—Hosanna!lL’Evangeli segons Marc arreplega sovint paraules en hebreu o arameu (5,41+). Hosanna és un crit d’aclamació (vegeu Mt 21,9 nota c). Beneït el qui ve en nom del Senyor! 10 Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David!mExclamació messiànica i reial. Compareu-ho amb Mt 21,9 i Lc 19,38. Tota l’escena recorda l’entronització d’un rei d’Israel (1Re 1,38-40). Hosanna a dalt del cel!n Sl 118,25-26; citat també en Mt 23,39 (= Lc 13,35). Vegeu també Sl 148,1.
11 Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja es feia de nit, va eixir amb els Dotze cap a Betània.
Jesús maleïx una figuera
(Mt 21,18-19)
12 L’endemà, quan eixien de Betània, Jesús va tindre gana. 13 Veié de lluny una figuera que ja tenia fulla i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues.oEste detall mostra clarament que el relat té un sentit simbòlic. La figuera que tenia fulla però sense fruit pot indicar el culte del *temple, ple de grandiositat però estèril i sense valor; l’episodi de la purificació del temple (vv. 15-18), inserit entre les dos parts de l’episodi de la figuera, sembla confirmar esta interpretació. Però la figuera pot ser també un símbol del mateix poble d’Israel, que no dóna el fruit que ara hauria de donar (Os 9,10). Vegeu Mt 21,19 nota o. 14 Llavors digué a la figuera:
—Que mai més ningú no menge fruit de tu!
I els seus deixebles van sentir estes paraules.
Purificació del temple
(Mt 21,12-17; Lc 19,45-48; Jn 2,13-22)
15 Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, 16 i no permetia que ningú traginara res per dins del recinte del temple.pMt 21,12 nota h. L’atri dels gentils servia com a lloc de pas entre l’interior de la ciutat i la zona de la *muntanya de les Oliveres. 17 I els instruïa així:
—¿No diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles”?q Is 56,7. Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres!r Jr 7,11.
18 Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir;s3,6; Mt 12,14+. però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seua doctrina.
19 I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van eixir de la ciutat.
La figuera, seca
(Mt 21,20-22)
20 Al matí, mentre passaven, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel. 21 Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu:
—Mira, rabí:tMt 26,25 nota z. la figuera que vas maleir s’ha assecat.uVegeu v. 14.
22 Jesús els respon:
—Tingueu fe en Déu. 23 Si algú diu a esta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, en veritat vos dic que li serà concedit.vMt 17,20+. 24 Per això jo vos dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu.wL’eficàcia i la força de la fe en Déu (v. 23) es convertixen en una invitació als deixebles a pregar amb una confiança absoluta en ell. Vegeu Mt 7,11+. La fe i la pregària van lligades amb el perdó dels uns pels altres (v. 25). 25 I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel vos perdonarà les vostres faltes.xMt 5,24; 6,14+. 26  yAlguns manuscrits afigen el v. 26: Però si vosaltres no perdoneu, el vostre Pare del cel tampoc no perdonarà les vostres faltes (vegeu Mt 6,15).
L’autoritat de Jesús
(Mt 21,23-27; Lc 20,1-8)
27 Se’n tornaren a Jerusalem i, mentre Jesús caminava pel recinte del temple,zEl recinte del temple era un ampli espai format per l’atri dels gentils i diversos pòrtics oberts a tota la gent, fins i tot als qui no eren jueus. l’anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els anciansaRepresentants dels tres grups que formaven el *Sanedrí de Jerusalem (vegeu Mt 16,21 nota p). Des de 11,27 a 12,34 (i, indirectament, fins a 12,44), Jesús discutix amb els representants del judaisme (vegeu igualment 2,1-3,6). 28 i li preguntaren:
—Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, eixa autoritat?bEn el context present, tot això es referix a l’expulsió dels mercaders del temple (vv. 15-17).
29 Jesús els replicà:
—Vos faré una altra pregunta.c10,2-3. Contesteu-me-la i vos diré amb quina autoritat faig tot això. 30 El baptisme de Joan, ¿venia de DéudLit.: del cel. o dels hòmens? Contesteu-me.
31 Ells discutien i es deien:
—Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?”eMt 21,32; Lc 7,30. 32 Però tampoc no podem dir que venia dels hòmens!
Tenien por de la gent, perquè tots estaven convençuts que Joan era realment un profeta.fMt 11,9+.
33 Per això respongueren a Jesús:
—No ho sabem.
Llavors Jesús els diu:
—Doncs jo tampoc no vos dic amb quina autoritat faig tot això.gMt 21,27 nota y.

f11,1 Betfagé es trobava probablement al vessant occidental de la *muntanya de les Oliveres, davant de Jerusalem. Betània és al vessant oriental d’esta muntanya, a 3 km a l’est de la ciutat.

g11,2 Mt 21,1-2 interpreta que el poble és Betfagé.

h11,2 Al·lusió a Za 9,9, on el profeta anuncia a Jerusalem que el seu rei entrarà a la ciutat muntat en un pollí. Vegeu Mt 21,5 nota y.

i11,3 En l’AT, el títol el Senyor era reservat a Déu. El NT l’aplica sovint a Jesús, sobretot després de la seua resurrecció, però ací, de manera excepcional en l’Evangeli segons Marc, Jesús s’aplica este títol a ell mateix. Vegeu també 5,19 nota j; 12,37 nota h; Mt 7,21 nota j.

j11,4 Compareu els vv. 1-4 amb 14,12-16 (= Mt 26,17-19 = Lc 22,7-13).

k11,8 2Re 9,13.

l11,9 L’Evangeli segons Marc arreplega sovint paraules en hebreu o arameu (5,41+). Hosanna és un crit d’aclamació (vegeu Mt 21,9 nota c).

m11,10 Exclamació messiànica i reial. Compareu-ho amb Mt 21,9 i Lc 19,38. Tota l’escena recorda l’entronització d’un rei d’Israel (1Re 1,38-40).

n11,10 Sl 118,25-26; citat també en Mt 23,39 (= Lc 13,35). Vegeu també Sl 148,1.

o11,13 Este detall mostra clarament que el relat té un sentit simbòlic. La figuera que tenia fulla però sense fruit pot indicar el culte del *temple, ple de grandiositat però estèril i sense valor; l’episodi de la purificació del temple (vv. 15-18), inserit entre les dos parts de l’episodi de la figuera, sembla confirmar esta interpretació. Però la figuera pot ser també un símbol del mateix poble d’Israel, que no dóna el fruit que ara hauria de donar (Os 9,10). Vegeu Mt 21,19 nota o.

p11,16 Mt 21,12 nota h. L’atri dels gentils servia com a lloc de pas entre l’interior de la ciutat i la zona de la *muntanya de les Oliveres.

q11,17 Is 56,7.

r11,17 Jr 7,11.

s11,18 3,6; Mt 12,14+.

t11,21 Mt 26,25 nota z.

u11,21 Vegeu v. 14.

v11,23 Mt 17,20+.

w11,24 L’eficàcia i la força de la fe en Déu (v. 23) es convertixen en una invitació als deixebles a pregar amb una confiança absoluta en ell. Vegeu Mt 7,11+. La fe i la pregària van lligades amb el perdó dels uns pels altres (v. 25).

x11,25 Mt 5,24; 6,14+.

y11,(26) Alguns manuscrits afigen el v. 26: Però si vosaltres no perdoneu, el vostre Pare del cel tampoc no perdonarà les vostres faltes (vegeu Mt 6,15).

z11,27 El recinte del temple era un ampli espai format per l’atri dels gentils i diversos pòrtics oberts a tota la gent, fins i tot als qui no eren jueus.

a11,27 Representants dels tres grups que formaven el *Sanedrí de Jerusalem (vegeu Mt 16,21 nota p). Des de 11,27 a 12,34 (i, indirectament, fins a 12,44), Jesús discutix amb els representants del judaisme (vegeu igualment 2,1-3,6).

b11,28 En el context present, tot això es referix a l’expulsió dels mercaders del temple (vv. 15-17).

c11,29 10,2-3.

d11,30 Lit.: del cel.

e11,31 Mt 21,32; Lc 7,30.

f11,32 Mt 11,9+.

g11,33 Mt 21,27 nota y.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©