Bíblia en Valencià Joan 5

Curació d’un home a la piscina de Betzata

1 Després d’això, en ocasió d’una festaw dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. 2 Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus.x 3 Davall d’aquells pòrtics hi havia gitada una multitud de malalts: cecs, coixos, paralítics. 4 y 5 Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-huit anys. 6 Jesús, en veure’l gitat i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:

—Vols curar-te?

7 El malalt li respongué:

—Senyor, no tinc ningú que em tire a la piscina en el moment que es remou l’aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.

8 Jesús li diu:

—Alça’t, pren la llitera i camina.z

9 A l’instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.

Aquell dia era dissabte. 10 Per això els jueus deien al qui havia sigut curat:

—Hui és dissabte i no t’és permés portar la llitera.a

11 Ell els respongué:

—El qui m’ha posat bo m’ha dit: “Pren la llitera i camina.”

12 Li preguntaren:

—Qui és l’homeb que t’ha dit: “Pren la llitera i camina”?

13 Però el qui havia sigut curat no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell lloc.c 14 Més tard, Jesús el va trobar al temple i li va dir:

—Ara estàs curat. No peques més,d que no et passen coses pitjors.

15 Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l’havia posat bo. 16 Per este motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li.e 17 Però Jesús els replicà:

—Mon Pare continua treballant, i jo també treballe.f

18 Davant d’això, els jueus, amb més afany, intentaven matar-lo,g perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era son Pare i es feia així igual a Déu.h

L’autoritat del Fill

19 Llavors Jesús prengué la paraula i els va dir:

—En veritat, en veritat vos dic que el Fill no pot fer res pel seu compte, llevat de d’allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill.i 20 El Pare estima el Fillj i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que estes, i en quedareu meravellats. 21 Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol.k 22 I el Pare no s’ha reservat de jutjar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el juí,l 23 perquè tots honoren el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l’ha enviat.m

24 »En veritat, en veritat vos dic que els qui escolten la meua paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el juí no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida.n 25 En veritat, en veritat vos dic que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran.o 26 Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tinga vida en ell mateix. 27 I li ha donat poder de jutjar, ja que és el Fill de l’home.p 28 No vos estranyeu d’açò, perquè arriba l’hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seua veu 29 i n’eixiran: els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.q

30 »Jo no puc fer res pel meu compte: jutge segons allò que sent, i el meu juí és just, perquè no busque fer la meua pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.r

El testimoni a favor de Jesús

31 »Si jo donara testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid.s 32 Però n’hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni és digne de fe.t 33 Vosaltres heu enviat missatgers a Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat.u 34 No és que jo necessite cap testimoni humà; només ho dic perquè vos pugueu salvar. 35 Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres vos vau deixar entusiasmar un cert temps per la seua claror.

36 »Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m’ha donatv perquè jo les duga a terme. Estes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m’ha enviat. 37 I el Pare mateix que m’ha enviat, continua donant testimoni a favor meu.w Però vosaltres no heu escoltat mai la seua veu ni heu contemplat el seu aspecte; 38 i no deixeu que la seua paraula es quede dins de vosaltres, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat. 39 Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè vos penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi.x 40 Però vosaltres no voleu vindre a mi per tindre vida.

41 »La glòria, no la rep dels hòmens.y 42 Però a vosaltres vos conec i sé que no teniu dins de vosaltres l’amor de Déu. 43 Jo he vingut en nom de mon pare, i no em voleu acollir; en canvi, si un altre ve en nom propi, a eixe sí que l’acollireu. 44 ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu honors els uns dels altresz però no busqueu la glòria que ve del Déu únic? 45 No vos penseu que seré jo qui vos acusarà davant del Pare: el qui vos acusa és Moisés, en qui teniu posada l’esperança.a 46 Perquè, si creguéreu Moisés, em creuríeu a mi, ja que ell va escriure de mi. 47 Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meues paraules?

Joan
<
5
>

w5,1 No es diu de quina festa es tracta. Ha de ser, però, una festa important, de pelegrinatge (és a dir, la de *Pasqua, la de *Pentecostés o la dels *Tabernacles; vegeu Dt 16,1-17). L’orde de l’evangeli en estos capítols (5-7) és poc clar. Alguns pensen que caldria situar el c. 6 abans del c. 5 (vegeu 7,21-24, que pareix fer referència al senyal de 5,1-9).

x5,2 Esta piscina és anomenada sovint Probàtica, és a dir, de les Ovelles, però pareix que esta paraula d’origen grec s’ha de relacionar més bé amb la porta de Jerusalem situada al nord-est del temple i no amb la piscina que portava el nom de Betzata (o Betesda, segons alguns manuscrits) i que es trobava a la mateixa zona de la ciutat. Este terme és arameu, i no hebreu. L’arameu era la llengua parlada majoritàriament pels jueus que vivien a Palestina en el s. I dC. Vegeu també 20,16.

y5,(4) Bastants manuscrits afegixen el v. 4: De tant en tant, un àngel del Senyor baixava (o es banyava) a la piscina i removia l’aigua. El primer que hi entrava després que l’àngel l’havia remoguda, quedava curat, fóra quin fóra el mal que tinguera.

z5,8 Mt 9,6 (= Mc 2,11 = Lc 5,24).

a5,10 Ex 20,8-10; Jr 17,21-27. Vegeu també Mt 12,1 nota x.

b5,12 En moltes ocasions, l’Evangeli segons Joan parla de Jesús com a home: la condició humana de Jesús és un dels elements fonamentals de la fe. Vegeu 4,29; 5,12; 7,46; 8,40; 9,11.16.24; 10,33; 11,47.50 i, sobretot, 19,5.

c5,13 6,2-3.15; Mt 8,18; 13,36; Mc 4,36; 7,17.

d5,14 8,11.

e5,16 O bé: començaren a perseguir-lo (vegeu 15,20).

f5,17 Déu continua actuant en el món, que ell va crear, fins a portar-lo a la seua realització plena.

g5,18 7,1.19.25; 8,37; 11,53; Mt 12,14+. Sobre el terme jueus, vegeu Jn 1,19 nota u.

h5,18 De la pretensió de ser fill no es deduïx necessàriament la igualtat amb el Pare; però el text recull la confessió de la fe de la comunitat joànica sobre Jesús. Este és el punt de fricció o separació més gran amb els jueus (vegeu 10,30-33; 19,7).

i5,19 8,28. El Fill no actua de manera independent: el seu obrar manifesta l’activitat del Pare.

j5,20 3,35+.

k5,21 11,25; Dt 32,39; 1Sa 2,6; Sv 16,13; Rm 4,17; Ef 2,5.

l5,22 Vegeu v. 27; 3,17; 9,39. Vegeu també Ac 10,42 nota w. El Fill, igual que Déu, té capacitat plena de jutjar el món i els hòmens.

m5,23 15,23; Lc 10,16.

n5,24 3,18; 1Jn 3,14.

o5,25 5,28; 11,43; Mc 5,41 (= Lc 8,54); Lc 7,14.

p5,27 5,22+. Vegeu també Dn 7,10-14.

q5,29 Dn 12,2; Mt 25,46. Vegeu també Mt 16,27+.

r5,30 4,34+.

s5,31 8,13-14.

t5,32 Vegeu vv. 36-37; 3,11 nota s.

u5,33 1,19-28.

v5,36 10,37 nota d.

w5,37 Vegeu v. 32; 8,18; Mt 3,17 (= Mc 1,11 = Lc 3,22).

x5,39 Vistes des d’una perspectiva cristiana, les * Escriptures (és a dir, l’AT) són una preparació i un anunci de Jesucrist i, per tant, parlen d’ell. Vegeu 1,45; 5,46; 10,34-38; 12,38-41; vegeu també Lc 24,27.44; Ac 13,27-41. Les diferències en la interpretació de l’Escriptura van ser un dels motius de polèmica entre els primers cristians i els jueus de l’època.

y5,41 12,43; 1Te 2,6.

z5,44 L’arrel última de la incredulitat és la recerca de la pròpia glòria. La fe, en canvi, s’orienta a Déu (7,18; 8,50-54; 12,23.28.43; 13,31-32; 17,1).

a5,45 Dt 31,26-27. Moisés passa de ser defensor del poble a acusar-lo.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?