Bíblia en Valencià Lluc 23

Jesús davant de Pilat

(Mt 27,1-2.11-14; Mc 15,1-5; Jn 18,28-38)

1 Aleshores es va alçar tota l’assemblea i el dugueren a Pilat.h 2 I van començar així la seua acusació contra ell:

—Hem trobat este home que extravia el nostre poble,i prohibix pagar tributs al Cèsarj i diu que és el Messies, el rei.k

3 Pilat el va interrogar:

—¿Tu eres el rei dels jueus?l

Ell li respongué:

—Tu ho dius.m

4 Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:n

—No trobe res en este home per a poder-lo inculpar.o

5 Però ells insistien:

—Revolta el poble amb les seues doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins ací.

Jesús davant d’Herodes

6 Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. 7 Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem,p li va enviar Jesús.

8 Herodes es va alegrar molt de veure’l. Feia temps que en tenia ganes, perquè sentia parlar d’ell i esperava veure-li fer algun prodigi.q 9 L’anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res.r 10 Mentrestant, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l’acusaven amb força. 11 Finalment, Herodes, amb la seua tropa, el menyspreà i, per fer-li burla, li va posar una peça de roba llampant,s i el tornà a enviar a Pilat. 12 Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.

Jesús, condemnat a mort

(Mt 27,15-26; Mc 15,6-15; Jn 18,39-19,16)

13 Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigentst i el poble, 14 i els digué:

—M’heu presentat este home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant de vosaltres i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; 15 ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que meresca la pena de mort. 16 El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.u

17 v 18 Llavors tots alhora es posaren a cridar:

—Mata’l, este! Deixa’ns lliure Barrabàs!

19 Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat.

20 Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. 21 Però ells cridaven:

—Crucifica’l, crucifica’l!w

22 Per tercera vegada Pilat els va dir:

—Però quin mal ha fet, este? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.

23 Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucificaren. I la seua cridadissa anava imposant-se.

24 Llavors Pilat va decidir satisfer la seua petició:x 25 va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.y

Crucifixió de Jesús

(Mt 27,32-44; Mc 15,21-32; Jn 19,17-27)

26 Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene,z que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portara darrere d’ell.a 27 El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien.b 28 Jesús es girà cap a elles i els digué:

—Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més bé per vosaltres mateixes i pels vostres fills. 29 Perquè vénen dies que la gent dirà: “Felices les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.”c 30 Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt de nosaltres!”, i als tossals: “Cobriu-nos!”d 31 Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec?e

32 En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. 33 Quan arribaren al lloc anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.f 34 Jesús deia:

—Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.g

Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus.h

35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritatsi se’n reien dient:

—Ell que va salvar-ne altres, que se salve a si mateix, si és el Messies de Déu,j l’Elegit!k

36 També li feien burla els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagrel 37 i deien:

—Si eres el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!

38 Damunt d’ell hi havia un rètol que deia: «Este és el rei dels jueus.»m

39 Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient:

—¿No eres el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!

40 Però l’altre, reprenent-lo, li respongué:

—¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que patixes la mateixa pena? 41 I nosaltres la patim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Este, en canvi, no ha fet res de mal.

42 I deia:

—Jesús, recorda’t de mi quan arribes al teu Regne.n

43 Jesús li digué:

—En veritat t’ho dic: hui seràs amb mi al paradís.o

Mort de Jesús

(Mt 27,45-56; Mc 15,33-41; Jn 19,28-30)

44 Era ja cap al migdiap quan es va estendre per tota la terra una foscorq que va durar fins a les tres de la vesprada:r 45 el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esgarrà pel mig.s 46 Jesús va cridar amb tota la força:

—Pare, a les teues mans confie el meu esperit.t

I havent dit això, va expirar.

47 Quan el centurióu veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:

—Realment, este home era innocent.v

48 Tota la gent que s’havia reunit per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se colps al pit.w 49 S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galileax i que ara s’ho miraven.y

Sepultura de Jesús

(Mt 27,57-61; Mc 15,42-47; Jn 19,38-42)

50 Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, 51 però no havia donat suport a la seua decisió i actuació.z Era natural d’Arimatea,a una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu. 52 Este home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 53 Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va depositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. 54 Era la vesprada del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte.b

55 Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. 56 Després se’n tornaren i prepararen olis aromàtics i perfums. I durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.c

Lluc
<
23
>

h23,1 Pilat era en aquell moment el governador romà de la província de Judea (vegeu Mt 27,2 nota x). Sobre la residència de Pilat a Jerusalem, vegeu Mt 27,27 nota s.

i23,2 Vegeu v. 5. Jesús és acusat de ser un fals mestre que desencamina el poble jueu amb les seues doctrines (vegeu Mt 27,63).

j23,2 20,20-26 (= Mt 22,15-22 = Mc 12,13-17). L’acusació no té cap fonament (vegeu Mt 22,21 nota a).

k23,2 3,15 nota q. Es tracta d’una acusació política, presentada com a alta traïció al * Cèsar, l’emperador de Roma. De fet, Jesús serà condemnat per este motiu (vegeu v. 38), a pesar del que es diu en els vv. 23-24.

l23,3 Mt 27,11 nota h.

m23,3 Mc 15,2 nota k.

n23,4 Vegeu v. 48 nota w.

o23,4 Pilat, i amb ell el poder romà, reconeix explícitament la innocència de Jesús. Ho farà dos vegades més (vegeu vv. 14 i 22).

p23,7 3,1 nota y. Probablement Herodes és a Jerusalem amb motiu de la festa de *Pasqua. Pareix que el seu lloc de residència era l’antic palau dels asmoneus, situat a la Ciutat Alta.

q23,8 9,9 nota m.

r23,9 Mt 26,63 nota k.

s23,11 Mt 27,28 (=Mc 15,17).

t23,13 Vegeu v. 35; 22,52.66.

u23,16 Vegeu v. 22. Ací, com en Jn 19,1, la flagel·lació és un castic que Pilat decreta amb la intenció de donar una satisfacció als jueus i salvar Jesús de la mort. Vegeu, en canvi, Mt 27,26 (= Mc 15,15).

v23,(17) Alguns manuscrits afigen el v. 17: Cada any, per la festa de Pasqua, tenia l’obligació de deixar-los lliure un pres (Mt 27,15 = Mc 15,6).

w23,21 Sobre la crucifixió, vegeu Mt 27,22 nota o.

x23,24 Mt 27,24.

y23,25 En tot el relat de la passió, Lluc accentua la responsabilitat de les autoritats jueves en la condemna de Jesús, en contrast amb els intents de Pilat per deixar-lo lliure (vegeu 19,27 nota p).

z23,26 Cirene és una ciutat situada a la costa nord d’Àfrica. Vegeu Mt 27,32 nota x.

a23,26 Simó de Cirene, que porta la creu darrere de Jesús, es convertix en una imatge visible del deixeble (9,23; 14,27).

b23,27 Vegeu v. 48; Za 12,10.

c23,29 Un vegada més, ara davant de les dones que ploren per ell, Jesús anuncia la destrucció de *Jerusalem, centre i símbol del judaisme. Vegeu 19,41-44; 21,20-24.

d23,30 Os 10,8; citat també en Ap 6,16.

e23,31 El sentit d’esta expressió de caire proverbial no és del tot clar. Probablement Jesús compara el seu final (l’arbre verd) a mans dels romans i el final de Jerusalem (l’arbre sec), que uns anys més tard serà ocupada i destruïda per les legions romanes. Els fills, doncs, sofriran esta terrible destrucció (vegeu Mt 27,25 nota q). Jesús la lamenta i se’n dol.

f23,33 22,37+.

g23,34 Ac 3,17 nota s; 7,60. Sobre la pregària de Jesús, vegeu Lc 3,21+.

h23,34 Sl 22,19. Vegeu també Mt 27,35 nota a.

i23,35 Vegeu v. 13+.

j23,35 2,26; 3,15 nota q; 9,20.

k23,35 Is 49,7. Vegeu també Lc 9,35.

l23,36 Sl 69,22.

m23,38 Mt 27,11 nota h.

n23,42 Alguns manuscrits diuen quan tornes amb el teu Regne (o bé com a rei). La mort i l’entronització de Jesús a la dreta de Déu són el començament del Regne del Messies (22,69 nota f).

o23,43 Vegeu Vocabulari: paradís.

p23,44 Lit.: cap a l’hora sexta.

q23,44 Am 8,9-10.

r23,44 Lit.: l’hora novena.

s23,45 Mt 27,51 nota q.

t23,46 Sl 31,6; Ac 7,59. Sobre la pregària de Jesús, vegeu Lc 3,21+.

u23,47 Mc 15,39 nota l.

v23,47 Vegeu v. 4 nota o.

w23,48 Vegeu v. 27+. El poble dóna ara mostres de penediment després que ha consentit en la mort de Jesús (vegeu vv. 13.18).

x23,49 8,2-3. La referència als coneguts és una al·lusió indirecta als deixebles.

y23,49 Sl 38,12; 88,9.

z23,51 22,66.

a23,51 Localitat del nord de Judea.

b23,54 Lit.: i el dissabte començava a brillar. És la vesprada del divendres, dia de la preparació per al repòs del *dissabte. Vegeu Mc 15,42 nota o.

c23,56 Ex 20,10; Dt 5,14.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?