Bíblia en Valencià Mateu 23

Acusacions contra els mestres de la Llei i els fariseuso

1 Aleshores Jesús es dirigí a la gent i als seus deixebles 2 i digué:

—Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assentat a la càtedra de Moisés.p 3 Feu i observeu tot el que vos diguen, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. 4 Preparen càrregues pesades i insuportablesq i les posen a les espatles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit.r 5 En tot actuen per fer-se veure de la gent:s s’eixamplen les filactèriest i s’allarguen les borles del mantell;u 6 els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7 i que la gent els salude a les places i els done el títol de “rabí”, o siga “mestre”.v

8 »Però vosaltres no vos feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un,w i tots vosaltres sou germans;x 9 ni doneu a ningú el nom de “pare” ací a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel;y 10 ni vos feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist.z 11 El més important d’entre vosaltres, que es faça el vostre servidor.a 12 El qui s’enaltisca serà humiliat, però el qui s’humilie serà enaltit.b

13 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites,c que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entren els qui voldrien entrar-hi.d 14 e

15 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlitf i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’inferng el doble que vosaltres!

16 »Ai de vosaltres, guies cecs,h que dieu: “Si algú fa una promesa jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari,i queda obligat”! 17 Estúpids i cecs! Què és més important: l’or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l’or? 18 I dieu encara: “Si algú fa una promesa jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt de l’altar, queda obligat.” 19 cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt de l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena?j 20 Per tant, qui fa una promesa per l’altar, jura per l’altar i per tot el que hi és oferit, 21 i qui fa una promesa pel santuari, jura pel santuari i per aquell que hi residix,k 22 i qui fa una promesa pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell que hi seu.l

23 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fenoll i del comí,m però heu abandonat les coses essencials de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat!n Calia complir això sense deixar allò altre.o 24 Guies cecs, que coleu un mosquit i vos engoliu un camell.p

25 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentres per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia!q 26 Fariseu cec, purifica primer l’interior de la copa, i així també l’exterior serà pur.

27 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats:r de fora semblen bonics, però per dins són plens d’ossos de morts i de tota classe d’impuresa!s 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu justos,t però per dins sou plens d’hipocresia i de maldat.u

29 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que edifiqueu sepulcres als profetes i decoreu els monuments funeraris dels justos,v 30 i dieu: “Si haguérem viscut en temps dels nostres pares, no hauríem escampat amb ells la sang dels profetes”! 31 Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar-los.w 32 Doncs bé, acabeu d’omplir la mesura dels vostres pares!x 33 Serps, cria d’escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l’infern?y

34 »És per això que jo vos envie profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a altres els assotareu a les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat.z 35 Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos escampada per tota la terra, des de la sang del just Abel fins a la de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l’altar.a 36 En veritat vos dic que tot això caurà sobre esta generació.b

Lamentació sobre Jerusalem

(Lc 13,34-35)

37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut reunir els teus fills com una lloca reunix els seus pollets davall les ales, però no ho heu volgut. 38 Doncs bé, la vostra casa és abandonadac i queda deserta.d 39 Vos dic que des d’ara no em veureu més fins que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!e

Mateu
<
23
>

o^ Els cc. 23-25 són el últim gran discurs de Jesús en l’Evangeli segons Mateu. La primera part (23,1-36) és un recull de paraules de Jesús, a les quals l’evangelista ha donat una càrrega polèmica contra el judaisme controlat pels fariseus (vegeu Introducció). Després d’una pausa, que és alhora l’eix del discurs (23,37-24,2), ve la segona part, que tracta sobre el temps present com a temps de donar fruit abans de la vinguda del Fill de l’home (24,3-25,46).

p23,2 L’expressió càtedra de Moisés és una manera de designar l’autoritat que tenien els *mestres de la Llei com a intèrprets oficials de la Llei de Moisés. La majoria dels mestres de la Llei eren del grup dels *fariseus.

q23,4 És a dir, el conjunt minuciós i exhaustiu de normes legals (fins a 613 manaments!) propugnades pels *mestres de la Llei pertanyents al grup fariseu. Vegeu també 11,28-30.

r23,4 Lc 11,46.

s23,5 6,1.4. Seguixen alguns exemples d’ostentació religiosa.

t23,5 Vegeu Vocabulari: filactèries.

u23,5 Vegeu Vocabulari: borla del mantell.

v23,7 Vv. 5-7: Mc 12,38-39 (= Lc 20,45-46); vegeu també Lc 11,43. Sobre el títol de rabí, vegeu Mt 26,25 nota z.

w23,8 És el Crist (v. 10).

x23,8 El comportament a l’interior de la comunitat cristiana ha de ser del tot oposat al que es denunciava en el cas dels fariseus (vv. 2-7).

y23,9 6,9.

z23,10 El terme traduït per guia es referix al qui exercix un mestratge (vegeu 5,1-2).

a23,11 20,26+.

b23,12 Lc 14,11; 18,14.

c23,13 Comença ací una sèrie de set amenaces directes contra els mestres de la Llei i els fariseus (vv. 13-33), que acaben amb un epíleg (vv. 34-36). Jesús els critica per la seua hipocresia, és a dir, pel contrast entre el seu ensenyament i la seua vida, i perquè dedicaven una atenció excessiva al compliment minuciós dels detalls legals i rituals, mentre oblidaven les actituds fonamentals. Això equival a viure, de fet, allunyat de Déu i pendent tan sols del reconeixement dels hòmens (v. 23; 6,2 nota x).

d23,13 Lc 11,52.

e23,(14) Alguns manuscrits afigen el v. 14: Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que devoreu els béns de les viudes i feu veure que pregueu llargament; per això sereu jutjats amb més rigor. Vegeu Mc 12,40 (= Lc 20,47).

f23,15 Un prosèlit era una persona d’origen no jueu que es convertia al judaisme fent-se circumcidar i comprometent-se a observar la *Llei de Moisés.

g23,15 Lit.: el feu fill de la Gehenna. Vegeu Vocabulari: Hinnom, vall d’.

h23,16 15,14+.

i23,16 Referència a l’or que recobria tot el santuari (1Re 6,21-22.30) o bé als objectes d’or que el santuari contenia (1Re 7,48-50).

j23,19 Ex 29,37.

k23,21 El temple és el lloc on Déu residix (1Re 8,12-13).

l23,22 5,34.

m23,23 Sobre la llei del * delme, vegeu Lv 27,30; Dt 14,22. Els *fariseus havien eixamplat l’obligació d’oferir la desena part de la collita a tota classe de productes del camp, per menuts que foren.

n23,23 7,12; 22,40. La justícia és la rectitud i integritat; l’amor, la donació d’un mateix als altres; la fidelitat, la confiança lleial en Déu.

o23,23 Lc 11,42; 18,12. Vegeu, més amunt, v. 13 nota c.

p23,24 Lv 11,41.

q23,25 Lc 11,39.

r23,27 Les pedres sepulcrals eren emblanquinades cada any perquè foren visibles fins i tot de nit i ningú no les toqués, caient així en la *impuresa ritual.

s23,27 Lc 11,44.

t23,28 6,1.

u23,28 Lc 16,15.

v23,29 Són els hòmens sants de l’AT, morts per defensar la causa del bé i de la justícia (vegeu v. 35; 13,17). Este costum d’honorar els antics profetes va ser característic del temps de Jesús.

w23,31 Vv. 29-31: Lc 11,47-48. Igual que els seus avantpassats que no es van convertir quan els profetes els predicaven, tampoc ara els mestres d’Israel no han volgut convertir-se davant la predicació de Jesús i de Joan (12,38-42; 21,31-32). Els monuments dedicats als profetes són, doncs, un escarni.

x23,32 Sembla una al·lusió irònica de Jesús a la seua pròpia mort. En efecte, ell morirà a mans dels descendents dels qui en altre temps van matar els profetes.

y23,33 3,7+.

z23,34 Són els missioners cristians d’origen jueu (10,41), enviats a predicar a les sinagogues jueves i rebutjats pels seus connacionals (vegeu 10,17.21.23). Vegeu també 24,9-10.

a23,35 Abel és el primer personatge bíblic que havia mort assassinat (Gn 4,8). Pel que fa a Zacaries, sembla que no es tracta del profeta del mateix nom, fill de Baraquies, sinó de Zacaries, fill de Jehoiadà; en este cas, la seua mort en el temple de Déu seria l’última mort d’un just que explica la Bíblia jueva (2Cr 24,20-22).

b23,36 Mc 8,12 nota f. Vv. 34-36: Lc 11,49-51. Sembla que, en la perspectiva de l’Evangeli segons Mateu, el castic provocat per l’acumulació de tants crims tindrà lloc l’any 70 dC, quan Jerusalem serà destruïda, uns quaranta anys, és a dir, una generació després de la mort de Jesús. Vegeu 22,6-7; 27,25 nota q.

c23,38 Ací, a diferència de Lc 13,35, casa té el sentit precís de temple (vegeu també Mt 21,13). Jesús, el Messies, abandona el temple (24,1): la presència de Déu deixa aquell lloc, i la seua destrucció resulta imminent.

d23,38 1Re 9,7-8; Jr 12,7; 22,5.

e23,39 Sl 118,26; citat també en Mt 21,9 (= Mc 11,9 = Lc 19,38 = Jn 12,13). Referència a la vinguda gloriosa de Jesús com a Fill de l’home a la fi dels temps (vegeu 24,30; 26,64). Llavors Israel reconeixerà el seu Messies.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?