7
No jutjar els altres
(Lc 6,37-38.41-42)
1 »No jutgeu, i no sereu jutjats. 2 Perquè tal com jutgeu sereu jutjats, i tal com mesureu sereu mesurats.zLa frase pot entendre’s tant de les relacions entre els membres de la comunitat entre ells com de l’acció de Déu envers els hòmens (Mc 4,24 = Lc 6,38 nota n). 3 Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? 4 Com pots dir al teu germà: “Deixa’m que et lleve la brossa de l’ull”, si tu tens una biga en el teu? 5 Hipòcrita, trau primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a traure la brossa de l’ull del teu germà.
6 »No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs,aNo és prou clar a què es referix el text. En l’AT, l’expressió coses santes o coses sagrades designa els aliments oferits al *temple, que eren consagrats a Déu (vegeu Ex 29,33-34; Lv 2,3; Nm 18,9-10). Ací sembla que s’aplica a l’ensenyament de Jesús, que no ha de ser donat a persones incapaces de rebre’l de manera adequada (vegeu 10,14). perquè les xafaran i després encara es giraran per destrossar-vos.
Demanar, buscar, tocar
(Lc 11,9-13)
7 »Demaneu, i vos donaran; busqueu, i trobareu; toqueu, i vos obriran; 8 perquè el qui demana, rep; el qui busca, troba, i a qui toca, li obrin. 9 ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O bé, si li demana peix, li donarà una serp? 11 Així, doncs, si vosaltres, que sou roïns,bÉs una constatació feta des de l’experiència i que marca un contrast amb Déu, que és bo. sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui li les demanen.cO bé: als qui li preguen. Tot este fragment és una invitació a la confiança en Déu, que escolta sempre la pregària dels seus fills. Vegeu també 18,19; 21,22 (= Mc 11,24); Lc 18,1-8; Jn 14,13; 15,7; 16,23; 1Jn 3,22; 5,14-15.
12 »Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen;dEs tracta de l’anomenada «regla d’or» (vegeu Tb 4,15). Esta regla és coneguda fins i tot fora de la Bíblia. Jesús la presenta com la síntesi de tota l’Escriptura: tots l’han de complir, i a tots afecta, ja que tots els hòmens són germans (5,44). este és el resum de la Llei i els Profetes.e5,17 nota f.
Els dos camins
(Lc 13,24)
13 »Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que conduïx a la perdició, i són molts els qui hi entren. 14 Però és estreta la porta i dur el camí que conduïx a la vida,fÉs la vida eterna (18,8-9; 19,16-17.29; 25,46). i són pocs els qui el troben.
L’arbre i els seus fruits
(Lc 6,43-44)
15 »Guardeu-vos dels falsos profetes,g24,11; 2Pe 2,1-3; 1Jn 4,1. Els falsos profetes es caracteritzen per la seua confiança exclusiva en miracles i prodigis (v. 22). La seua influència en la comunitat és clarament negativa (24,11-12). Vegeu també 18,12 nota k. que vénen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dins són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? 17 Tot arbre bo dóna fruits bons, i l’arbre roín dóna fruits roïns.h12,33. 18 Un arbre bo no pot donar fruits roïns, ni un arbre roín, donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i tirat al foc.i3,10 (= Lc 3,9); Jn 15,6. 20 Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.
Dir i fer
21 »No tot aquell que em diu: “Senyor, Senyor”,jJesús, que és el Senyor (21,3), ha rebut de Déu tota l’autoritat (28,18). La seua condició divina es manifesta a la fi dels temps, a l’hora del *juí (v. 22; 25,11.20.22.24.37.44; vegeu també 24,42). Vegeu 8,20 nota l. Però també es manifesta ara i ací, ja que és invocat pels deixebles, és a dir, per l’Església (8,25; 14,28.30). El seu poder es manifesta sobretot en les curacions (8,2.6; 9,28; 15,22; 17,15; 20,30). Vegeu Mc 11,3 nota i; Lc 2,11 nota s; Ac 2,36 nota k. entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat de mon Pare del cel.kLc 6,46. No n’hi ha prou d’aclamar Jesús com a Senyor. Hi ha d’haver coherència entre la fe i la vida. 22 Aquell dia,lÉs a dir, el dia del *juí (24,36). molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam traure dimonis, i vam fer molts miracles?” 23 Llavors jo els diré clarament: “No vos he conegut mai.m25,12; Lc 13,25. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!”n Sl 6,9; citat també en Lc 13,27.
Les dos cases
(Lc 6,47-49)
24 »Per això, tot aquell que escolta estes paraules meues i les complix, s’assembla a un home sensat que va construir la seua casa damunt de roca. 25 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va afonar, perquè estava fonamentada sobre roca. 26 En canvi, tot aquell que escolta estes paraules meues i no les complix, s’assembla a un home insensat que va construir la seua casa damunt d’arena. 27 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va afonar: la seua ruïna fou completa.oEz 13,10-14.
L’autoritat de Jesús
(Mc 1,22; Lc 4,32)
28 Quan Jesús hagué acabat estos ensenyaments,pMateu acaba cinc dels discursos de Jesús que hi ha en el seu evangeli amb una fórmula semblant: 7,28; 11,1; 13,53; 19,1; 26,1. la gent va quedar admirada de la seua doctrina, 29 perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.qMc 1,22 nota v.

z7,2 La frase pot entendre’s tant de les relacions entre els membres de la comunitat entre ells com de l’acció de Déu envers els hòmens (Mc 4,24 = Lc 6,38 nota n).

a7,6 No és prou clar a què es referix el text. En l’AT, l’expressió coses santes o coses sagrades designa els aliments oferits al *temple, que eren consagrats a Déu (vegeu Ex 29,33-34; Lv 2,3; Nm 18,9-10). Ací sembla que s’aplica a l’ensenyament de Jesús, que no ha de ser donat a persones incapaces de rebre’l de manera adequada (vegeu 10,14).

b7,11 És una constatació feta des de l’experiència i que marca un contrast amb Déu, que és bo.

c7,11 O bé: als qui li preguen. Tot este fragment és una invitació a la confiança en Déu, que escolta sempre la pregària dels seus fills. Vegeu també 18,19; 21,22 (= Mc 11,24); Lc 18,1-8; Jn 14,13; 15,7; 16,23; 1Jn 3,22; 5,14-15.

d7,12 Es tracta de l’anomenada «regla d’or» (vegeu Tb 4,15). Esta regla és coneguda fins i tot fora de la Bíblia. Jesús la presenta com la síntesi de tota l’Escriptura: tots l’han de complir, i a tots afecta, ja que tots els hòmens són germans (5,44).

e7,12 5,17 nota f.

f7,14 És la vida eterna (18,8-9; 19,16-17.29; 25,46).

g7,15 24,11; 2Pe 2,1-3; 1Jn 4,1. Els falsos profetes es caracteritzen per la seua confiança exclusiva en miracles i prodigis (v. 22). La seua influència en la comunitat és clarament negativa (24,11-12). Vegeu també 18,12 nota k.

h7,17 12,33.

i7,19 3,10 (= Lc 3,9); Jn 15,6.

j7,21 Jesús, que és el Senyor (21,3), ha rebut de Déu tota l’autoritat (28,18). La seua condició divina es manifesta a la fi dels temps, a l’hora del *juí (v. 22; 25,11.20.22.24.37.44; vegeu també 24,42). Vegeu 8,20 nota l. Però també es manifesta ara i ací, ja que és invocat pels deixebles, és a dir, per l’Església (8,25; 14,28.30). El seu poder es manifesta sobretot en les curacions (8,2.6; 9,28; 15,22; 17,15; 20,30). Vegeu Mc 11,3 nota i; Lc 2,11 nota s; Ac 2,36 nota k.

k7,21 Lc 6,46. No n’hi ha prou d’aclamar Jesús com a Senyor. Hi ha d’haver coherència entre la fe i la vida.

l7,22 És a dir, el dia del *juí (24,36).

m7,23 25,12; Lc 13,25.

n7,23 Sl 6,9; citat també en Lc 13,27.

o7,27 Ez 13,10-14.

p7,28 Mateu acaba cinc dels discursos de Jesús que hi ha en el seu evangeli amb una fórmula semblant: 7,28; 11,1; 13,53; 19,1; 26,1.

q7,29 Mc 1,22 nota v.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©