4
Jesús i la samaritana
1 Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.
r 2 De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles.
3 Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.
4 Jesús havia de travessar Samaria.
s 5 Arribà, doncs, a una població samaritana que es deia Sicar, no molt lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;
t 6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.
u 7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
—Dóna’m aigua.
8 Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
—Com és que tu, que eres jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
v 10 Jesús li respongué:
—Si saberes quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, eres tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.
w 11 La dona li diu:
—Senyor, no tens res per a pouar i este pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva?
12 El nostre pare Jacob
x ens va donar este pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser eres més gran que no ell?
13 Jesús li respongué:
—Tots els qui beuen aigua d’esta tornen a tindre set.
14 Però el qui bega de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set:
y l’aigua que jo li donaré es convertirà dins d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.
z 15 Li diu la dona:
—Senyor, dóna’m aigua d’esta. Així no tindré més set ni hauré de vindre ací a pouar.
16 Ell li diu:
—Vés a cridar el teu marit i torna.
17 La dona li contesta:
—No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
—Fas bé de dir que no en tens. 18 N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19 La dona li respon:
—Senyor, veig que eres un profeta.
a 20 Els nostres pares van adorar Déu en esta muntanya,
b però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
c 21 Jesús li diu:
—Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni esta muntanya ni Jerusalem.
22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu;
d nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.
e 23 Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat.
f Estos són els adoradors que vol el Pare.
24 Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.
g 25 Li diu la dona:
—Sé que ha de vindre el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vinga, ens ho explicarà tot.
26 Jesús li respon:
—Sóc jo, el qui et parla.
h 27 En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlara amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28 Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
29 —Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
i 30 La gent va eixir del poble i l’anà a trobar.
31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:
—Rabí, menja.
32 Però ell els contestà:
—Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33 Els deixebles es preguntaven entre ells:
—És que algú li ha portat menjar?
34 Jesús els diu:
—El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat
j i dur a terme la seua obra.
k 35 ¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo vos dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són daurats, a punt de segar!
l 36 El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren alhora el sembrador i el segador.
37 En este cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.”
m 38 Jo vos he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres vos heu beneficiat del seu treball.
39 Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.» 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedara amb ells. I s’hi va quedar dos dies. 41 Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure, 42 i deien a la dona:
—Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que este és realment el salvador del món.
n La curació del fill del funcionari reial
43 Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea.
44 Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble.
o 45 Per tant, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.
p 46 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.
q A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial
r que tenia el fill malalt.
47 Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixara
s a curar el seu fill, que estava a punt de morir.
48 Jesús li digué:
—Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.
t 49 El funcionari li contestà:
—Senyor, baixa abans no es muira el meu fill!
50 Jesús li digué:
—Vés, que el teu fill viu.
Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. 51 Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu xiquet era viu.
52 Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:
—Ahir, a la una del migdia,
u el va deixar la febre.
53 Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seua família.
54 Este segon senyal,
v Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.