L’hora de la glòria del Fill (13-20)
13
Jesús llava els peus als deixebles
1 Era abans de la festa de Pasqua.i12,1.12. Jesús sabia que havia arribat la seua hora,jNotem que Jesús té en tot moment la iniciativa (10,17-18). Ell, per l’especial relació que manté amb el Pare, assenyala el començament dels esdeveniments que seguixen. L’hora de Jesús és l’hora del compliment de la voluntat del Pare. l’hora de passar d’este món al Pare.kL’hora de Jesús ha arribat (vegeu 2,4 nota t; 12,23 nota j; 17,1). Vegeu també Mt 26,45 (= Mc 14,41). Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els va estimar fins a l’extrem.lLa mort serà la demostració última i suprema de l’amor de Jesús. Vegeu 10,11 nota p; 15,13.
2 Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot,mO bé: Judes Iscariot, fill de Simó. la resolució de trair-lo,nVegeu v. 27. 3 Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans,o3,35+. i que havia vingut de Déu i a Déu tornava,p16,28. 4 s’alçà de taula, es llevà el mantell i es va cenyir una tovallola; 5 després va tirar aigua en un llibrell i començà a llavar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. 6 Quan arriba a Simó Pere, este li diu:
—Senyor, ¿tu em vols llavar els peus?
7 Jesús li respon:
—Ara no entens açò que faig; ho entendràs després.qEste contrast entre la incomprensió (ara) i el reconeixement (després) marca tot l’evangeli: 2,22; 7,39; 8,28; 12,16; 13,19; 14,29. Són els dos nivells en què es mou l’evangeli: el de la vida de Jesús i el de la vida de la comunitat, ja il·luminada amb la llum de l’*Esperit després de la glorificació de Jesús.
8 Pere li diu:
—No em llavaràs els peus mai de la vida!
Jesús li contesta:
—Si no et llave, no tindràs part amb mi.rPere ha d’acceptar el gest de servici humil que Jesús fa, per a poder després compartir amb ell la seua sort, és a dir, la creu i la glorificació (vegeu Lc 22,30).
9 Li diu Simó Pere:
—Si és així, Senyor, no em llaves tan sols els peus: llava’m també les mans i el cap.
10 Jesús li diu:
—Qui s’ha banyat, només cal que es llave els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets,s15,3. encara que no tots.
11 Jesús sabia qui el traïa,tMt 10,4+. Ara la traïció ja ha començat (v. 2). i per això va dir: «No tots sou nets.»
12 Després de llavar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula.uLit.: es reclinà. Els participants en el sopar menjaven reclinats en divans situats a la part de fora d’una taula que tenia forma de «U», o simplement estaven gitats damunt d’estores i coixins, al voltant dels aliments col·locats al centre del grup. Tots menjaven al mateix plat. Vegeu v. 25; Mt 26,20; Mc 14,18; Lc 22,14. Llavors els va dir:
—¿Enteneu això que vos he fet? 13 Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc.vCompareu-ho amb Mt 23,8. 14 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, vos he llavat els peus, també vosaltres vos els heu de llavar els uns als altres.wMt 20,26-28 (= Mc 10,43-45 = Lc 22,26-27); Fl 2,5; 1Tm 5,10. 15 Vos he donat exemple perquè, tal com jo vos ho he fet,xL’expressió tal com jo vos ho he fet indica el que ha de ser la vida del deixeble: deixar-se modelar segons Jesús. Ha d’estimar com ell (vegeu v. 34) i ha de donar la vida com ell (1Jn 3,16). ho feu també vosaltres. 16 En veritat, en veritat vos ho dic: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia.y15,20; Mt 10,24; Lc 6,40. 17 Ara que heu entés tot açò, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!zMt 7,21.24-27; Rm 2,13; Jm 1,22.25.
18 »No parle per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer.aLit.: ha alçat contra mi el seu taló. Sl 41,10. Vegeu també Jn 6,70; Mt 26,23 (= Mc 14,18 = Lc 22,21). 19 Vos ho dic ara, per endavant, perquè, quan passe, cregueu que jo sóc.bVegeu v. 7 nota q. Sobre l’expressió jo sóc, vegeu 8,28 nota t. 20 En veritat, en veritat vos ho dic: qui acull els qui jo enviaré, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.cMt 10,40+.
Anunci de la traïció de Judes
(Mt 26,20-25; Mc 14,17-21; Lc 22,14.21-23)
21 Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:
—En veritat, en veritat vos dic que un de vosaltres em trairà.
22 Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. 23 Un dels deixebles, el qui Jesús estimava,dEsta és la primera vegada que es parla del «deixeble estimat» (19,25-27; 21,7.20-24). No es diu en cap moment que siga un dels Dotze, encara que sovint ha sigut identificat amb Joan. És probable que siga la mateixa persona designada com l’altre deixeble (18,15-16; 20,3-4.8). En qualsevol cas, és una figura cabdal de l’evangeli i servix de model per als creients. L’apèndix (c. 21) el presenta com l’autor de l’evangeli (vegeu v. 24). era a taula al costat d’ell. 24 Simó Pere li fa senyes perquè li pregunte de qui parla. 25 Ell es reclinaeVegeu v. 12 nota u. damunt del pit de Jesús i li diu:
—Senyor, qui és?
26 Jesús respon:
—És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. 27 En aquell moment, darrere del tros de pa, Satanàs va entrar dins d’ell.fVegeu v. 2; Lc 22,3. Jesús li va dir:
—Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.gVegeu vv. 2.11.
28 Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. 29 Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprara tot el que necessitaven per a la festa,hJesús ha pujat a Jerusalem amb motiu de la *Pasqua (12,12). El sopar que ara celebra amb els deixebles és abans de la gran festa pasqual (v. 1; 18,28; 19,14). o bé que donara alguna cosa als pobres.i12,4-6. 30 Ell, després de prendre el tros de pa, va eixir de seguida. Era de nit.jÉs l’hora fosca de les tenebres (11,9-10; 12,35). Vegeu Lc 22,53.
Discurs de comiat (13,31-17,26)
El manament nou
31 Quan Judes va ser fora, Jesús va dir:
—Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell.k12,23 nota j. 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben prompte. 33 Fills meus,lEsta crida afectuosa indica que han començat els discursos de comiat de Jesús, que es prolongaran fins al c. 17. Jesús parla als deixebles que han compartit el sopar amb ell, però alhora les seues paraules es dirigixen a tots els qui més tard llegiran o escoltaran l’evangeli, a tots els creients. El primer discurs de comiat va de 13,33 a 14,31. encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara vos dic allò que vaig dir als jueus: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu vindre.”m7,34+. 34 Vos done un manament nou: que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he estimat. Per tant, estimeu-vos els uns als altres.nO bé: que vos estimeu els uns als altres. Tal com jo vos he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. El manament nou és el que Jesús ha fet nou amb la donació de la seua vida (vegeu 12,49 nota h). La Primera carta de Joan ampliarà i aprofundirà este tema. Vegeu també 15,12.17. 35 Tots coneixeran que sou deixebles meus per l’amor que vos tindreu entre vosaltres.
Anunci de les negacions de Pere
(Mt 26,31-35; Mc 14,27-31; Lc 22,31-34)
36 Simó Pere li diu:
—Senyor, a on vas?oVegeu v. 33.
Jesús li respon:
—Allà on jo vaig, ara tu no em pots seguir. Em seguiràs més tard.pEl contrast entre l’ara i el després apareix en molts llocs de l’Evangeli segons Joan (vegeu v. 7 nota q).
37 Pere li replica:
—Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!
38 Jesús li contesta:
—¿Tu vols donar la vida per mi? En veritat, en veritat t’ho dic: no cantarà el gall que no m’hages negat tres vegades.

i13,1 12,1.12.

j13,1 Notem que Jesús té en tot moment la iniciativa (10,17-18). Ell, per l’especial relació que manté amb el Pare, assenyala el començament dels esdeveniments que seguixen. L’hora de Jesús és l’hora del compliment de la voluntat del Pare.

k13,1 L’hora de Jesús ha arribat (vegeu 2,4 nota t; 12,23 nota j; 17,1). Vegeu també Mt 26,45 (= Mc 14,41).

l13,1 La mort serà la demostració última i suprema de l’amor de Jesús. Vegeu 10,11 nota p; 15,13.

m13,2 O bé: Judes Iscariot, fill de Simó.

n13,2 Vegeu v. 27.

o13,3 3,35+.

p13,3 16,28.

q13,7 Este contrast entre la incomprensió (ara) i el reconeixement (després) marca tot l’evangeli: 2,22; 7,39; 8,28; 12,16; 13,19; 14,29. Són els dos nivells en què es mou l’evangeli: el de la vida de Jesús i el de la vida de la comunitat, ja il·luminada amb la llum de l’*Esperit després de la glorificació de Jesús.

r13,8 Pere ha d’acceptar el gest de servici humil que Jesús fa, per a poder després compartir amb ell la seua sort, és a dir, la creu i la glorificació (vegeu Lc 22,30).

s13,10 15,3.

t13,11 Mt 10,4+. Ara la traïció ja ha començat (v. 2).

u13,12 Lit.: es reclinà. Els participants en el sopar menjaven reclinats en divans situats a la part de fora d’una taula que tenia forma de «U», o simplement estaven gitats damunt d’estores i coixins, al voltant dels aliments col·locats al centre del grup. Tots menjaven al mateix plat. Vegeu v. 25; Mt 26,20; Mc 14,18; Lc 22,14.

v13,13 Compareu-ho amb Mt 23,8.

w13,14 Mt 20,26-28 (= Mc 10,43-45 = Lc 22,26-27); Fl 2,5; 1Tm 5,10.

x13,15 L’expressió tal com jo vos ho he fet indica el que ha de ser la vida del deixeble: deixar-se modelar segons Jesús. Ha d’estimar com ell (vegeu v. 34) i ha de donar la vida com ell (1Jn 3,16).

y13,16 15,20; Mt 10,24; Lc 6,40.

z13,17 Mt 7,21.24-27; Rm 2,13; Jm 1,22.25.

a13,18 Lit.: ha alçat contra mi el seu taló. Sl 41,10. Vegeu també Jn 6,70; Mt 26,23 (= Mc 14,18 = Lc 22,21).

b13,19 Vegeu v. 7 nota q. Sobre l’expressió jo sóc, vegeu 8,28 nota t.

c13,20 Mt 10,40+.

d13,23 Esta és la primera vegada que es parla del «deixeble estimat» (19,25-27; 21,7.20-24). No es diu en cap moment que siga un dels Dotze, encara que sovint ha sigut identificat amb Joan. És probable que siga la mateixa persona designada com l’altre deixeble (18,15-16; 20,3-4.8). En qualsevol cas, és una figura cabdal de l’evangeli i servix de model per als creients. L’apèndix (c. 21) el presenta com l’autor de l’evangeli (vegeu v. 24).

e13,25 Vegeu v. 12 nota u.

f13,27 Vegeu v. 2; Lc 22,3.

g13,27 Vegeu vv. 2.11.

h13,29 Jesús ha pujat a Jerusalem amb motiu de la *Pasqua (12,12). El sopar que ara celebra amb els deixebles és abans de la gran festa pasqual (v. 1; 18,28; 19,14).

i13,29 12,4-6.

j13,30 És l’hora fosca de les tenebres (11,9-10; 12,35). Vegeu Lc 22,53.

k13,31 12,23 nota j.

l13,33 Esta crida afectuosa indica que han començat els discursos de comiat de Jesús, que es prolongaran fins al c. 17. Jesús parla als deixebles que han compartit el sopar amb ell, però alhora les seues paraules es dirigixen a tots els qui més tard llegiran o escoltaran l’evangeli, a tots els creients. El primer discurs de comiat va de 13,33 a 14,31.

m13,33 7,34+.

n13,34 O bé: que vos estimeu els uns als altres. Tal com jo vos he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. El manament nou és el que Jesús ha fet nou amb la donació de la seua vida (vegeu 12,49 nota h). La Primera carta de Joan ampliarà i aprofundirà este tema. Vegeu també 15,12.17.

o13,36 Vegeu v. 33.

p13,36 El contrast entre l’ara i el després apareix en molts llocs de l’Evangeli segons Joan (vegeu v. 7 nota q).

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©