Bíblia en Valencià Lluc 2

Naixement i circumcisió de Jesús

1 Per aquells dies va eixir un edicte de Cèsar Augustk ordenant que es fera el cens de tot l’imperi. 2 Este cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria.l 3 Tots anaven a inscriure’s, cada u a la seua població. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem,m perquè era de la casa i la família de David. 5 Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, que estava compromesa amb ell en matrimoni.n Maria esperava un fill.

6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va donar a llum el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal.o

8 A la mateixa contrada hi havia uns pastorsp que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se’ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l’àngel els digué:

—No tingueu por. Vos anuncie una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 hui, a la ciutat de David, vos ha nascut un salvador,q que és el Messies,r el Senyor.s 12 Això vos servirà de senyal: trobareu un xiquet faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

13 I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

14 —Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra paut als hòmens que ell estima.u

15 Quan els àngels els deixaren i se’n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:

—Anem a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.

16 Hi anaren de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el xiquet posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell xiquet. 18 Tot aquell que ho sentia quedava meravellat del que contaven els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava.v 20 Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els huit dies i hagueren de circumcidar el xiquet,w li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebera sa mare.x

Presentació del xiquet Jesús al temple

22 Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisés referent a la purificació,y portaren Jesús a Jerusalemz per presentar-lo al Senyor. 23 Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor.a 24 Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.b

25 Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós, que esperava que Israel seria consolatc i tenia el do de l’Esperit Sant. 26 En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor.d 27 Simeó va anar al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb el xiquet Jesús per complir amb ell allò que era costum segons la Llei, 28 el prengué en braços i beneí Déu dient:

29 —Ara, Senyor, deixa que el teu servent

se’n vaja en pau,e com li havies promés.

30 Els meus ulls han vist el Salvador,f

31 que preparaves per presentar-lo a tots els pobles:g

32 llum que es revele a les nacions,h

glòria d’Israel, el teu poble.i

33 Son pare i sa mare estaven meravellats d’allò que es deia d’ell. 34 Simeó va beneir-los i digué a Maria, sa mare:

—Este xiquet serà motiu que molts caiguen i molts s’alcen a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció, 35 i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima.j Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts.

36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, 37 però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. 38 Anna es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava del xiquet a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

Creixença de Jesús

39 Quan hagueren complit tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 40 El xiquet creixia i s’enfortia,k ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.l

A l’edat de dotze anys, Jesús va al temple

41 Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua.m 42 Quan ell tenia dotze anys,n hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. 43 Acabats els dies de la celebració,o quan se’n tornaven, el xiquet es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonaren. 44 Pensant-se que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; 45 i com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. 46 Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei,p escoltant-los i fent-los preguntes. 47 Tots els qui el sentien es meravellaven de la seua intel·ligència i de les seues respostes. 48 En veure’l allà, els seus pares van quedar molt sorpresos, i sa mare li digué:

—Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia.

49 Ell els respongué:

—Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa de mon Pare?q

50 Però ells no comprengueren esta resposta.

51 Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient.r Sa mare conservava tot això en el seu cor.s 52 Jesús creixia en edatt i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels hòmens.u

Lluc
<
2
>

k2,1 August va ser emperador de Roma del 29 aC al 14 dC.

l2,2 Mt 4,24 nota j. La frase no és prou clara. També es podria traduir: Quan tingué lloc este primer cens, Quirini era governador de Síria. Vegeu Vocabulari: Síria.

m2,4 Mi 5,1. Vegeu també Mt 2,6.

n2,5 Vegeu 1,27 nota u. Josep, el pare legal de Jesús, és descendent de David, del qual havia de néixer el *Messies.

o2,7 Lit.: lloc a la sala dels hostes. Més que en un hostal en sentit modern, cal pensar en un edifici per a acollir caravanes de viatgers, amb un estable per als animals. Josep i Maria no haurien trobat lloc a la gran sala de dalt amb els altres viatgers i haurien hagut d’instal·lar-se a l’estable.

p2,8 Els primers a rebre l’anunci del naixement del Messies són uns pastors. Els pastors formaven part de les classes socials més pobres i menyspreades d’Israel.

q2,11 Jn 4,42; Ac 5,31; 13,23.

r2,11 3,15 nota q.

s2,11 Jesús és anomenat habitualment el Senyor, tant pels qui són curats (5,12) com pels deixebles (5,8; 9,54.59.61; 22,33). L’evangelista, pel seu costat, també usa indistintament Jesús i Senyor (10,38-39; 11,37-39; 13,10.12.15). Amb el títol de Senyor es vol expressar la condició divina de Jesús, que es manifesta poderosament en tot el seu ministeri (vegeu Ac 1,21) i, posteriorment, en la resurrecció (24,3.34) i en el retorn gloriós a la *fi dels temps per al *juí (13,23.25). Vegeu també Mt 7,21 nota j; Ac 2,36 nota k.

t2,14 Vegeu 1,79 nota i.

u2,14 La pau de Déu és oferida a tots els hòmens (3,6) mitjançant Jesús, el Salvador.

v2,19 Vegeu v. 51; Dn 7,28. Vegeu també Lc 1,65.

w2,21 1,59 nota t.

x2,21 1,31.

y2,22 Lit.: la purificació d’ells. La dona que havia tingut un fill mascle havia d’anar al *temple quaranta dies després del part per sotmetre’s al ritu de purificació (Lv 12,1-8). Lluc sembla identificar la purificació de la mare i l’oferiment del xiquet al Senyor. Això explicaria que parle d’ells.

z2,22 Ací i en 13,22; 19,28 i 23,7, Jerusalem és anomenada en l’original grec Ierosòlima, en compte de Ierusalem. Vegeu també Ac 1,4.

a2,23 Ex 13,2.12.15.

b2,24 Lv 12,8. Era l’ofrena que presentaven les famílies sense recursos.

c2,25 És a dir, que arribaria el Messies. El tema de la consolació recorda Is 40,1.

d2,26 Jesús és el * Messies o Ungit de Déu, el Senyor (9,20). Vegeu 3,15 nota q. L’expressió és referida a Saül, rei d’Israel, en 1Sa 24,7.11; 26,9.11; 2Sa 1,14.16.

e2,29 Gn 15,15.

f2,30 Is 40,3-5.

g2,31 Is 52,10. Esta és la primera vegada que, en els escrits de Lluc, es diu que Jesús porta una salvació destinada a tots els hòmens (vegeu Ac 15,14; 28,28).

h2,32 Is 42,6; 49,6; Ac 13,47.

i2,32 Is 45,25; 46,13.

j2,35 Jesús trobarà oposició i coneixerà el refús d’una part d’Israel (Ac 13,26-28).

k2,40 Compareu-ho amb 1,80.

l2,40 Vegeu v. 52.

m2,41 La * Pasqua era una de les tres festes de pelegrinatge; les altres dos eren la *Pentecostés i la festa dels *Tabernacles (Ex 23,14-17; Dt 16,16). Amb motiu d’estes festes, molts jueus pujaven a Jerusalem.

n2,42 Els xiquets jueus estaven obligats a complir la *Llei a partir dels tretze anys, però les famílies més religioses portaven els seus fills a Jerusalem ja abans d’esta edat.

o2,43 La celebració durava set dies (Dt 16,8).

p2,46 Vegeu Vocabulari: mestre de la Llei.

q2,49 O bé: No sabíeu que jo m’he d’ocupar de les coses de mon Pare? La menció del seu Pare emmarca la primera i l’última frase pronunciada per Jesús (Ac 1,7) en els escrits de Lluc. Jesús es mostra obedient a Déu i a la seua voluntat, des del començament de la seua vida.

r2,51 O bé: i vivia davall la seua autoritat.

s2,51 Vegeu v. 19+.

t2,52 Esta expressió indica el creixement físic, però també la maduresa personal.

u2,52 Vegeu v. 40; 1Sa 2,26.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?