4
Jesús i la samaritana
Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.r3,22.26. De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.
Jesús havia de travessar Samaria.sLc 9,52-55; 17,11. Vegeu, però, Mt 19,1 nota a. Arribà, doncs, a una població samaritana que es deia Sicar, no molt lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;tGn 33,19; 48,22; Js 24,32. Sicar és prop de *Siquem, la ciutat samaritana per excel·lència. allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.uLit.: Era l’hora sexta. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
—Dóna’m aigua.
Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.
Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
—Com és que tu, que eres jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.vEsd 4,1-5; 9,1-10,44; Sir 50,25-26; Lc 9,52-53; 10,29-37; 17,18. Vegeu Vocabulari: samaritans.
10 Jesús li respongué:
—Si saberes quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, eres tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.wEl do de Déu al creient és l’Esperit (3,34) que és llum, aigua i aliment. Vegeu 7,37-38; Ap 21,6; 22,17.
11 La dona li diu:
—Senyor, no tens res per a pouar i este pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? 12 El nostre pare Jacobx8,53. ens va donar este pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser eres més gran que no ell?
13 Jesús li respongué:
—Tots els qui beuen aigua d’esta tornen a tindre set. 14 Però el qui bega de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set:y6,35; 7,37; Is 44,3, 55,1; 58,11. l’aigua que jo li donaré es convertirà dins d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.z7,38; Is 12,3; Jl 4,18.
15 Li diu la dona:
—Senyor, dóna’m aigua d’esta. Així no tindré més set ni hauré de vindre ací a pouar.
16 Ell li diu:
—Vés a cridar el teu marit i torna.
17 La dona li contesta:
—No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
—Fas bé de dir que no en tens. 18 N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
19 La dona li respon:
—Senyor, veig que eres un profeta.a1,21+. 20 Els nostres pares van adorar Déu en esta muntanya,bLa muntanya és el Garizim, prop de Siquem (vegeu v. 5). És el lloc on els samaritans, exclosos del culte del temple de Jerusalem, van construir un temple, que fou destruït per Joan Hircà vers l’any 128 aC. Vegeu Dt 11,29; Js 8,33. però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.cDt 12,5-14; Sl 122,1-5. Per als jueus, l’únic lloc on es podia adorar Déu era *Jerusalem.
21 Jesús li diu:
—Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni esta muntanya ni Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu;dÉs a dir, «adoreu Déu, però no el coneixeu». Donen culte al Déu veritable, però no saben qui és. nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.eIs 2,3; Rm 9,4-5. 23 Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat.f15,26 nota o. Estos són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.g2Co 3,17; Fl 3,3.
25 Li diu la dona:
—Sé que ha de vindre el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vinga, ens ho explicarà tot.
26 Jesús li respon:
—Sóc jo, el qui et parla.h9,37; Mc 14,61-62. Vegeu també Jn 8,28 nota t.
27 En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlara amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28 Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:
29 —Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?i7,26; Mt 12,23.
30 La gent va eixir del poble i l’anà a trobar.
31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:
—Rabí, menja.
32 Però ell els contestà:
—Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
33 Els deixebles es preguntaven entre ells:
—És que algú li ha portat menjar?
34 Jesús els diu:
—El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviatj5,30; 6,38. Vegeu també Mt 26,39 (= Mc 14,36 = Lc 22,42). i dur a terme la seua obra.k5,36; 17,4. 35 ¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo vos dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són daurats, a punt de segar!lMt 9,37-38; Lc 10,2; Ap 14,15. La missió dels deixebles serà comparada amb la sega dels camps (v. 38). 36 El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren alhora el sembrador i el segador. 37 En este cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.”mMi 6,15. 38 Jo vos he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres vos heu beneficiat del seu treball.
39 Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.» 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedara amb ells. I s’hi va quedar dos dies. 41 Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure, 42 i deien a la dona:
—Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que este és realment el salvador del món.n1Jn 4,14.
La curació del fill del funcionari reial
(Mt 8,5-13; Lc 7,1-10)
43 Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea. 44 Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble.oMt 13,57 (= Mc 6,4); Lc 4,24. El text no deixa del tot clar si la pàtria de Jesús és *Galilea, com en els evangelis sinòptics (compareu-ho amb 1,46; 7,41.52), o bé *Judea, lloc d’on ara ve (v. 3). 45 Per tant, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.p2,23.
46 Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.q2,1-11.
A Cafarnaüm hi havia un funcionari reialrAl servici d’*Herodes Antipes, *tetrarca de Galilea (Lc 3,1), que popularment és tractat de rei (Mt 14,9; Mc 6,14). que tenia el fill malalt. 47 Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixarasEntre Canà i Cafarnaüm hi ha 26 km. El desnivell entre les dos poblacions és d’uns 400 m. a curar el seu fill, que estava a punt de morir. 48 Jesús li digué:
—Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.tMt 12,39 (= Lc 11,29); 16,1-4 (= Mc 8,11-13); 1Co 1,22.
49 El funcionari li contestà:
—Senyor, baixa abans no es muira el meu fill!
50 Jesús li digué:
—Vés, que el teu fill viu.
Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. 51 Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu xiquet era viu.
52 Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:
—Ahir, a la una del migdia,uLit.: a l’hora sèptima. el va deixar la febre.
53 Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seua família.
54 Este segon senyal,vEl primer va ser l’aigua convertida en vi (2,1-11). Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.

r4,1 3,22.26.

s4,4 Lc 9,52-55; 17,11. Vegeu, però, Mt 19,1 nota a.

t4,5 Gn 33,19; 48,22; Js 24,32. Sicar és prop de *Siquem, la ciutat samaritana per excel·lència.

u4,6 Lit.: Era l’hora sexta.

v4,9 Esd 4,1-5; 9,1-10,44; Sir 50,25-26; Lc 9,52-53; 10,29-37; 17,18. Vegeu Vocabulari: samaritans.

w4,10 El do de Déu al creient és l’Esperit (3,34) que és llum, aigua i aliment. Vegeu 7,37-38; Ap 21,6; 22,17.

x4,12 8,53.

y4,14 6,35; 7,37; Is 44,3, 55,1; 58,11.

z4,14 7,38; Is 12,3; Jl 4,18.

a4,19 1,21+.

b4,20 La muntanya és el Garizim, prop de Siquem (vegeu v. 5). És el lloc on els samaritans, exclosos del culte del temple de Jerusalem, van construir un temple, que fou destruït per Joan Hircà vers l’any 128 aC. Vegeu Dt 11,29; Js 8,33.

c4,20 Dt 12,5-14; Sl 122,1-5. Per als jueus, l’únic lloc on es podia adorar Déu era *Jerusalem.

d4,22 És a dir, «adoreu Déu, però no el coneixeu». Donen culte al Déu veritable, però no saben qui és.

e4,22 Is 2,3; Rm 9,4-5.

f4,23 15,26 nota o.

g4,24 2Co 3,17; Fl 3,3.

h4,26 9,37; Mc 14,61-62. Vegeu també Jn 8,28 nota t.

i4,29 7,26; Mt 12,23.

j4,34 5,30; 6,38. Vegeu també Mt 26,39 (= Mc 14,36 = Lc 22,42).

k4,34 5,36; 17,4.

l4,35 Mt 9,37-38; Lc 10,2; Ap 14,15. La missió dels deixebles serà comparada amb la sega dels camps (v. 38).

m4,37 Mi 6,15.

n4,42 1Jn 4,14.

o4,44 Mt 13,57 (= Mc 6,4); Lc 4,24. El text no deixa del tot clar si la pàtria de Jesús és *Galilea, com en els evangelis sinòptics (compareu-ho amb 1,46; 7,41.52), o bé *Judea, lloc d’on ara ve (v. 3).

p4,45 2,23.

q4,46 2,1-11.

r4,46 Al servici d’*Herodes Antipes, *tetrarca de Galilea (Lc 3,1), que popularment és tractat de rei (Mt 14,9; Mc 6,14).

s4,47 Entre Canà i Cafarnaüm hi ha 26 km. El desnivell entre les dos poblacions és d’uns 400 m.

t4,48 Mt 12,39 (= Lc 11,29); 16,1-4 (= Mc 8,11-13); 1Co 1,22.

u4,52 Lit.: a l’hora sèptima.

v4,54 El primer va ser l’aigua convertida en vi (2,1-11).