15
Jesús davant de Pilat
(Mt 27,1-2.11-14; Lc 23,1-5; Jn 18,28-38)
Immediatament, en rompre el dia,hAquell dia era divendres. Segons la datació proposada pels sinòptics, aquell divendres coincidia amb la diada de *Pasqua (vegeu v. 6). els grans sacerdots, amb els ancians i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord.iMt 12,14+. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat.jMt 27,2 nota x. Pilat és al pretori (vegeu Mt 27,27 nota s).
Pilat el va interrogar:
—¿Tu eres el rei dels jueus?
Ell li respongué:
—Tu ho dius.kLa resposta de Jesús és ambigua i inclou una certa reserva. De fet, Pilat l’ha entesa afirmativament (vv. 9.12), però li ha donat un sentit polític (vegeu Mt 27,11 nota h), d’acord amb l’acusació implícita de les autoritats jueves (vegeu, en canvi, Lc 23,2).
Els grans sacerdots li feien moltes acusacions.
Llavors Pilat l’interrogà una altra vegada:
—¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan!
Però Jesús ja no va respondre res més,l14,61; Mt 26,63 nota k. Jesús dóna una única resposta a Pilat (v. 2)! i Pilat n’estava sorprés.
Jesús, condemnat a mort
(Mt 27,15-26; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)
Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comés un assassinat durant els disturbis.mEs tracta d’un fet ben conegut, d’una revolta contra l’ocupant romà. La gent va pujarnEl pretori (v. 16) estava situat en un punt alt de la ciutat. i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. Pilat els digué:
—¿Voleu que vos deixe lliure el rei dels jueus?oMt 27,11 nota h.
10 Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. 11 Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanaren la llibertat de Barrabàs. 12 Pilat els replicà:
—Doncs què voleu que en faça, del qui anomeneu el rei dels jueus?
13 Ells tornaren a cridar:
—Crucifica’l!pMt 27,22 nota o.
14 Pilat els deia:
—Però quin mal ha fet?
Ells cridaren encara més fort:
—Crucifica’l!
15 Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar,qEra corrent que, abans de ser crucificat, el condemnat sofrira el castic de la flagel·lació. perquè fóra crucificat.
Burles dels soldats
(Mt 27,27-31; Jn 19,2-3)
16 Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort.rMt 27,27 notes s i t. 17 Llavors el vestiren de porpra,sMt 27,28 nota u. li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat 18 i l’anaven saludant:
—Salve, rei dels jueus!tMt 27,11 nota h.
19 Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i, posant-se de genolls, li feien reverència.uLes burles dels soldats pretenen ridiculitzar la reialesa de Jesús: la porpra, la corona, les reverències, són elements típics d’un rei. Per a l’evangelista, Jesús és realment el Messies-Rei crucificat.
20 Acabada la burla, li llevaren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo.
Crucifixió de Jesús
(Mt 27,32-44; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)
21 I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp.v Cirene era una ciutat de la costa nord d’Àfrica. Simó és un jueu originari d’esta ciutat que viu a Jerusalem. Alguns opinen que els seus fills són dos cristians coneguts dels lectors de l’evangeli. 22 Dugueren Jesús a un lloc anomenat GòlgotawMt 27,33 nota y. —que vol dir «lloc de la Calavera». 23 Li oferien vi adobat amb mirra,xEsta barreja alleugeria els sofriments dels condemnats (vegeu Mt 27,34 nota z). La mirra té propietats narcotitzants. però no en prengué.
24 Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus,y Sl 22,19. Els soldats tenien per costum quedar-se els vestits dels crucificats, que penjaven nus de la creu. a veure què treia cada u. 25 Eren les nou del matízLit.: l’hora tercera (vegeu 13,35 nota v). quan el crucificaren.
26 El rètol on constava la causa de la seua condemna deia: «El rei dels jueus.»aMt 27,11 nota h.
27 Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seua dreta i l’altre a la seua esquerra. 28  bAlguns manuscrits afigen el v. 28: Així es va complir l’Escriptura que diu: Ha sigut comptat entre els malfactors (vegeu Lc 22,37). 29 Els qui passaven per allí l’insultaven movent el capcSl 22,8; 109,25. La crucifixió era l’execució més infamant. i dient:
—Ei, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies,d14,58; Mt 26,61+. 30 salva’t a tu mateix i baixa de la creu!
31 Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, dient:
—Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. 32 El Messies, el rei d’Israel!eMt 27,11 nota h. Que baixe ara de la creu perquè ho vegem i creguem!
També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.
Mort de Jesús
(Mt 27,45-56; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)
33 Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscorfAm 8,9-10. que va durar fins a les tres de la vesprada.gLit.: Arribada l’hora sisena... fins a l’hora novena (vegeu 13,35 nota v). 34 I a les tres de la vesprada, Jesús va cridar amb tota la força:
Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»h Sl 22,2, citat en arameu (vegeu 5,41 nota z). Vegeu Mt 27,46 nota m.
35 En sentir-ho, alguns dels presents deien:
—Mireu com crida Elies.i9,11. Potser és la darrera burla feta a algú que té pretensions de Messies.
36 Llavors un corregué, xopà de vinagrejAl·lusió a Sl 69,22 (vegeu Mt 27,34 nota z). una esponja, la clavà en una canya i li la donava perquè beguera, dient:
—Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
37 Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
38 Llavors la cortina del santuari s’esgarrà en dos trossos de dalt a baix.kMt 27,51 nota q. 39 El centurió,lEl centurió era un oficial de l’exèrcit romà que comandava uns cent hòmens. Es tracta d’un estranger. Ací és el cap del destacament de soldats als quals Pilat ha encarregat l’execució de Jesús (vv. 44-45). que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:
—És veritat: este home era Fill de Déu.mMt 14,33+. El reconeixement de Jesús com a Fill de Déu per part del centurió, en el mateix moment de la mort de Jesús, enllaça amb l’inici de l’evangeli i és un anunci de la conversió dels *pagans. Vegeu 1,1 nota b.
40 També hi havia unes dones que ho miraven des de lluny; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. 41 Estes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajuda.nLc 8,2-3. N’hi havia també moltes altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
Sepultura de Jesús
(Mt 27,57-61; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)
42 Quan en feia de nit, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte,oSegons la datació proposada pels evangelis sinòptics, el divendres en què morí Jesús va coincidir amb la diada de *Pasqua (vegeu v. 6). Josep d’Arimatea enterra el cos de Jesús en divendres (dia de preparació) abans que comence el nou dia. En efecte, amb la posta de sol començava el *dissabte, durant el qual calia guardar un repòs estricte (vegeu Dt 21,22-23). 43 Josep d’Arimatea,pMt 27,57 nota w. membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu,qJosep era un simpatitzant de Jesús. Vegeu, en canvi, Mt 27,57. va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 44 Pilat es va estranyar que ja fóra mort i va fer cridar el centurió per preguntar-li si això era cert.rEls crucificats solien passar hores, i fins i tot dies, a la creu abans de morir. 45 Informat pel centurió, va permetre a Josep que s’enduguera el cadàver. 46 Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va depositar en un sepulcre que havia sigut tallat a la roca. Després va fer redolar una pedra davant de l’entrada del sepulcre. 47 Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.

h15,1 Aquell dia era divendres. Segons la datació proposada pels sinòptics, aquell divendres coincidia amb la diada de *Pasqua (vegeu v. 6).

i15,1 Mt 12,14+.

j15,1 Mt 27,2 nota x. Pilat és al pretori (vegeu Mt 27,27 nota s).

k15,2 La resposta de Jesús és ambigua i inclou una certa reserva. De fet, Pilat l’ha entesa afirmativament (vv. 9.12), però li ha donat un sentit polític (vegeu Mt 27,11 nota h), d’acord amb l’acusació implícita de les autoritats jueves (vegeu, en canvi, Lc 23,2).

l15,5 14,61; Mt 26,63 nota k. Jesús dóna una única resposta a Pilat (v. 2)!

m15,7 Es tracta d’un fet ben conegut, d’una revolta contra l’ocupant romà.

n15,8 El pretori (v. 16) estava situat en un punt alt de la ciutat.

o15,9 Mt 27,11 nota h.

p15,13 Mt 27,22 nota o.

q15,15 Era corrent que, abans de ser crucificat, el condemnat sofrira el castic de la flagel·lació.

r15,16 Mt 27,27 notes s i t.

s15,17 Mt 27,28 nota u.

t15,18 Mt 27,11 nota h.

u15,19 Les burles dels soldats pretenen ridiculitzar la reialesa de Jesús: la porpra, la corona, les reverències, són elements típics d’un rei. Per a l’evangelista, Jesús és realment el Messies-Rei crucificat.

v15,21 Cirene era una ciutat de la costa nord d’Àfrica. Simó és un jueu originari d’esta ciutat que viu a Jerusalem. Alguns opinen que els seus fills són dos cristians coneguts dels lectors de l’evangeli.

w15,22 Mt 27,33 nota y.

x15,23 Esta barreja alleugeria els sofriments dels condemnats (vegeu Mt 27,34 nota z). La mirra té propietats narcotitzants.

y15,24 Sl 22,19. Els soldats tenien per costum quedar-se els vestits dels crucificats, que penjaven nus de la creu.

z15,25 Lit.: l’hora tercera (vegeu 13,35 nota v).

a15,26 Mt 27,11 nota h.

b15,(28) Alguns manuscrits afigen el v. 28: Així es va complir l’Escriptura que diu: Ha sigut comptat entre els malfactors (vegeu Lc 22,37).

c15,29 Sl 22,8; 109,25. La crucifixió era l’execució més infamant.

d15,29 14,58; Mt 26,61+.

e15,32 Mt 27,11 nota h.

f15,33 Am 8,9-10.

g15,33 Lit.: Arribada l’hora sisena... fins a l’hora novena (vegeu 13,35 nota v).

h15,34 Sl 22,2, citat en arameu (vegeu 5,41 nota z). Vegeu Mt 27,46 nota m.

i15,35 9,11. Potser és la darrera burla feta a algú que té pretensions de Messies.

j15,36 Al·lusió a Sl 69,22 (vegeu Mt 27,34 nota z).

k15,38 Mt 27,51 nota q.

l15,39 El centurió era un oficial de l’exèrcit romà que comandava uns cent hòmens. Es tracta d’un estranger. Ací és el cap del destacament de soldats als quals Pilat ha encarregat l’execució de Jesús (vv. 44-45).

m15,39 Mt 14,33+. El reconeixement de Jesús com a Fill de Déu per part del centurió, en el mateix moment de la mort de Jesús, enllaça amb l’inici de l’evangeli i és un anunci de la conversió dels *pagans. Vegeu 1,1 nota b.

n15,41 Lc 8,2-3.

o15,42 Segons la datació proposada pels evangelis sinòptics, el divendres en què morí Jesús va coincidir amb la diada de *Pasqua (vegeu v. 6). Josep d’Arimatea enterra el cos de Jesús en divendres (dia de preparació) abans que comence el nou dia. En efecte, amb la posta de sol començava el *dissabte, durant el qual calia guardar un repòs estricte (vegeu Dt 21,22-23).

p15,43 Mt 27,57 nota w.

q15,43 Josep era un simpatitzant de Jesús. Vegeu, en canvi, Mt 27,57.

r15,44 Els crucificats solien passar hores, i fins i tot dies, a la creu abans de morir.